Només el 3% dels votants que canvien d'opinió ho fan pel seu lliure albir, aliens a la influència social del seu treball o residència

La revista Physical Review Letters publica l'estudi de científics de l’IFISC sobre l'evolució de les tendències de vot en les eleccions presidencials americanes 

La prestigiosa revista Physical Review Letters publica, com a informació destacada pels seus editors, el treball desenvolupat per investigadors de l'Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos, *IFISC (CSIC/UIB) sobre els resultats de les eleccions presidencials americanes des de 1980 fins a 2012.

Per primera vegada, s'introdueix un model microscòpic de formació d'opinió basat en influència social (veïns i entorn residencial) i mobilitat recurrent (entorn laboral), capaç de reproduir regularitats estadístiques dels resultats electorals.

El treball s'inicia amb la identificació de regularitats estadístiques dels resultats electorals americans des de 1980 fins a 2012. En total s'han recollit les dades dels 3.117 comtats americans durant 9 eleccions consecutives En aquesta primera fase els investigadors han detectat una constant dispersió dels percentatges de vot per comtat al voltant de la mitjana, i que les correlacions espacials dels percentatges de vot decauen de forma logarítmica, com a conseqüència de la influència entre comtats per la seva proximitat geogràfica. A partir de la constatació d'aquestes dades s'ha generat un model microscòpic d'opinió basat en influència social (en forma d'imitació aleatòria imperfecta) i mobilitat recurrent (donant als agents un lloc de residència i un altre de treball, partint de les dades del cens). Una vegada elaborat el model s'ha calibrat i confrontat amb les dades reals, comprovant que existeix concordança entre els resultats del model i les dades electorals. El treball deixa clara la influència entre regions a causa del flux de gent que hi ha entre elles per treballar i viure. Aquesta influència, en la forma d'imitació aleatòria, només és distorsionada en un 3% de les vegades. És a dir, 3 de cada 100 interaccions d'un individu fan canviar la seva opinió de manera independent (lliure albir) i no copiant a un dels seus veïns o companys de treball. El treball ofereix un enfocament poc habitual ja que només compta amb un paràmetre de distorsió, el 3% de lliure albir.

Per a aquest estudi s'han combinat els resultats electorals amb les dades dels censos de població, incloent els llocs de treball i residència. La combinació d'aquest tipus de dades és pionera en el camp de l'estudi dels mecanismes de formació d'opinió aplicats a resultats electorals, ja que l'elaboració de models per explicar les correlacions espacials en dades electorals s'ha basat tradicionalment en elements macroscòpics, és a dir, models continus, que fan ús extensiu d'equacions diferencials. En optar per models microscòpics es descriuen els individus i la seva interacció entre ells (cada persona amb els seus veïns i companys de treball). 

El treball s'ha centrat en les eleccions americanes ja que la concentració de la seva oferta electoral en dos bàndols molt marcats i l'agrupació de la població en un nombre relativament reduït de comtats, ho convertien en un objecte idoni d'estudi. En tractar-se d'una anàlisi detallada i multiescala, és a dir, que estudia les dades des de l'individu, passant per comtat, regió i finalment, estat, resultava molt més senzill el cas americà que, per exemple, l'espanyol, en el qual, malgrat tenir molta menys població, existeixen més de 8.000 municipis i nombroses opcions electorals.

L'objectiu del treball en cap cas és predir els resultats electorals sinó estudiar com funcionen els mecanismes de la dinàmica de formació d'opinió; així doncs el treball reprodueix la dinàmica de les fluctuacions de vots entorn del seu valor mitjà.

L'article ha estat elaborat per Juan Fernández-Gracia (l'estudi forma part de la seva tesi doctoral), José J. Ramasco, Maxi San Miguel, Víctor M. Eguíluz i Krzysztof Suchecki de l’IFISC. 

 

Documents relacionats

Data de publicació: 21/03/2014