El Laboratori d’Emprenedoria i Innovació Social de la UIB participa en una enquesta nacional sobre l’impacte de la crisi entre empresaris i emprenedors
El Laboratori d’Emprenedoria i Innovació Social (LEIS) de la Universitat de les Illes Balears és coautora de l’informe «Situación del emprendimiento en España ante la crisis del COVID-19», basat en una enquesta d’àmbit estatal realitzada per la xarxa GEM Observatori de l’Emprenedoria a Espanya, amb més de 4.000 respostes de persones emprenedores sobre les reaccions davant la crisi provocada per la COVID-19.
Les dades de les Illes Balears indiquen una preocupació generalitzada per l’impacte que pugui tenir la crisi els sis mesos que venen. Així ho manifestat el 84,2 per cent dels enquestats, que considera que l’impacte serà negatiu (27,8 per cent) o molt negatiu (56,4 per cent). Un 40,1 per cent dels empresaris i emprenedors de les Illes han hagut d’aturar temporalment la seva activitat i un 41,65 per cent l’ha continuada en la modalitat de teletreball.
El laboratori, dirigit pel professor F. Julio Batle, ha recollit 274 respostes a les Illes Balears, de les quals 111 provenen de dones i 163, d’homes. Majoritàriament (60,9 per cent del total) són empresaris amb més de 3 anys i mig d’activitat. Més de la meitat d’ells, un 53,4 per cent, treballa en serveis orientats al consumidor final, mentre que un 39,7 per cent es dedica a proveir serveis per a altres empreses. La informació s’ha extret d'una enquesta realitzada a persones emprenedores entre el 20 i el 30 abril de 2020, per analitzar l'impacte de la crisi derivada de la COVID-19 en les activitats i els recursos clau per als emprenedors naixents, nous i consolidats, així com en les expectatives, els plans de futur i les mesures demanades a les administracions públiques.
Paralització i incertesa
A les Illes Balears, un 16 per cent de la població està involucrada en iniciatives emprenedores; la meitat, en autoocupació, i majoritàriament, el 78 per cent, en serveis, tant a empreses com a consumidors finals. A aquestes persones, han adreçat l’enquesta sobre els seus primers cinquanta dies de «no normalitat», que es podrien resumir en dos grans fenòmens: paralització (un 39 per cent de l'activitat empresarial) i incertesa (60 per cent de les empreses manifesten que aquesta és la seva preocupació principal).
El 40 per cent de les empreses (pràcticament la meitat, a Espanya) han continuat l’activitat a través del teletreball, independentment de la seva grandària. Aquest és, sens dubte, el canvi més rellevant en la manera de treballar experimentat en tots els àmbits de l'economia, especialment en els serveis a empreses, en què el 70 per cent dels emprenedors s'han acollit a aquesta modalitat. El tancament temporal ha afectat sobretot els serveis als consumidors finals (70 per cent).
La major part de les empreses s'han vist afectades per la caiguda en la demanda. Per a tres de cada quatre, s’ha reduïda de manera notable o totalment, i un 46 per cent han hagut de tancar temporalment o definitivament. En aquest punt s'observen diferències evidents entre sectors.
Per fer front a aquesta situació, un 6 per cent ha aplicat retallades salarials i un 10 per cent ha acomiadat treballadors, xifres marcadament inferiors a la mitjana espanyola (10 per cent i 17 per cent, respectivament), com també ocorre amb la reducció d'hores (21 per cent a Espanya enfront d’un 14 per cent a les Illes Balears). Pel 85 per cent de les empreses, l'impacte de la COVID-19 en els seus negocis ha estat negatiu o molt negatiu, amb variacions significativament per sectors.
El futur immediat és d’una incertesa enorme (el 60 per cent de les empreses), encara que més del 61 per cent dels empresaris hi veuen noves oportunitats de negoci. De fet, un 27 per cent ja ha canviat de model de negoci. Mantenir l’activitat que ja tenien, llançar productes nous (35 per cent) i entrar a mercats nous i tenir clients nous (30 per cent) són les principals solucions adoptades per recuperar l’activitat, unes xifres que són inferiors a les de l’Estat. Totes aquestes iniciatives es desenvolupen en un marc d'incertesa i apatia dels mercats, la qual cosa fa que el 21 per cent pensi que haurà de reduir personal, problema que s'ha manifestat al costat de la incertesa com la preocupació més forta dels emprenedors entrevistats.
