La tesi doctoral de Joan Jesús Camargo analitza les aportacions del pensador palestí per entendre les arrels i les possibles solucions a l’enfrontament
El pensador palestí Edward W. Said (1935–2003) ha estat una de les veus que s’han pronunciat amb més força sobre el conflicte palestinoisraelià, que ubicat en el centre neuràlgic del Pròxim Orient, és essencial per al futur de la regió. La tesi doctoral de J. Jesús Camargo Adrover, defensada a la Universitat de les Illes Balears, presenta les arrels del conflicte des del punt de vista i el pensament de Said. La tesi l’ha dirigida el doctor Bernat Riutort, del Departament de Filosofia i Treball Social.
L'anàlisi del conflicte de Palestina es fa a partir del marc teòric de l'obra intel·lectual que Edward W. Said va iniciar amb Orientalisme i va culminar amb la seqüela Cultura i Imperialisme. Aquestes obres són essencials per a la comprensió de la visió intel·lectual que vertebra tot l'estudi del conflicte que va articular Said. Sense oblidar l'obra monogràfica sobre Palestina que Said va realitzar a finals dels anys setanta, La qüestió palestina, a través de la qual s’analitza la profunda commoció que va suposar per als palestins l'aparició del sionisme en cada racó de les seves vides. I finalment les seves obres menors, els seus articles en premsa, que van conformar les seves anàlisis urgents davant la realitat de Palestina i el sofriment dels palestins, en els últims anys de la seva vida lluitant contra el temps i els seus problemes de salut.
Així doncs, s'estudia el conflicte palestinoisraelià a partir de l'obra filosòfica i política de Said des de la reflexió sobre la Naqbah de 1948, és a dir, el «desastre» que va suposar per als palestins la creació de l’Estat d’Israel i l’expulsió de més de 700.000 palestins de les seves llars. També s’analitza la Naqsah, la «recaiguda» de 1967, la Intifada o aixecament popular palestí contra l'ocupació sionista de 1987, els Acords d'Oslo de 1993, la Segona Intifada de 2000, i les últimes reflexions del nostre autor contra l'atac nord-americà a l'Iraq de 2003, així com les seves conseqüències a Palestina.
En darrer lloc, a la tesi doctoral es porta a terme un excurs dels últims deu anys del conflicte per Palestina després de la mort de Said a partir dels instruments adquirits al llarg de tota la investigació. S’analitza l’any de la mort d’Arafat, les eleccions a Palestina el gener de 2006, la guerra entre Al-Fatah i Hamas, els atacs a Gaza dels anys 2008, 2010, i 2012, així com l’atac indiscriminat a Gaza de l’estiu de 2014, que demostra que la Naqbah palestina no ha acabat.
També s'analitza, en forma d'epíleg, la Primavera Àrab a partir del marc teòric de Said. Per l’autor palestí i nord-americà les intifades de Palestina contra l’ocupació sionista varen universalitzar el despertar de les ànsies de lluitar per un veritable alliberament dels pobles àrabs. Era el reflex d'un descontentament general enfront de l'ordre social i econòmic de repressió que, com ha demostrat el temps, desembocaria en les revoltes esdevingudes en tot el món àrab el 2011.
En conclusió, l’investigador apunta que des del punt de vista de Said, la clau per arribar a la pau a Palestina i Israel no passa per una solució militar, ni pel terrorisme, ni la violència, ja que els palestins han de ser conscients que han de conviure amb els israelians. La solució passa pel reconeixement de l'altre. Els israelians han de reconèixer la Naqbah, l'opressió, l’expulsió i el patiment dels palestins. I els palestins han de reconèixer la veritat i el dolor de la Shoah, «com un signe de la seva humanitat, de la seva capacitat per comprendre la història, de l'exigència que el seu patiment sigui mútuament reconegut» deia Said.
Fitxa de la tesi doctoral
- Títol: El conflicto palestino-israelí a partir del pensamiento de Edward W. Said
- Autor: Joan Jesús Camargo Adrover
- Programa de doctorat: Crisi de la Modernitat: Transformació de la Filosofia i la Societat
- Departament: Filosofia i Treball Social
- Director: Bernat Riutort Serra
Data de publicació: 08/02/2016