L’investigador de la Universitat de les Illes Balears ha estat guardonat per la CESFAC per un estudi sobre el paper de les mosques xucladores de sang en la transmissió de malalties en explotacions ramaderes de Mallorca 

El doctor Carlos Barceló Seguí, professor contractat doctor interí del Departament de Biologia i membre del grup d’investigació en Zoologia Aplicada i de la Conservació (ZAP), ha estat guardonat per la Confederació Espanyola de Fabricants d’Aliments Compostos per a Animals (CESFAC) amb el premi Carlos de Blas Beorlegui per la investigació «Estudio de la distribución y papel vectorial de las moscas hematófagas de la tribu Stomoxyini (Díptera: Muscidae) en explotaciones ganaderas en Mallorca (Islas Baleares, España)».

El lliurament del premi va tenir lloc el dilluns, 15 de gener, a la seu de la Reial Acadèmia de Ciències Veterinàries d’Espanya, a Madrid. A l’estudi també hi han participat els doctors Ignacio Ruiz (Centre d’Investigació Biomèdica de La Rioja), Daniel Bravo (Universitat de Còrdova) i Mikel A. González (Estació Biològica de Doñana-CSIC).

L’estudi premiat aporta informació nova sobre mosques hematòfagues de la tribu Stomoxyini que afecten el ramat. Aquestes mosques estan poc estudiades a Europa, i especialment a Espanya, i són importants perquè poden transmetre malalties de manera mecànica, com el virus de l’anèmia infecciosa equina, l’anaplasmosi o la piroplasmosi.

L’objectiu de l’estudi ha avaluat la distribució i abundància de les mosques en explotacions ramaderes de l’illa de Mallorca, a la vegada que ha permès generar una distribució actualitzada a escala nacional de les espècies identificades. També s’han identificat patògens de rellevància veterinària emprant tècniques moleculars específiques i s’ha confirmat la presència del bacteri Wolbachia pipientis, que té un paper significatiu com a agent de control biològic per a insectes determinats.

Als resultats d’aquest estudi es van determinar les espècies Stomoxys calcitrans i Haematobia irritants, aquesta darrera, citada per primera vegada a les illes Balears. Els estudis moleculars no van detectar cap patogen, però es van obtenir resultats positius a la presència de W. pipientis a H. Irritants; va ser la primera detecció a Espanya (i la segona a Europa) d’aquesta espècie de mosca.

A més, els estudis filogenètics indiquen que aquest bacteri es troba dins el mateix grup que les espècies aïllades als EUA, al Canadà, a Mèxic i a Austràlia. Aquesta troballa és especialment rellevant i s’haurien de fer nous estudis per determinar el paper d’aquest bacteri com a possible agent de control biològic d’aquest insecte (com ja es fa amb els moscards), sobretot a causa de l’augment del desenvolupament de resistència als insecticides en grups determinats d'artròpodes. 

Data de l'esdeveniment: 18/01/2024

Data de publicació: 18/01/2024