Investigadores de l’IMEDEA (CSIC-UIB) revelen que la manera de mesurar les onades de calor marines canvia la nostra percepció de la seva freqüència i severitat
La mar Balear s’ha escalfat +0,036 °C a l’any des de 1982, amb anomalies rècord el 2022 i 2023
La Mediterrània occidental, i en especial la mar Balear, travessa una de les etapes més càlides mai registrades. Segons un nou estudi realitzat per les investigadores Blanca Fernández-Álvarez, Bàrbara Barceló-Llull i Ananda Pascual, a l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB), la mar Balear s’està escalfant i aquest escalfament afecta el mètode utilitzat per detectar onades de calor marines.
L’article analitza més de 40 anys de dades de temperatura superficial de la mar (1982-2023) per avaluar com han evolucionat les onades de calor marines i com la metodologia de detecció pot alterar-ne la identificació i interpretació.
Què és una onada de calor marina?
Tot i que no existeix una definició universal, se sol considerar que una onada de calor marina ocorre quan la temperatura de la mar supera certs llindars durant diversos dies. El problema és com es defineixen aquests llindars.
La investigació compara tres enfocaments diferents per detectar aquests esdeveniments extrems:
- Climatologia fixa (per exemple, emprant com a referència el període 1982–2011): ressalta l’escalfament acumulat al llarg dels anys.
- Climatologia mòbil, que actualitza els valors llindar cada any: útil per detectar anomalies extremes dins un context en canvi constant.
- Eliminació de la tendència abans d’aplicar el llindar, per centrar-se només en desviacions sobtades i no en l’escalfament global de fons.
Què revelen les dades de la mar Balear?
Les autores mostren que la mar Balear s’ha escalfat a un ritme de +0,036 °C per any, una xifra un 10 % més alta que estimacions anteriors, a causa de la inclusió dels anys extraordinàriament càlids 2022 i 2023.
L’estudi demostra que, depenent del mètode utilitzat, els resultats varien notablement. Per exemple, només l’enfocament tradicional mostra un augment sostingut de la freqüència d’onades de calor marines. En canvi, els mètodes més adaptatius revelen que no necessàriament hi ha més esdeveniments extrems, sinó que la mar sencera és més calenta.
“El mètode que triem no és un detall tècnic: afecta com interpretam les conseqüències del canvi climàtic”, expliquen les investigadores de l’IMEDEA.
Més calor, més riscos
L’acumulació de calor a la mar no és només una dada estadística. Una Mediterrània més càlida augmenta l’energia disponible per a la formació de tempestes severes, especialment a finals de l’estiu i principis de la tardor.
D’altra banda, les conseqüències ecològiques ja són visibles. Ecosistemes sensibles, com les praderies de Posidonia oceanica, els coralls o les poblacions de peixos, afronten condicions cada vegada més estressants i difícils de sostenir. A zones com la mar Menor, les temperatures mitjanes han pujat més de 3 graus des de 1986, amb platges com Les Palmeres assolint màxims històrics de 27 °C a l’estiu.
Una Mediterrània cada vegada més calenta
Des del canal de Suez fins a l’estret de Gibraltar, la conca mediterrània ha mostrat una tendència clara: temperatures per davall de la mitjana fins a finals dels anys noranta, seguides d’un escalfament accelerat en les darreres dues dècades.
Aquest nou estudi insisteix que no basta saber que la mar s’escalfa; cal saber com ho mesuram, com ho analitzam, com ho interpretam i com adaptam les nostres estratègies de conservació.
Data de l'esdeveniment: 17/09/2025
Data de publicació: Wed Sep 17 08:33:00 CEST 2025