Un estudi internacional en el qual han participat investigadors de l’IFISC analitza les transaccions de més de 150.000 consumidors i proposa un repartiment més equitatiu de la riquesa entre barris mitjançant la reorganització de les seves compres 

Tal com feia Robin Hood lluitant contra la desigualtat en la distribució de la riquesa a Nottingham armat amb el seu arc, un estudi publicat per investigadors espanyols i francesos proposa un mètode per promoure la distribució d'oportunitats econòmiques a les ciutats de Barcelona i Madrid mitjançant l'ús de dades massives.

La recerca, publicada a Applied Network Science i duta a terme per físics de l'Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (IFISC, UIB-CSIC), l’Institut National de Recherche en Sciences et Technologies pour l’Environnement et l’Agriculture (IRSTEA) i el Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS), en col·laboració amb BBVA, va analitzar les dades de més de 150.000 usuaris anònims i 95.000 negocis de Barcelona i Madrid. Utilitzant aquestes dades varen caracteritzar la riquesa dels diferents barris de les ciutats, mesurant tant els ingressos que perceben els veïns com els ingressos derivats de l'activitat comercial que s’hi localitza. Així s'aconsegueix crear un mapa en el qual s'aprecien les desigualtats econòmiques entre barris que, en el cas de Barcelona, per exemple, porten a comprovar que hi ha barris cinc vegades més rics que altres. D'altra banda, es creen enllaços entre els usuaris i els negocis cada vegada que es realitza una transacció entre tots dos, establint una xarxa de flux de diners: del barri en el qual el consumidor resideix al barri en què realitza la compra.

L'efecte Robin Hood

L’«efecte Robin Hood» apareix quan es proposa modificar aquests enllaços; és a dir, es proposa al consumidor que canviï el seu establiment de consum per un de característiques similars però localitzat en un altre barri. Utilitzant regles senzilles, com que la distància de la llar del consumidor a un negoci no ha de créixer amb el canvi proposat, s'aconsegueix que els barris més pobres vegin el nivell de riquesa augmentat a costa d'una menor despesa als barris rics dels ciutadans, que «roben als rics per donar-ho als pobres», tal com es deia a les aventures del bandejat anglès.

Utilitzant aquest mètode s'aconsegueix reduir en alguns casos la desigualtat entre barris un 80% canviant únicament el 5% de les transaccions, la qual cosa suposa una fracció molt petita del total de transaccions a canviar per aconseguir un efecte global important.

Apps per a la igualtat d'oportunitats

L'estudi conclou que mitjançant el desenvolupament d’apps mòbils es podria assessorar els consumidors amb l'objectiu que coneguin nous establiments que condueixin a rutines de consum més social i espacialment sostenible. Una forma d'aplicar els últims avanços en la tecnologia del processament de dades a utopies del folklore com és cercar una societat amb una major igualtat d'oportunitats.

Font: IFISC

Referència bibliogràfica:

Louail Thomas; Lenormand, Maximine; Murillo Arias, Juan; Ramasco, Jose J. «Crowdsourcing the Robin Hood effect in cities». Applied Network Science 2, 11 (2017). DOI: 10.1007/s41109-017-0026-3

Data de publicació: 26/06/2017