CaixaBank Dualiza i el Laboratori de Recerca i Innovació en Formació Professional de la Universitat de les Illes Balears han presentat a Madrid l'estudi «L'abandó dels estudis en l’FP a Espanya: diagnòstic i propostes de millora»
El Centre de Coneixement i Innovació de CaixaBank Dualiza i el Laboratori de Recerca i Innovació en Formació Professional de la Universitat de les Illes Balears han presentat l'estudi «L'abandó dels estudis en la Formació Professional a Espanya: diagnòstic i propostes de millora», a través del qual tracten d’augmentar el coneixement sobre quin és l'abandó real dels diferents graus d'FP i quins són els motius que el condicionen.
La recerca reflecteix que el comportament que tenen les autonomies a l'hora d'abordar l'abandó de l’FP des dels primers nivells educatius marca el desenvolupament dels estudiants en etapes posteriors. D'aquesta manera, els qui tenen més bons registres a l’educació secundària obligatòria troben que el seu alumnat té menys abandó en formació professional.
A tot això cal sumar-hi algunes variables que també afecten i que fins ara gairebé no s'havien avaluat.
- Com més elevat és el nivell d'FP, menys és l'abandó, de manera que les taxes més altes les trobam a l’FP de grau bàsic i les més baixes ,a l’FP de grau superior.
- Hi ha menys abandó en dones que en homes en tots els nivells de l’FP.
- L'edat de matriculació influeix en els resultats acadèmics i condiciona el grau d’abandó de l’alumnat.
Per nivell d'FP
La recerca demostra que hi ha patrons a l'hora d'analitzar el fracàs educatiu en l'FP. El patró principal és la forta incidència d'aquest en l'FP de grau bàsic, on gairebé el 40% d’alumnes varen deixar els estudis quatre anys després d'haver-s’hi matriculat.
Aquestes xifres es redueixen aproximadament un 30% en el cas de grau mitjà i prop d'un 20% en grau superior.
Això no obstant, aquest mateix estudi reflecteix les diferències a escala territorial, i prova que aquelles comunitats autònomes que aborden més bé l'atenció a l'estudiant des d'etapes primerenques aconsegueixen una reducció de l'abandó que es reflecteix en els nivells posteriors.
És el cas del País Basc i Galícia. Les dues autonomies registren els nivells més positius d'abandó del grau bàsic, però també del grau mitjà i del grau superior. Al costat, Navarra i Extremadura també apareixen amb bones dades en grau mitjà i superior.
Aquesta tendència positiva millora amb el temps, com mostren les dades recollides d’alumnat matriculat en dos cursos consecutius (2016-2017 i 2017-2018).
Per contra, en aquelles comunitats on el sistema educatiu actua tard a l’hora de frenar l'abandó educatiu primerenc, difícilment es troba una millora de la tendència.
Per edat
L'edat d'ingrés està directament connectada amb l'abandó, la qual cosa es tradueix en el fet que l’alumnat que es matricula en el moment que teòricament li correspon per edat té més taxes de titulació. A mesura que l'edat augmenta, l’abandó creix amb una excepció: els qui es matriculen a grau mitjà a partir dels 29 anys aconsegueixen les segones millors dades de titulació.
Per gènere
El grau de masculinització i feminització de les diferents famílies professionals també condiciona els graus d'abandó. S’ha de tenir en compte que en la distribució total de nous matriculats s'observa una predominança dels homes en els tres nivells formatius.
La relació entre el grau de segregació per sexe i l'abandonament sols s'ha pogut observar en l’FPGM en les famílies professionals amb un grau de feminització o masculinització a partir del 85%: a les feminitzades, es produeix més abandonament en els homes que en la resta de famílies professionals. A la inversa, l’abandonament és més elevat en les dones en les famílies amb un grau de masculinització elevat.
Alumnat estranger
L'alumnat estranger presenta nivells d'abandonament a l’FP més alts en comparació amb l'espanyol en tots els nivells d’FP, en totes les comunitats autònomes i en totes les famílies professionals.
Data de publicació: 04/07/2024