El doctor Julien Javaloyes ha cotutel·lat el treball de Thomas Seidel, guardonat amb l’Infineon Master Award 2021 per la investigació sobre dinàmica no lineal de làsers que ha dut a terme
El doctor Julien Javaloyes, professor titular del Departament de Física i membre de l'Institut d'Aplicacions Computacionals de Codi Comunitari (IAC3) de la UIB, ha codirigit un treball de fi de màster que ha estat guardonat amb el premi internacional Infineon Màster Award 2021 per l'originalitat i la qualitat dels resultats aconseguits en el camp de la dinàmica no lineal de làsers.
L'autor del treball és Thomas Seidel, que ha cursat el màster a la Universitat Westfaliana Wilhelm de Münster (WWU), a Alemanya, sota la codirecció de la doctora Svetlana Gurevich, de la WWU, i del doctor Julien Javaloyes. El treball es va fer en el marc de l'activitat investigadora de l’IAC3 i del grup de recerca en Ones no lineals de la UIB.
Acabat el màster, Thomas Seidel continua la carrera científica amb un doctorat a l'Institut de Física Teòrica de la WWU, en el grup de la doctora Svetlana Gurevich, i en el Departament de Física i l'Institut d'Aplicacions Computacionals de Codi Comunitari (IAC3) de la UIB, sota la direcció del professor Julien Javaloyes.
Millora de la comunicació òptica de dades i de les imatges mèdiques
La dinàmica làser no lineal combina mètodes de la dinàmica no lineal i la física làser per estudiar, per exemple, les inestabilitats dinàmiques que poden sorgir en els làsers. Aquesta àrea de recerca és especialment rellevant per controlar, manipular i optimitzar els anomenats làsers semiconductors. Entre altres coses, són necessaris per comunicar dades amb polsos de llum o per obtenir imatges mèdiques.
Efectes de la retroalimentació en els polsos de llum
En el treball de fi de màster, Thomas Seidel va investigar teòricament com la retroalimentació endarrerida afecta el comportament dels polsos de llum curts. Amb els seus càlculs, va demostrar que la retroalimentació és visible en forma de petits polsos satèl·lit abans i després de cada pols de llum principal. La posició dels polsos satèl·lit pot controlar-se mitjançant el temps de retard, mentre que la grandària ve determinada per la taxa de retroalimentació.
Si els polsos dels satèl·lits es col·loquen molt a prop del pols de llum principal, poden fins i tot desestabilitzar-lo. Així, per sobre d'un llindar determinat, els polsos dels satèl·lits substitueixen successivament el pols lluminós principal. Aquesta anomenada inestabilitat dels satèl·lits només s'ha demostrat experimentalment fa poc. Amb el seu treball de fi de màster, el físic ha descobert un mecanisme d'inestabilitat molt rellevant.
Referència bibliogràfica
Bartolo, A., Seidel, TG, Vigne, N., Garnache, A., Beaudoin, G., Sagnes, I., Giudici, M., Javaloyes, J., Gurevich, SV, i Marconi, M. (2021). Manipulation of temporal localized structures in a vertical external-cavity surface-emitting laser with optical feedback. Optics Letters,vol. 46, Issue 5, 1109-1112.
Data de publicació: 04/10/2021