La tesi doctoral d'Antoni Vallès Perelló analitza els índexs de referència i proposa millores per aconseguir que les entitats financeres no puguin manipular-los i que, alhora, siguin representatius del mercat hipotecari 

Tothom es recorda de la crisi del sector financer que l'any 2008 va soscavar els fonaments del sistema bancari espanyol i mundial. A Espanya, les conseqüències que tingué es denominaren «la gran ona hipotecària», foren especialment greus i tingueren una especial incidència en els préstecs hipotecaris a tipus d'interès variable. Avui continuen sent d'actualitat, per la transcendència que tenen en les economies familiars, qüestions relatives als índexs de referència com l'IRPH o l'euríbor, la informació que s'ha de facilitar als futurs prestataris, el paper dels treballadors de les entitats financeres, dels notaris, dels precontractuals, les comissions dels préstecs, les decisions de risc de les entitats financeres o les despeses inherents als préstecs hipotecaris.

La tesi d'Antoni Vallés Perelló, defensada a la Universitat de les Illes Balears, se centra en l'estudi dels préstecs hipotecaris a tipus variable, atès que en aquest tipus de contractes és el prestatari qui suporta les variacions de tipus d'interès. Hi analitza els diferents mecanismes de control que són aplicables a la clàusula d'interès variable, els components bàsics del qual són l'índex de referència i el diferencial.

En la tesi, aprofundeix en els diferents sistemes de control de la clàusula d'interès variable, intentant diferenciar-ne de manera nítida cada un, al mateix temps que estableix les conseqüències jurídiques que deriven del seu incompliment.

L’objectivitat necessària

Considerant el nucli de la clàusula d'interès variable, Vallés aprofundeix en el requisit de l'objectivitat de l'índex de referència que impedeix deixar a l'arbitri d'un dels contractants la validesa i el compliment del contracte. Aborda des d'una perspectiva crítica l'estudi dels índexs de referència del mercat hipotecari i, d'una manera especial, els dos més utilitzats al nostre país: l'euríbor i l'IRPH. Tots dos han estat qüestionats i, en la tesi, proposa millores per aconseguir que tots dos reuneixin aquesta necessària objectivitat, és a dir, que les entitats financeres no puguin manipular-los i que, al mateix temps, siguin representatius del mercat hipotecari.

Els objectius de la tesi són diversos i en alguns aspectes van més enllà de l'anàlisi estrictament jurídica dels préstecs hipotecaris a tipus d'interès variable.

Així, des d'una perspectiva econòmica, Vallés estudia el mercat hipotecari minorista i molt especialment les operacions a tipus variable, atès que el prestatari assumeix el risc de les variacions de tipus d'interès. Per això, defensa que se sigui especialment cautelós i les obligacions d'informació per evitar problemes futurs, derivats, precisament, de la sensibilitat de les quotes mensuals a les variacions de tipus d'interès.

Un altre objectiu és, ja en l'àmbit jurídic, fixar de manera clara i precisa els diferents controls que són aplicables a la clàusula d'interès variable. En la mesura que cada un és considerat independent i amb substantivitat pròpia, s'imposa concretar les funcions i els requisits de cada control, relacionant-los expressament amb la clàusula d'interès variable, al mateix temps que delimitem els àmbits subjectiu i objectiu, així com els requisits i finalitats que es persegueixen amb cada un. Igualment, valora les conseqüències jurídiques que deriven del seu incompliment.

Especialment important és l'anàlisi dels diferents documents que apareixen en l'iter precontractual de les operacions hipotecàries a interès variable. L’investigador fa una anàlisi crítica d'instruments, com la Fitxa Europea d'Informació Normalitzada, la Fitxa d'Advertiments Estandarditzats o la sempre controvertida taxa anual equivalent.