No obstant això, tan sols el 2 per cent han abandonat els seus projectes i, encara que mantenen els plans en expectativa, les dades referides a intencions de canvi en el seu model de negoci són esperançadores. Quant a les necessitats i peticions, el 77 per cent reclamen a les administracions públiques mesures extraordinàries de suport a la creació d'empreses, principalment l'eliminació de traves burocràtiques, i les relacionades amb la seva situació de liquiditat (eliminació de la quota d'autònoms, línies de crèdit i reducció de quotes de la Seguretat Social).
Els autors de l’estudi a les Illes han estat els investigadors de la UIB F. Julio Batle (coordinador), Joan B. Garau Vadell, Francina M. Orfila Sintes i Maria Sard Bauzà, membres del Laboratori d’Emprenedoria i Innovació Social.
Recomanacions a les Illes
L’estudi inclou recomanacions finals per reactivar la demanda i l'oferta per poder tornar a un camí de normalitat al més aviat possible (reactivació) i, en paral·lel, tornar a crear un ecosistema emprenedor, amb pilars i dinàmiques nous, menys vulnerable, més articulat, més innovador, més resilient i que doni resposta a les noves necessitats socials (transformació).
L’estudi recull com a destacable la capacitat generalitzada d'identificar oportunitats dels enquestats en aquests temps d'incertesa i de por inèdits a les nostres vides. Això, sumat al repunt en el grau d'innovació i dinamisme —intel·ligència en acció— que s’observa per tot arreu, són considerades com les llavors de la prosperitat futura.
Per tant, conscients de la devastació actual que reflecteix l’estudi, els investigadors expressen un optimisme serè respecte del futur i de la capacitat del sector per reactivar l'activitat i fer les transformacions necessàries per crear una societat menys vulnerable i més articulada.
La conclusió més important i, sens dubte, també la més positiva de l'informe és que el col·lectiu emprenedor de les Illes Balears, així com l'estatal, veu majoritàriament oportunitats de futur, que, amb les mesures pertinents, podrien arribar a materialitzar-se.
Laboratori d’Emprenedoria i Innovació Social
El Laboratori d’Emprenedoria i Innovació Social (LEIS) de la UIB es va constituir al febrer de 2020 amb la finalitat de dur a terme actuacions docents, de recerca, transferència i com a agent actiu en projectes d’impacte en els àmbits de l’emprenedoria i la innovació socials.
En aquests moments excepcionals, la reactivació econòmica ha esdevingut imperativa, i l’emprenedoria —emprendre projectes nous— i la innovació social —noves formes de relació entre actors de l’activitat social i econòmica, noves sinergies, noves formes de col·laboració— són elements clau de qualsevol solució que es pugui proposar.
En el context actual, el Laboratori, a més de fer recerca i actuacions de transferència en emprenedoria i innovació social, comença una tasca en les àrees següents:
- Com a membre de l’Observatori de l’Emprenedoria d’Espanya, redacta els informes de la xarxa GEM-Espanya, amb el suport, per a l'estudi anual, del Govern de les Illes Balears. La seva missió és analitzar l'evolució de l'activitat emprenedora a les Illes Balears, seguint la metodologia del projecte Global Entrepreneurship Monitor (GEM), que anualment mesura el fenomen emprenedor en més de cent economies del món. A Espanya, aquest projecte es duu a terme en totes les comunitats autònomes gràcies a dinou equips de recerca regionals.
- Informe GUESSS de seguiment de la condició emprenedora dels alumnes universitaris.
- Col·laboració activa amb projectes d’impacte (Save the Med, Balears Verd, Xarxa Descentralitzada de Cultura Col·laborat iva).
- Procés de creació, a les Illes Balears, delCentre Yunus Balears.
Documents relacionats
Data de publicació: 29/07/2020