Seqüenciació massiva d'ADN per analitzar la biodiversitat de la badia de Palma i dels seus ambients portuaris

Un estudi de l'IMEDEA (CSIC-UIB) per a l'Autoritat Portuària de Balears permet provar l'eficàcia d'una nova metodologia que incrementa el nombre d'espècies d'anèl·lids presents a les aigües de les Illes Balears. L'APB defensa la col·laboració amb el món acadèmic per sustentar les seves decisions sobre dades objectives.

Un equip d'investigadors de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB) ha elaborat un estudi sobre la biodiversitat del fons marí del port i de la badia de Palma que ha permès identificar un total de 269 espècies de cucs marins. Aquesta gran diversitat d'espècies és, a parer dels investigadors, un indicador de la complexitat d'hàbitats de la badia i reflecteix el desconeixement de la diversitat que ens envolta, més elevada de l'esperada. El treball dels investigadors també ha identificat espècies que no havien estat anomenades fins ara a les illes Balears, algunes de les quals són considerades invasores.

El treball és fruit de la col·laboració entre l'Autoritat Portuària de les Illes Balears (APB) i l’IMEDEA (CSIC-UIB), que fa un any varen signar un contracte de recerca per dur a terme una «Anàlisi de la biodiversitat del fons marí (bentònica) del port de Palma i d’altres zones de la badia de Palma».

El projecte, liderat pels doctors Joan Pons, de l'IMEDEA (CSIC-UIB), i María Capa, del Departament de Biologia de la UIB i el NTNU University Museum de Noruega, sorgeix de la voluntat de respondre una pregunta: és l'ADN un instrument precís i rendible per identificar espècies i fer un seguiment de l'estat de conservació de les comunitats marines?

Per respondre en aquesta pregunta, els doctors Capa i Pons han desenvolupat una nova metodologia d'anàlisi basada en l'ús de tècniques de seqüenciació massiva d'ADN, la qual els ha permès comparar la composició d'espècies de cucs marins i la seva abundància en tres àrees on hi ha un impacte humà diferent: el port de Palma, el Portitxol i la zona marina protegida de la badia de Palma.

Pel president de l'APB, Joan Gual de Torrella, «el que és essencial d'aquesta col·laboració continuada entre el port i la comunitat científica és obtenir dades objectives a partir de les quals es puguin adoptar decisions encertades, i no fer-ho des de suposicions o prejudicis». L'estudi ha estat coordinat per la Unitat de Qualitat, Medi Ambient i Innovació de l'APB.

Els cucs marins, excel·lent indicador de l'estat de conservació marina

Els cucs o anèl·lids marins són un grup abundant i divers d'invertebrats (amb unes 17.000 espècies descrites en el món i al voltant de 500 de citades a les illes Balears) que habita majoritàriament en els fons marins. Constitueixen un model ideal per a aquesta recerca, ja que actuen com a representants de les comunitats marines i com a indicadors de pertorbació ambiental.

Una embarcació de l'IMEDEA (CSIC-UIB), amb l'ajuda de bussos professionals, va recollir mostres durant l'estiu i l'hivern de 2017 al port de Palma, al Portitxol, així com a la reserva marina de la badia de Palma (cala Blava) i a l'illa de la Porrassa. En total, es varen recollir seixanta mostres de sediment i de raspats de superfícies dures (murs i estructures artificials), que s'han processat i estudiat de manera detallada tant morfològicament com genèticament.

Les mostres recollides en els sediments dels ambients portuaris contenen una baixa diversitat d'espècies, algunes de les quals són indicadores de condicions ambientals degradades, com era esperable. No obstant això, algunes mostres preses en els murs més exposats dels ports, inclosos els molls on atraquen els vaixells i els creuers turístics al dic de l'Oest, reflecteixen un estat de conservació més bo del que s’esperaven, ja que contenen una gran diversitat d'espècies, algunes pròpies d'ambients no antropitzats.

Espècies invasores

A més, l'estudi ha permès detectar la presència d'espècies invasores, com Ficopomatus Enigmaticus, present en el catàleg d'espècies espanyoles invasores, o espècies del gènere hidroide, que no havien estat esmentades fins ara a les illes Balears. No se sap quan han pogut arribar a Mallorca, ja que no existeixen estudis previs i possiblement han estat introduïdes en les aigües de Mallorca adherides als cascos dels vaixells o en estat larvari en les aigües de llast.

La seva presència es relaciona amb efectes negatius per al medi ambient, ja que poden arribar a formar denses colònies de tubs calcaris succints que desplacin les espècies natives, a més de provocar problemes d'obstrucció de canals i comportes en ports i altres sistemes costaners o créixer en els cascos dels vaixells. A les Balears, no se sap quina és la magnitud del problema, ja que els ambients portuaris no han estat estudiats en profunditat. Hores d’ara, hi ha dos estudiants que treballen en un projecte de Màster i Fi de Grau, respectivament, per tractar de resoldre algunes d'aquestes qüestions.

Morfologia i genètica: dos mètodes complementaris

Quant a la pregunta inicial, de caràcter metodològic, que va motivar la recerca, l'estudi ha permès comparar el mètode tradicional d'identificació visual d'espècies basat en la comparació de dades morfològiques, amb una metodologia en auge per a l'estudi de la composició d'espècies de comunitats mitjançant tècniques de seqüenciació massiva de l'ADN. L'objectiu ha estat conèixer quina de les dues tècniques resulta més precisa i eficient. Aquesta conclusió és especialment important per a projectes d’avaluació de la biodiversitat i comunitats marines sotmeses a impacte ambiental.

Amb mètodes tradicionals, utilitzant únicament dades morfològiques, es va aconseguir reconèixer 203 espècies, mentre que les dades purament genètiques, a partir de la seqüenciació massiva d'ADN, varen aconseguir identificar 122 espècies, un 40 per cent menys. El solapament entre tots dos mètodes va ser del 50 per cent. Tots dos mètodes, per tant, aconsegueixen resultats complementaris i permeten, en combinació, incrementar el coneixement de la composició de les comunitats marines.

Els mètodes genètics presenten un potencial més elevat de desenvolupament, però requereix encara de la generació d'una base de dades completa que permeti associar seqüències d'ADN a espècies nominals. En termes econòmics i de temps, un sistema i un altre no varen mostrar grans diferències.

Una metodologia per al monitoratge d'ambients portuaris

Segons el parer del cap de Qualitat, Medi Ambient i Innovació, Jorge Martín, «aquesta primera passa que hem fet al port de Palma ens permetrà plantejar-nos la possibilitat d'implantar el projecte a altres ports, tant als que gestionam nosaltres com proposar-ho als que depenen d'altri».

De fet, els resultats d'aquest estudi són rellevants per a les autoritats portuàries, així com per a altres entitats interessades en l'avaluació de la qualitat del medi ambient marí, ja que validen una metodologia efectiva per estimar la biodiversitat i l'estat de conservació de les comunitats marines. Així mateix, s'han obtingut per primera vegada els codis de barres genètics per a 80 espècies, de manera que s’han incrementat les bases de dades públiques que permeten identificar espècies a partir de seqüències d'ADN, i s’han accelerat i abaratit les successives campanyes de monitoratge. Gràcies a això es podrà fer una més bona gestió i conservació de la biodiversitat, així com millorar la detecció d'espècies invasores.

Notícia relacionada

Data de publicació: 18/02/2019