Qui eren els illencs de les exposicions universals?

La tesi doctoral d’Apol·lònia Nadal ha estudiat la participació de mallorquins, menorquins i eivissencs a les exposicions internacionals, estatals i locals de 1827 a 1929

Al llarg del segle XIX i a les primeres dècades del segle XX les exposicions de productes agrícoles, artesans i industrials constituïren un vertader fenomen. Hi hagué una autèntica febre per organitzar-ne, tant en l’àmbit internacional com estatal i regional. La tesi doctoral d’Apol·lònia Nadal Mut, defensada a la Universitat de les Illes Balears, ha investigat quina va ser la participació dels illencs en 47 exposicions, molt dissemblants i heterogènies, que van des de les universals (Londres, 1862; París, 1867; Viena, 1873; Filadèlfia, 1876; París, 1878; Barcelona, 1888; París, 1889; Chicago, 1893; París, 1900; Barcelona, 1929), a algunes d’internacionals (Bordeus, 1882; Innsbruck, 1896; Buenos Aires, 1910), a les celebrades a l'Estat espanyol (sobretot a Madrid i a Barcelona), fins a les que foren d'abast regional (com les fetes a Palma, a Sóller i a Manacor, aquestes dues darreres l’any 1897). La recerca l’ha dirigida la doctora Isabel Moll, catedràtica emèrita del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts de la UIB. 

La investigadora ha analitzat els expositors illencs que entre 1827 i 1929 enviaren els productors agraris, industrials i artesans, com també els expositors que presentaven altres activitats, que en el seu dia foren destacades i que el pas del temps les havia fet oblidar. L’estudi mostra com el perfil social dels expositors i els productes mostrats va anar evolucionant al llarg d’aquest període.

Els participants i els productes

Així, es constata com a les primeres exposicions universals els expositors illencs eren majoritàriament grans terratinents, senyors, i també burgesos propietaris de terres, de professions liberals, comerciants i industrials. La recerca d’Apol·lònia Nadal també destaca la participació de les dones illenques a les exposicions. Dones que hi participaren amb productes del camp, com a propietàries, i dones de la burgesia industrial, la majoria de les quals vídues, titulars de les empreses que enviaven mostres. Però també brodadores professionals que, amb nom propi, varen obtenir premis importants.

Quant als productes agraris, els que reberen els guardons més importants a les exposicions universals foren l’oli de Mallorca (que va ser un dels productes més destacats a París, Viena o Chicago); el blat (gairebé sempre de xeixa); diferents tipus de llegums (les mongetes del pobler Miquel Socias Caimari obtingueren una medalla d’or a París,el 1878); les ametlles (premiades a París, Londres i Viena). A partir de les exposicions universals de Viena i París, els expositors illencs també presentaren una representació diversa de productes industrials, entre els quals destacaren el calçat, els vins i licors, les conserves, els productes tèxtils, el sabó, el paper de fumar i els brodats, entre d’altres.  

La recerca destaca l’interès que es va despertar pel fenomen expositiu, que a més de portar a participar en les exposicions internacionals i estatals, va conduir també a fer un esforç per organitzar mostres d’abast regional. Alhora, s’ha confirmat la progressiva significació del sector industrial a l’economia balear, i s’han pogut identificar amb noms i llinatges els emprenedors que participaren en aquest impuls.

Fitxa de la tesi doctoral

  • Títol: Mallorquins, menorquins i eivissencs a les exposicions internacionals, nacionals i locals (1827-1929)
  • Autor: Apol·lònia Nadal Mut
  • Programa de doctorat: Història
  • Departament: Ciències Històriques i Teoria de les Arts
  • Directora: Isabel Moll Blanes 

Data de publicació: 12/11/2015