La tesi doctoral de Carlos Barceló Seguí investiga els Culicoides que actuen com a vectors del virus i els factors ambientals associats a l'activitat d'aquestes espècies d'insectes
Les malalties transmeses per artròpodes, com ara els insectes, han augmentat considerablement en diverses parts del món a causa del canvi climàtic i altres factors antropogènics. Les femelles de diverses espècies del gènere Culicoides són dípters (el mateix grup que les mosques i mosquits) que s’alimenten de sang de remugadors domèstics i salvatges com la vaca, l’ovella o el cérvol, i poden transmetre patògens, com ara el virus de la llengua blava (VLB), la pesta equina africana o el virus d’Schmallenberg.
Pel que fa a la malaltia provocada pel virus de la llengua blava, fou descoberta a Sudàfrica entre els anys 1781 i 1784 pel biòleg francès François Levaillant. El virus va ser detectat per primera vegada a Espanya l’any 1956, i entre els anys 2000 i 2004 la malaltia va arribar a Mallorca i Menorca, on va provocar la mort de devers 10.000 animals domèstics. Actualment, continuen apareixent casos de llengua blava a Espanya, concretament al sud de la península Ibèrica. Hi ha cinc espècies que poden transmetre el virus: Culicoides obsoletus, C. imicola, C. pulicaris i C. newsteadi.
La tesi doctoral de Carlos Barceló Seguí, defensada a la Universitat de les Illes Balears, ha tingut com a objectius principals, d'una banda, estudiar la dinàmica poblacional i fenologia d'espècies de Culicoides vectors del virus de la llengua blava a Espanya i determinar els factors ambientals implicats en l’activitat d'aquestes espècies gràcies a diferents models estadístics, i, per altra banda, estudiar la bionomia en condicions de laboratori i a diferents temperatures d’espècies de Culicoides associats a granges de les illes Balears.
Entre els resultats obtinguts, Barceló ha observat que l’abundància setmanal de les femelles en estat de «pares» (PF) (les que s’han alimentat de sang infectada i han pogut replicar el virus a nivells transmissibles) va ser sempre més elevada a l'estiu i, excepte en el cas de la C. imicola, el pic estacional de PF es va donar principalment entre abril i juliol, la qual cosa té una relació directa amb la població capaç de transmetre el virus de la llengua blava els mesos següents. També es va demostrar que a les províncies del nord d’Espanya, el C. imicola no hi és present, mentre que l’espècie C. obsoletus fou la majoritària a aquestes províncies. A més, ha trobat altres regions en què hi va haver períodes de l'any durant els quals no es va capturar cap individu, la qual cosa cal tenir en compte a l'hora de calcular el període estacionalment lliure de vectors. Aquests resultats tenen molt d’interès per poder comprendre més bé els períodes de baix i elevat risc de transmissió del virus de la llengua blava a Espanya.
Respecte dels factors ambientals implicats, l’investigador va observar que els llocs i anys amb hiverns càlids seguits per zones poc elevades respecte del nivell de la mar i una elevada densitat anual de Culicoides femelles adultes varen donar lloc a una aparició més primerenca i períodes d'activitat més llargs d'aquests insectes. També va observar preferències concretes per a cada espècie, com en el cas de la C. obsoletus, que va tenir un període d'activitat més perllongat en zones que gaudeixen de més hores de sol i temperatures més càlides a la primavera i a la tardor, així com a d’altres amb precipitacions abundants i una població molt nombrosa de bestiar boví. Aquests resultats demostraren les diferències ecològiques, biològiques i estacionals entre aquestes quatre espècies a Espanya, la qual cosa és molt important per determinar les zones amb les condicions ambientals adequades per a cada espècie i avaluar el risc d’aparició de brots de virus de la llengua blava.
Durant l’estudi de la bionomia en condicions de laboratori, Barceló va observar que les femelles gràvides (amb l’abdomen ple d’ous) de C. imicola i C. obsoletus recol·lectades al camp varen sobreviure molt més bé en condicions de laboratori. Per altra banda, les espècies C. paolae i C. circumscriptus varen semblar ser les més adequades per a la cria en condicions de laboratori a causa de les taxes elevades d’oviposició, un cicle de vida curt, una supervivència elevada de la fase adulta i percentatge elevat de femelles en la progènie.
Respecte de les diferents temperatures emprades al laboratori, els resultats varen mostrar que l’espècie C. obsoletus té el seu òptim desenvolupament a 18ºC, mentre que les C. circumscriptus i C. paolae semblen mostrar preferència per temperatures més elevades.
Aquestes troballes han contribuït al coneixement dels paràmetres bionòmics bàsics de les espècies de Culicoides vectors i no vectors. Entendre els requeriments de les diferents espècies optimitzant els resultats pot ser interessant a l’hora de preveure els efectes del canvi climàtic sobre aquestes especies, a més de determinar-ne les condicions de cria.
Fitxa de la tesi doctoral
- Títol: Bionomía y modelos de abundancia estacional de las especies del género Culicoides (Diptera; Ceratopogonidae) en España, con especial interés en los vectores del virus de la Lengua Azul.
- Autor: Carles Barceló Seguí
- Programa de doctorat: Biotecnologia Biomèdica i Evolutiva
- Director: Miguel Ángel Miranda Chueca i Bethan Purse
Data de l'esdeveniment: 29/01/2020
Data de publicació: 29/01/2020