La revista Physical Review Letters publica l'estudi de científics de l’IFISC sobre l'evolució de les tendències de vot en les eleccions presidencials americanes
La prestigiosa revista Physical Review Letters publica, com a informació destacada pels seus editors, el treball desenvolupat per investigadors de l'Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos, *IFISC (CSIC/UIB) sobre els resultats de les eleccions presidencials americanes des de 1980 fins a 2012.
Per primera vegada, s'introdueix un model microscòpic de formació d'opinió basat en influència social (veïns i entorn residencial) i mobilitat recurrent (entorn laboral), capaç de reproduir regularitats estadístiques dels resultats electorals.
El treball s'inicia amb la identificació de regularitats estadístiques dels resultats electorals americans des de 1980 fins a 2012. En total s'han recollit les dades dels 3.117 comtats americans durant 9 eleccions consecutives En aquesta primera fase els investigadors han detectat una constant dispersió dels percentatges de vot per comtat al voltant de la mitjana, i que les correlacions espacials dels percentatges de vot decauen de forma logarítmica, com a conseqüència de la influència entre comtats per la seva proximitat geogràfica. A partir de la constatació d'aquestes dades s'ha generat un model microscòpic d'opinió basat en influència social (en forma d'imitació aleatòria imperfecta) i mobilitat recurrent (donant als agents un lloc de residència i un altre de treball, partint de les dades del cens). Una vegada elaborat el model s'ha calibrat i confrontat amb les dades reals, comprovant que existeix concordança entre els resultats del model i les dades electorals. El treball deixa clara la influència entre regions a causa del flux de gent que hi ha entre elles per treballar i viure. Aquesta influència, en la forma d'imitació aleatòria, només és distorsionada en un 3% de les vegades. És a dir, 3 de cada 100 interaccions d'un individu fan canviar la seva opinió de manera independent (lliure albir) i no copiant a un dels seus veïns o companys de treball. El treball ofereix un enfocament poc habitual ja que només compta amb un paràmetre de distorsió, el 3% de lliure albir.
Per a aquest estudi s'han combinat els resultats electorals amb les dades dels censos de població, incloent els llocs de treball i residència. La combinació d'aquest tipus de dades és pionera en el camp de l'estudi dels mecanismes de formació d'opinió aplicats a resultats electorals, ja que l'elaboració de models per explicar les correlacions espacials en dades electorals s'ha basat tradicionalment en elements macroscòpics, és a dir, models continus, que fan ús extensiu d'equacions diferencials. En optar per models microscòpics es descriuen els individus i la seva interacció entre ells (cada persona amb els seus veïns i companys de treball).
El treball s'ha centrat en les eleccions americanes ja que la concentració de la seva oferta electoral en dos bàndols molt marcats i l'agrupació de la població en un nombre relativament reduït de comtats, ho convertien en un objecte idoni d'estudi. En tractar-se d'una anàlisi detallada i multiescala, és a dir, que estudia les dades des de l'individu, passant per comtat, regió i finalment, estat, resultava molt més senzill el cas americà que, per exemple, l'espanyol, en el qual, malgrat tenir molta menys població, existeixen més de 8.000 municipis i nombroses opcions electorals.
L'objectiu del treball en cap cas és predir els resultats electorals sinó estudiar com funcionen els mecanismes de la dinàmica de formació d'opinió; així doncs el treball reprodueix la dinàmica de les fluctuacions de vots entorn del seu valor mitjà.
L'article ha estat elaborat per Juan Fernández-Gracia (l'estudi forma part de la seva tesi doctoral), José J. Ramasco, Maxi San Miguel, Víctor M. Eguíluz i Krzysztof Suchecki de l’IFISC.
Documents relacionats
- Article Eleccions USA (2 MB)
Física estadística al servei de l'estudi de la complexitat social (Tesi Juan Fernández)
Data de publicació: 21/03/2014