L'estudi Pornografía y educación afectivosexual mostra que la clau de l'augment del consum de pornografia violenta és la «desconnexió empàtica»: en consideren els continguts una ficció que no qüestionen moralment 

La Universitat de les Illes Balears ha participat en l'elaboració de l'estudi Pornografía y educación afectivosexual, publicat recentment amb la col·laboració de la Universitat de Santiago de Compostel·la, la xarxa d'ONG Jóvenes e Inclusión i el Centro FAIA de Investigación. L'estudi, del qual és coautor el doctor Lluís Ballester, investigador del Grup d'Investigació i Formació Educativa i Social (GIFES) de la UIB, recull dades noves que ajuden a entendre el fet que el model de la nova pornografia s'ha introduït en la vida sexual dels joves. La clau és que en consumeixen sense empatia ni consciència crítica, la qual cosa s’explica, en part, per haver tingut una educació afectivosexual precària.   

Aquest llibre continua la via oberta amb Nueva pornografía y cambios en las relaciones interpersonales (2019), que ja apuntava que el consum de nova pornografia es generalitza als 14 anys i que els primers accessos se situen ja a partir dels vuit. 

En aquesta nova publicació, un estudi realitzat amb alumnes universitaris (de 18 a 26 anys), ofereix resultats similars: el 56 per cent varen començar a veure pornografia a internet quan tenien 15 anys o menys. Un de cada tres al·lots i una de cada sis al·lotes en consumeixen diàriament.

Baixa l'empatia, augmenta el consum de pornografia i els seus efectes 

En la nova pornografia en línia (NPO), hi caben tot tipus de pràctiques sexuals, des de les més convencionals fins a pràctiques de gran risc o directament il·legals. I el seu consum no atura d'augmentar: el portal pornogràfic més visitat del món registra tres milions de visites per hora i mou cada dia vuit vegades més volum de dades que Facebook. Segons dades d'aquest mateix portal, el trànsit diari va augmentar a Espanya més del 60 per cent durant els primers dies de confinament, el març passat. 

L'estudi mostra que darrere d'aquest augment s’hi amaga el fenomen de la desconnexió empàtica: tenir apagada la consciència permet veure continguts vexatoris sense qüestionar-los moralment. Aquesta desconnexió és tant emocional com cognitiva: la consideren una ficció i això els permet protegir la consciència. És, a més, molt difícil de canviar: un programa posterior de sensibilització d'un mes de durada no va aconseguir modificar substancialment la seva percepció ni hàbits de consum. 

Dues de cada tres al·lots i al·lotes universitaris consultats creuen que veure pornografia no té cap efecte negatiu. Encara que el 70 per cent sí han detectat algun tipus de violència en els seus continguts, només un 16 per cent pensen que pot generar violència contra les dones. 

Model de sexualitat a imitar 

El consum freqüent de NPO s'associa a creences que en justifiquen el consum, més arrelades entre els homes. Nou de cada deu homes consultats creuen que la pornografia és fidel a la sexualitat real (per un 42 per cent de les dones) i que els homes estan més interessats en el sexe que les dones, entre altres mites. 

També es verifica que la nova pornografia és el model de sexualitat que cada vegada més joves -sobretot els homes- volen replicar, traslladant conductes de risc i violentes pròpies d'aquests continguts a les seves pròpies relacions sexuals. Les conductes més freqüents són el sexe sense preservatiu (55,6% d'homes per un 24,4% de dones), el sexe en grup (18,5% d'homes per un 6,7% de dones) i enregistrar en vídeo altres persones (13% d'homes per un 0% de dones). A més, un 11% de les dones afirmen haver rebut violència d'alguna parella sexual, entesa aquesta violència com asfixiar, pegar o escopir. Quant a l'escalada de conductes, un 5,6% d'homes afirma haver pagat per tenir sexe després d’haver vist pornografia.

Deu claus per a un nou model d'educació afectivosexual 

Internet és la gran escola de sexualitat de la joventut. L'educació sexual que han rebut una gran majoria de joves no els ha servit per resoldre els dubtes o compensar el que internet els ofereix. Solament dos de cada deu joves consideren satisfactòria l'educació sexual que han rebut. 

A més, una anàlisi realitzada per comunitats autònomes demostra que Espanya queda molt enrere. L’educació afectivosexual a Espanya continua en general reduïda a l'anatomia, a les malalties de transmissió sexual i a la salut reproductiva. El repte continua obert en tots els territoris, si bé en graus diferents. 

L'augment de conductes sexuals violentes i de risc fa molt urgent la implantació d'un nou model d'educació afectivosexual. El llibre proposa un decàleg de claus per fer-ho, elaborat després de consultar 114 publicacions especialitzades i contrastat amb una trentena d'expertes internacionals. 

En primer lloc, l’educació afectivosexual ha d'implantar-se en el currículum ja en Educació Infantil i fins a l'etapa universitària; tenir com a eix central les emocions i actituds; estar adaptada a les diferents edats i abordar els efectes de la cultura de pantalles i internet en la sexualitat de nines, nins i joves.

L’educació afectivosexual ha d'arribar al conjunt de la societat. És imprescindible implicar les mares i pares amb programes que els permetin millorar les seves competències. També cal comptar amb professorat i personal sanitari format específicament per a això.

L’educació afectivosexual ha de tenir en compte les recerques realitzades sobre cultura de pantalles i desconnexió empàtica. A més, és necessari continuar investigant per generar programes basats en evidència i elaborar materials didàctics eficaços. Es recomana, a més, crear una ponència jurídica i social per estudiar possibles limitacions a la nova pornografia. 

Pacte d'Estat 

Com a resultat de tot l'anterior, és urgent un pacte d'Estat que tingui el consens de les forces polítiques per implantar l’educació afectivosexual en el currículum escolar des de l'etapa infantil; amb caràcter universal i obligatori; de manera transversal i adaptada a l'edat; basada en el coneixement científic; orientada a crear relacions afectives i una sexualitat sana; amb enfocament coeducatiu i de gènere; i que fomenti un clima de respecte i valoració de les diferències. Si els adolescents no troben respostes satisfactòries en la família ni en els centres educatius, continuaran cercant-les en la pornografia i la prostitució, la qual cosa suposa un elevat risc de perpetuar la violència contra les dones.

Aquestes accions són imprescindibles per posar fre a la violència sexual en totes les seves formes i a la discriminació per gènere o orientació. Només des d'aquí és possible garantir que els joves puguin relacionar-se des de la seva condició de lliures i iguals. En una societat que es caracteritza per la diversitat social, cultural, ideològica i religiosa, el nou model d’educació afectivosexual ha de fugir del relativisme cultural i consolidar-se en la defensa dels drets humans i la dignitat de les persones. 

Data de l'esdeveniment: 02/12/2020

Data de publicació: 02/12/2020