El paper dels protagonistes

Un altre objectiu específic important és l'anàlisi de les funcions que exerceixen els diferents operadors que formen part del complex mercat hipotecari: l'entitat financera, especialment el personal que intervé en els processos d'informació i de contractació, el prestatari, amb les seves específiques obligacions d'informació, el notari, el registrador de la propietat, les gestories, els serveis de taxació… Sobre tots ells entenem que recauen unes obligacions especials amb vista a la millora d'un mercat hipotecari que, no ho oblidem, és vulnerable al comportament irresponsable dels seus participants. Es valoren especialment factors que tendeixin a corregir aquesta irresponsabilitat per evitar que els errors que es varen cometre en el passat no es repeteixin. En definitiva, es tracta de recuperar la confiança d'aquells que acudeixen al mercat hipotecari, aclarint els instruments que permetin un millor assessorament sobre els contractes de crèdit, millor accessibilitat a la informació i, sens dubte, afavorir la comparació entre les diferents ofertes existents en el mercat de préstecs hipotecaris a tipus d'interès variable.

Un objectiu igualment molt rellevant en el desenvolupament de la tesi és l'anàlisi de l'objectivitat, tant de la clàusula d'interès variable com, molt especialment, de l'índex de referència. És, sens dubte, aquesta objectivitat l'eix conductor de tota la tesi. L'objectivitat tal com l'entenem implica no deixar a l'arbitri, en el nostre cas, de l'entitat financera la validesa i el compliment del contracte. La falta d'objectivitat ha estat l'element determinant de la supressió de determinats índexs de referència, en ser considerats manipulables. En termes semblants, és un factor que qüestiona els índexs més utilitzats en el nostre mercat hipotecari. Per això, es proposen millores perquè aquests índexs siguin el més representatius possible del mercat que volen mesurar i, al mateix temps, evitar que siguin manipulables.

En resum, es considera important conjuminar factors tan significatius com la protecció del sistema financer, de gran rellevància per a l'economia del nostre país, la protecció dels legítims interessos de la clientela bancària, i la transparència que ha de regular tot el procés de contractació del préstec hipotecari, operació que té una gran transcendència per a l'esfera personal i patrimonial del prestatari.

Protegir el client i l'entitat

El gran objectiu és posar sobre la taula tot un conjunt de normes i requisits que, plasmats d'una manera pràctica, permetin construir un sistema de comercialització i gestió de préstecs hipotecaris que respectin tant els interessos de l'entitat financera com del client, el qual, no ho oblidem, és la part feble de la relació contractual. Al mateix temps, conscients del gran dinamisme de la legislació i jurisprudència directament relacionades amb l'objecte estudi de la tesi, s'apunten qüestions que més aviat o més tard tindran una plasmació legislativa o bé tindran una resposta jurisprudencial.

De manera resumida, les conclusions se centren en l'objectivitat i la transparència com a requisits que han de reunir tots els controls aplicables als préstecs hipotecaris a tipus d'interès variable. Objectivitat que implica que l'índex de referència no pugui ser influenciable per la pròpia entitat o per pràctiques paral·leles que puguin alterar-ne el valor. Un índex de referència mereixerà aquesta consideració sempre que sigui calculat a cost de mercat i addicionalment sigui transparent, és a dir, clar, accessible i verificable per les parts i, finalment, metodològicament objectiu en atenció a les dades que s'agreguen per al seu càlcul. En aquest sentit, en la tesi s'aborden des d'una perspectiva crítica i es fan propostes de millora sobre els dos índexs de referència més utilitzats: l'euríbor i l'IRPH.

Quant a la transparència, es considera que, com que no existeixen paràmetres objectius per delimitar-los, assenyalem un conjunt d'exigències, de manera que sigui en última instància que el joc de la competència determini el preu de les operacions a tipus d'interès variable. Addicionalment, s'entén que la transparència material, diferent de la formal, imposa obligacions d'informació específiques als actors que intervenen en l'iter precontractual i contractual.

En resum, tots els controls, que s'entén que són aplicables a les operacions hipotecàries a interès variable, són analitzats amb la finalitat última que l'adherent tingui tota la informació necessària perquè sigui conscient de la seva càrrega jurídica i econòmica i, addicionalment, analitzem els índexs de referència perquè siguin representatius del mercat i les entitats financeres no els puguin manipular.

Fitxa de la tesi doctoral

• Títol: Sistemas de control de la cláusula de interés variable en los préstamos hipotecarios
• Autor: Antoni Vallés Perelló
• Programa de doctorat: Dret
• Directora: Apol·lònia Martínez Nadal 

Data de publicació: 23/07/2020