Androides que substitueixen la clàssica pepa sexual i sofisticats soldats màquina sense emocions possibiliten al doctor Antoni Gomila, professor de Psicologia de la UIB, aproximar-se a la singularitat de la ment des d'una hipòtesi dinàmica de la cognició humana
El desenvolupament de robots altament sofisticats tant per fer l'amor com per fer la guerra interessa el doctor Antoni Gomila des d'un doble vessant. Per una banda, per les implicacions ètiques i el canvi social que suposarà l'existència d'aquest tipus de màquina, però també per poder avançar en la comprensió de la mateixa ment humana. La qüestió a resoldre consisteix a saber quines característiques hauria de tenir un robot per fer creïble el paper d'un humà, sigui en l'amor o en la guerra.
Un sexrobot d'ultimíssima generació seria aquell que a més de tenir una aparença humana, disposàs de la gestualitat i expressivitat facial d'un humà i que fos capaç de reaccionar davant l'emoció d'un humà. En qualsevol cas, com afirma el doctor Gomila, "els robots dotats de consciència i capaços d'experimentar emocions són només productes de la ciència-ficció. Però precisament tot el que fins ara s'ha aconseguit ens informa de tot el que queda per arribar a la ment humana".
Si el cognitivisme redueix la intel·ligència humana a un conjunt de propietats que podria tenir qualsevol dels anomenats sistemes experts: de traducció, de joc d'escacs, de diagnòstic mèdic, el nou corrent dinamicista en el que s'inclou el doctor Gomila opina que la intel·ligència humana és quelcom més que un sistema expert. “En realitat -afirma Gomila -, la cognició s'ha d'entendre com el resultat d'una interacció complexa entre el cervell, el cos i l'entorn". Dit d'una altra manera, la diferència que existeix entre l'aprenentatge d'un infant i la dotació de software a un robot rau tot el bessó del corrent dinamicista..
Així doncs, el disseny d'un cos humà, del qual el cervell forma part, és el resultat de milions d'anys d'evolució i la ment també seria el resultat d'una evolució personal que comença amb el reconeixement del propi cos i continua ininterrompudament en la interacció d'aquest amb l'entorn. Això és el que fa l'infant i el que encara no pot fer un robot.
Elsevier Handbook of Embodied Cognitive Science és el títol d'un volum que veurà la llum el proper més de novembre i que, coordinat pels doctors Antoni Gomila i Francisco Calvo, suposarà una mostra representativa dels principals platejaments alternatius, com la hipòtesi dinàmica, al paradigma acadèmic dominant.
El llibre reunirà les aportacions de fins a 42 especialistes que aborden l'estudi de la cognició des de diversos camps i que participaren en un workshop organitzat pel mateix doctor Gomila a Mallorca. El denominador comú de tots els treballs és que no consideren la cognició com el desplegament d'un pla previ simbòlicament especificat, sinó com un procés d'interiorització dels processos d'ajust cos/medi, gràcies al cervell.
Aquest reportatge ha estat finançat per la Direcció General de Recerca, Desenvolupament Tecnològic i Innovació de la Conselleria d'Economia, Hisenda i Innovació del Govern de les Illes Balears.
Documents relacionats
Data de publicació: 02/06/2008