El volum editat per Edicions UIB es presentarà el dijous, 27 d’abril, a les 19.30 hores, a Ca n’Oleo 

Edicions UIB ha publicat l’obra Mateu Orfila: Tesis doctoral, París 1811, que aplega l’original en francès i la traducció al castellà de Nouvelles recherches sur l’urine des ictériques, la tesi doctoral que el toxicòleg menorquí va defensar a la Facultat de Medicina de París el desembre de 1811. El treball inclou els estudis d’Antonio Cañellas Trobat i Maria Cristina Rita Larrucea, Jesús M. Tanco Salas, Fèlix Grases Freixedas i Matías Tomás Salvá, que ajuden a situar-la en el seu context científic i històric.

Presentació

L’obra es presenta el dijous, 27 d’abril, a les 19.30 hores, a Ca n’Oleo. La presentació serà a càrrec de Víctor Homar, vicerector de Política Científica i Investigació; Fèlix Grases, catedràtic de Química Analítica de la UIB; Jesús María Tanco, llicenciat en Farmàcia i Biologia, i del coordinador de l’obra, Antonio Cañellas Trobat.

L’edició ha rebut el suport de la Direcció General de Política Universitària i Recerca de la Conselleria de Fons Europeus, Universitat i Cultura del Govern de les Illes Balears, la Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears, el Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears i l’Institut Menorquí d’Estudis.

Mateu Orfila

Mateu Orfila i Rotger (Maó, 1787 - París, 1853) és considerat com el pare de la toxicologia moderna. La seva tesi, obra primigènia de recerca mèdica de laboratori analític, va ser el primer esglaó d’una carrera brillant en la medicina del París del segle XIX.

Les seves relacions excel·lents en els àmbits investigador, docent, acadèmic i sociopolític confluïren en una eclosió de genialitat investigadora reflectida en totes les seves obres, gràcies als diversos descobriments que foren posats a escena en els cercles científics pioners d’una Europa emergent i que impulsaren el reconeixement unànime científic, acadèmic i social.

Va ser metge de cambra dels reis francesos Lluís XVIII, Carles X i Lluís Felip I, professor perpetu i degà de la Facultat de Medicina de París (1831-1848), president de l’Acadèmia Nacional de Medicina de França i membre del Consell Reial d’Instrucció Pública, entre d’altres.

Per sobre de tot, va ser un professor precoç d’esperit docent fervent, lliurat a la ciència i a la recerca, que va aconseguir fer-se conèixer amb aquesta tesi i que entrà a peu ferm en la història de la medicina i de la ciència mèdica. Ha estat un referent de la toxicologia mèdica i de la medicina legal fins avui en dia. 

Data de l'esdeveniment: 27/04/2023

Data de publicació: 25/04/2023