La tesi doctoral de Kay Suenaga analitza les diferents formes de violència a la societat de la corona d’Aragó dels segles X a XIV i els mecanismes que es varen crear per controlar-la
La tesi doctoral de Kay Suenaga Portuguès, defensada a la Universitat de les Illes Balears, estudia l’expansió de la violència en la societat de la corona d’Aragó durant la baixa edat mitjana i els mecanismes que es varen posar en marxa per controlar-la i reprimir-la. La tesi Guerra i pau a l'edat mitjana (La corona d'Aragó en la baixa edat mitjana) l’ha dirigida el doctor Pau Cateura Bennàsser, del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts.
La recerca destaca com, al segle X, l’aparició i extensió del feudalisme va provocar importants canvis en l’estructura de la societat de la corona d’Aragó i a la vegada va comportar l’atomització de les estructures de poder i va reduir la justícia a la mínima expressió. En aquest context, la violència es va imposar a la societat de la corona d’Aragó com un estat natural de l’ordre social.
En funció de qui l’exercia i amb quina finalitat, l’investigador ha sintetitzat la violència en quatre categories principals: la violència social, com aquella violència que exerceixen els membres d’un estament contra els membres del seu mateix estament; la violència feudal, que exercien la noblesa i el clergat per ampliar i consolidar el seu poder; la revoltes socials, com a enfrontaments de les classes populars contra l’autoritat pública o reial a causa del seu descontentament; i les revoltes nobiliàries, com a enfrontaments entre la noblesa i el rei a causa de les tensions polítiques i de poder.
La violència i, en especial, les revoltes socials i nobiliàries, tenien un gran impacte en la societat i posaven en perill l’estabilitat de la monarquia. La necessitat de controlar els efectes de la violència va fer que s’anassin creant diferents instruments legals per atenuar el seu impacte. Així, entre els segles XI i XIII, varen aparèixer compilacions legals com la pau i treva de Déu, que pretenien protegir les possessions i els membres eclesiàstics de la violència; els Usatges de Barcelona, com un conjunt de lleis, costums i disposicions per canalitzar la violència cap a la via judicial; les franqueses de Mallorca, com a conjunt de lleis i privilegis concedits per Jaume I als pobladors de Mallorca que dotava l’illa d’un sistema judicial; els Furs d’Aragó, com a compilació i reescriptura de lleis i costums aragonesos que va comptar amb notables resistències de la noblesa i la societat aragonesa; i els Furs de València, que varen dotar el regne de València del codi legal més elaborat i modern de la corona d’Aragó. D’aquesta manera, els sobirans aragonesos varen aconseguir reimplantar un sistema legal i judicial que els seus successors ampliarien. Això els duria a haver de fer front a l’oposició d’alguns sectors nobiliaris, que veien afectats els seus interessos. Les victòries de la monarquia varen permetre que, al segle XIV, el sistema judicial quedàs sòlidament implantat.
La tesi doctoral de Kay Suenaga també estudia la guerra com una forma d’expressió de la violència de la corona d’Aragó cap a l’exterior, i la diplomàcia com la seva eina de control. Així, l’evolució de la guerra i la diplomàcia es pot observar a través de les polítiques i campanyes, que varen tenir quatre eixos principals: l’expansió territorial cap a Occitània, la Reconquesta peninsular, cap a la Mediterrània occidental, i l’expansió comercial. Les guerres i la diplomàcia de la corona d’Aragó varen estar enfocades a l’expansió territorial i a afavorir els interessos comercials, amb el control de mercats i rutes fins a arribar a teixir una densa xarxa comercial que s’estenia per tots els territoris, cristians i musulmans, que envoltaven el Mediterrani. D’aquesta manera, la corona d’Aragó s’erigí com una de les principals potències de la Mediterrània cap al final del segle XIII.
Fitxa de la tesi doctoral
- Títol: Guerra i pau a l’edat mitjana (La corona d'Aragó en la baixa edat mitjana)
- Autor: Kay Suenaga Portuguès
- Programa de doctorat: Història-Història de l’Art
- Departament: Ciències Històriques i Teoria de les Arts
- Director: Pau Cateura Bennàsser
Documents relacionats
Data de publicació: 08/10/2013