PLOME, un projecte d'investigació per monitoritzar els ecosistemes marins

El grup de recerca en Sistemes, Robòtica i Visió de la UIB participa en el desenvolupament d’una plataforma submarina per recollir a llarg termini dades clau per a la gestió dels ecosistemes marins 

Un equip d’investigadors del grup de recerca en Sistemes, Robòtica i Visió (SRV) de la Universitat de les Illes Balears participa en el desenvolupament d’una plataforma submarina per monitoritzar de manera intel·ligent els ecosistemes marins en temps real. Aquesta recerca es fa en el marc del projecte Plataforma de Larga Duración para la Observación de los Ecosistemas Marinos (PLOME).

La tasca dels investigadors del grup SRV de la UIB se centrarà en la generació i implantació d’algorismes d’intel·ligència artificial per a l’anàlisi d’imatges obtingudes per les càmeres a bord de les plataformes. L’objectiu és la detecció, identificació, determinació de les talles i quantificació de diferents espècies marines.

Una plataforma submarina

Al llarg de tres anys, PLOME dissenyarà una plataforma no invasiva i modular per recollir dades imprescindibles perquè la comunitat científica pugui supervisar, monitoritzar i gestionar més bé els ecosistemes marins. El projecte disposa d’un pressupost d’1,5 milions d’euros provinents de fons de l'Agència Estatal d’Investigació i fons europeus NextGenerationEU.

Al projecte participen la Universitat de Girona (UdG), la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), la Universitat Politècnica de Madrid (UPM), l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i l’empresa Iqua Robotics, SL, a més de la Universitat de les Illes Balears.

Estacions fixes i vehicles submarins

En concret, el projecte proposa desenvolupar un conjunt de sistemes independents format per estacions fixes que romanen al fons marí, vehicles submarins i vehicles de superfície que treballen conjuntament i autònoma per recollir dades. Tots els sistemes disposen de bateries i sistemes de comunicació. Els vehicles submarins poden estacionar-se per carregar les bateries, i els vehicles de superfície poden treballar extraient energia del medi. 

Recollida de dades a llarg termini

El conjunt de sistemes constitueix una plataforma que pot monitoritzar una zona durant diverses setmanes, i fins a un mes, sense necessitar la intervenció humana. Un cop que es recull, els sistemes es mantenen, s’extreuen les dades, es carreguen les bateries i es pot tornar a desplegar la plataforma per tal que continuï la monitorització en una altra zona. 

El projecte té l’objectiu de fer avançar la metodologia actual en què, majoritàriament, les dades només s’extreuen mentre hi ha un equip humà que duu a terme una campanya oceanogràfica. La plataforma PLOME permet la monitorització durant un període llarg, amb comunicacions en temps real que faciliten el seguiment de l’ecosistema.

Atès que els sistemes estan molts dies treballant, s’utilitza intel·ligència artificial per detectar les espècies i adaptar i optimitzar la monitorització del fons marí segons les deteccions. Els investigadors rebran també el resum de les deteccions en temps real, de manera que podran saber què està passant i podran canviar els paràmetres que desitgin per aprofitar més bé la resta de dies en què la plataforma encara estarà recollint informació.

Durant els tres anys de durada del projecte, es faran experiments a diferents llocs del litoral català. El primer es farà el 2023 a la costa de Sant Feliu de Guíxols. Serà la primera vegada que les tecnologies desenvolupades treballaran de manera conjunta per obtenir dades del fons marí. Durant el 2024, es faran dos experiments finals del projecte. El primer consistirà en una validació a profunditat, entre 300 i 500 metres, en una àrea protegida de pesca real prop de la ciutat de Barcelona, mitjançant un vaixell oceanogràfic. En aquest experiment es validaran els sistemes de monitorització en condicions reals durant diversos dies, supervisant i operant els sistemes des del vaixell. 

El segon experiment tindrà lloc a la costa de Vilanova i la Geltrú, i consistirà a validar tots els sistemes a poca profunditat al llarg d’una setmana de manera ininterrompuda. La plataforma estarà connectada amb l’observatori marí OBSEA, i això permetrà la monitorització en temps real de tots els sistemes per comprovar que funcionen correctament. 

Font: Universitat de Girona 

Data de publicació: 08/07/2022