Retallades i conflictes ètics: les resistències dels professionals sanitaris

La tesi doctoral de Cristina Moreno Mulet investiga les respostes de metges i infermeres als conflictes ètics generats per les retallades en la sanitat pública  

Les retallades pressupostàries viscudes durant els últims anys han afectat el dret a l'atenció sanitària. A Espanya, el Reial decret 16/2012 va suposar, a partir de setembre de 2012, l'exclusió de l'atenció sanitària de les persones «sense papers» o en situació administrativa irregular, alhora que va introduir el copagament farmacèutic. A més, aquestes mesures varen conduir els professionals de la salut, encarregats d'executar les polítiques aprovades en les diferents institucions, a un xoc frontal amb els seus valors ètics personals i professionals, i en alguns casos els varen abocar a desobeir aquestes polítiques per garantir el dret a la salut.

La tesi doctoral de Cristina Moreno, defensada a la Universitat de les Illes Balears, ha analitzat teòricament aquests conflictes ètics i les accions dutes a terme pels professionals de la salut des de l'obra del filòsof francès Michel Foucault, especialment des del concepte de resistència. Així, l'anàlisi s'ha portat més enllà de la tradicional discussió que vincula resistència amb les accions de vaga i de protesta, permetent que hagin aparegut altres pràctiques que mostren altres relacions entre l'Estat i els professionals de salut i, internament, entre aquests i els seus valors. La tesi l'han dirigida el doctor Joaquín Valdivielso, del Departament de Filosofia i Treball Social, i la doctora Margalida Miró, del Departament d'Infermeria i Fisioteràpia.

Concretament, la recerca de Cristina Moreno s'ha centrat a explorar la percepció que els professionals d'Atenció Primària de Mallorca tenien dels canvis en el sistema de salut derivats de les polítiques neoliberals i de la implantació del RD 16/2012. A més, la seva recerca ha descrit els conflictes ètics als quals s'han enfrontat els professionals de la salut arran d'aquests canvis en el sistema sanitari, i ha analitzat les accions que els professionals han realitzat davant les situacions i els conflictes ètics identificats. També s'han analitzat les diferències i similituds en el discurs professional del personal mèdic i el personal d'infermeria enfront d'aquests conflictes i accions.

Quant a la percepció del context, els professionals de la salut coincideixen a considerar una gran pèrdua que el sistema sanitari públic deixi de ser universal i gratuït, i es manifesten en contra de les retallades en salut. A més, manifesten que són testimonis d'innombrables situacions de precarietat fruit de la implantació del RD 16/2012, i narren nombrosos casos d'abandó del tractament farmacològic a causa de la precarietat econòmica dels pacients. Així, els professionals de la salut consideren que la vigència del RD 16/2012 tindrà conseqüències per a la salut de la ciutadania i del sistema sanitari.

Aquestes situacions generen conflictes ètics als professionals, que alhora tenen conseqüències en  el seu entorn professional i repercuteixen, individualment, en l'equip assistencial i en l'organització de l'activitat del centre de salut. Així, no solament apareixen conflictes derivats del fet que moltes persones demanin atenció que els professionals no poden proporcionar arran del RD 16/2012, sinó que, a més, sorgeixen conflictes entre els mateixos professionals sanitaris quan uns consideren que han d'atendre les persones i uns altres volen complir la norma, especialment destaquen les tensions entre el personal sanitari i el personal administratiu. La recerca destaca que les actituds dels professionals no sempre concorden: alguns són «cecs» davant aquesta situació, altres professionals sofreixen frustració, i uns altres, fruit del seu coratge moral, decideixen enfrontar-se a la norma i seguir atenent a tothom, assumint els riscs civils o penals que d'aquesta situació es pugui derivar. 

El treball de Cristina Moreno també mostra les diferents accions que duen a terme els professionals relacionades amb les retallades i els mandats del RD 16/2012. La investigadora classifica aquestes accions en dues categories: en primer lloc, les accions de normalització, que fan referència a les que s'adeqüen, promouen i consoliden els preceptes i les directrius del Reial decret, que bàsicament es basen en la xenofòbia social i en els mecanisme de control que el sistema sanitari té per evitar que s'atenguin les persones sense papers: la incorporació de la història clínica electrònica i la targeta sanitària digital. En segon lloc, es descriuen les accions de resistència o les pràctiques que es considerarien «prohibides» segons les directrius del RD 16/2012 i que passen per atendre per «la porta de darrere» les persones sense targeta, o crear bancs de medicaments o de productes sanitaris per a les persones que no poden pagar. A més, els professionals també s'han manifestat públicament en contra del RD 16/2012 i alguns i algunes s'han declarat objectors de consciència, desobeint civilment la norma.

Finalment, la recerca no ha detectat diferències significatives entre els conflictes i accions segons l'activitat professional. En general, tots els professionals entrevistats en el marc d'aquesta tesi doctoral s'ha manifestat en contra del RD 16/2012 i han decidit atendre les persones excloses i ajudar les persones sense recursos econòmics. 

A manera de conclusions, en la tesi es destaca la importància de lluitar contra la xenofòbia i el racisme, perquè no s'incorporin a les polítiques d'Estat i promoguin exclusions en salut com la del RD 16/2012 i tragèdies com les que actualment viuen els refugiats sirians.  A més, es destaca la necessitat de promoure una educació en ètica des de tots els nivells socials i educatius i, de forma especial, en els professionals de salut. En conseqüència, s'obren noves vies de difusió de l'ètica més enllà de patrons basats en l'obediència a les normes i es planteja si la resistència i la desobediència civil es poden postular com una nova competència ètica a desenvolupar en els professionals de salut. També se subratlla la importància d'incorporar la recerca qualitativa per conèixer les persones que realment s'enfronten als problemes quotidians del sistema sanitari i donar-los veu. Finalment, cal esmentar que seran necessàries més recerques qualitatives i quantitatives per conèixer l'impacte en la salut que estan causant l'austeritat i les polítiques de retallades, així com el sofriment que viuen cada dia moltes persones que, a pesar que a les Balears des de l'any 2015 tornen a ser ateses, no poden comprar els seus fàrmacs per falta de recursos econòmics.

Fitxa de la tesi doctoral

  • Títol: Conflictos éticos y acciones de resistencia: los profesionales de atención primaria de Mallorca frente a los recortes en el sistema público de salud
  • Autora: Cristina Moreno Mulet
  • Departament: Filosofia i Treball Social
  • Programa de doctorat: Filosofia
  • Directors: Joaquín Valdivielso Navarro i Margalida Miró Bonet 

Data de publicació: Thu Sep 08 08:33:00 CEST 2016