Un estudi global amb participació de l'IMEDEA (CSIC-UIB) demostra que aquestes espècies, avaluades en conjunt, redueixen les propietats ecològiques de les comunitats natives marines. L’efecte que tenen sobre els ecosistemes marins no s'havia analitzat globalment d’una manera sistemàtica fins ara.
La reubicació d'espècies fora dels seus rangs de distribució natius ha augmentat durant les últimes cinc dècades. Aquestes espècies, denominades exòtiques, es consideren una de les principals amenaces ambientals (poden estar, per exemple, implicades en extincions d'espècies), però, mentre que n’hi ha algunes que tenen efectes dramàtics, n’hi ha d’altres que provoquen danys modestos o, fins i tot, efectes ecològics beneficiosos.
Un nou estudi amb participació de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB) demostra que les espècies marines exòtiques, avaluades en conjunt, redueixen les propietats ecològiques de les comunitats natives marines, principalment l’abundància, però la majoria tenen un impacte moderat (si el comparam amb altres amenaces d'origen humà) o, fins i tot, poden tenir efectes positius. L'impacte que tenen les espècies exòtiques sobre els ecosistemes marins no s'havia analitzat globalment d’una manera sistemàtica fins ara.
El treball, que apareix publicat a l'últim número de la revista Nature Ecology, recull els resultats d'una metaanàlisi per quantificar i sintetitzar els efectes ecològics que tenen 76 espècies exòtiques marines a partir de deu variables. L'estudi revela que només un 6 per cent de les espècies exòtiques marines catalogades tenen quantificat el seu impacte ecològic.
«Per fer aquest treball, compilam totes les estimacions disponibles en la literatura científica sobre l'efecte de la presència o activitat d'espècies exòtiques sobre paràmetres ecològics de les espècies o comunitats natives. Vàrem obtenir dades de 159 estudis distribuïts en 151 localitats», explica la investigadora del CSIC Núria Marbà, que treballa a l'IMEDEA (un centre mixt del CSIC i la Universitat de les Illes Balears).
«Aquest estudi revela que només s'ha quantificat l'efecte que tenen les espècies exòtiques en ecosistemes marins per a un 6 per cent de les espècies exòtiques marines i salobres que apareixen en el Registre global d'espècies introduïdes i invasores (*GRISS, per les seves sigles en anglès)», destaca Andrea Antón, autora principal del treball, de la Universitat de Ciència i Tecnologia Rei Abdullah (Aràbia Saudita).
Espècies amb més impacte
En general, el nivell tròfic dels ecosistemes natius més afectat per espècies exòtiques són els productors primaris i les espècies exòtiques que provoquen impactes elevats són productors primaris o depredadors.
De les dinou espècies exòtiques, els efectes de les quals s'han estudiat més, només n’hi ha dues que causen impactes significatius i, a més, de negatius. Aquestes dues espècies són: el cranc verd europeu (Carcinus maenas) i la macroalga Caulerpa cylindracea. Carcinus maenas és una espècie nativa de l'Atlàntic nord-occidental i exòtica en les costes est i oest dels Estats Units i sud-est d'Austràlia. Caulerpa cylindracea és originària d'Austràlia occidental i està molt estesa a la mar Mediterrània.
«Les altres disset espècies tendeixen a provocar danys moderats o, fins i tot, positius, encara que per a cap espècie no són significatius quan s'analitzen conjuntament, perquè la magnitud de l'impacte és molt variable entre localitats», detalla Marbà. Per exemple, la macroalga Gracilaria vermiculophyla pot afavorir la cria de peixos, mentre que el musclo Arcuatula senhousia millora la qualitat de l'aigua.
La investigadora del CSIC destaca també que només quatre de les espècies examinades en el treball (el cranc europeu, el musclo Mytilus galloprovincialis i les macroalgues Caulerpa taxifolia i Undaria pinnatifida) estan incloses en la llista de les cent espècies més invasores del món elaborada per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN), però únicament el cranc verd europeu provoca danys de manera prevalent en els ecosistemes natius quan l'impacte s'avalua quantitativament.
Per l'investigador Carles M. Duarte, de la Universitat de Ciència i Tecnologia Rei Abdullah, «els resultats quantitatius d'aquest estudi contribueixen a resoldre el debat actual sobre si l'efecte ecològic de les espècies exòtiques es basa en impactes o en percepcions». «A més, aquest estudi serveix per identificar quines són les espècies exòtiques que provoquen més impactes en ecosistemes marins, per al seu posterior control i, si és possible, eradicació, i, per tant, proporciona informació rellevant per assolir l'objectiu 9 de Biodiversitat Aichi de la Convenció de Diversitat Biològica», afegeix Duarte.
La recerca, liderada per la Xarxa Sea Research Center de la Universitat de Ciència i Tecnologia Rei Abdullah (Aràbia Saudita), ha comptat amb la participació de científics de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (CSIC-UIB), la Universitat de Queensland (Austràlia), l'Helenic Center for Marine Reserach (Grècia), el Dauphin Island Sea Laboratory (Estats Units), la Universitat d’Aarhus (Dinamarca) i el Consell Nacional de Recerques Científiques i Tècniques (l'Argentina).
Font: IMEDEA (CSIC-UIB)
Referència bibliogràfica
Anton, Andrea; Nathan, R.; Geraldi, Catherine E.; Lovelock, Eugenia T.; Apostolaki, Scott Bennett; Cebrian, Just; Krause-Jensen, Dorte; Marbà, Núria; Martinetto, Paulina; Pandolfi, John M.; Santana-Garcon Julia, i Duarte, Carles M. Global ecological impacts of marine exotic species. Nature Ecology. doi: 10.1038/s41559-019-0851-0
Data de publicació: 10/04/2019