Nietzsche i la realitat malalta

La tesi doctoral de Sergio González Bisbal investiga l'obra d'aquest pensador sota el prisma dels conceptes de salut i malaltia 

Un dels nombrosos enfocaments que es desprenen de l'obra de Nietzsche és el de la salut i la malaltia. L'ús d'ambdós termes i d’altres de relacionats, així com la importància que ocupen al seu si és profús al llarg del seu pensament, i així ho han assenyalat nombrosos autors.

Per això, la tesi doctoral de Sergio González Bisbal, defensada a la Universitat de les Illes Balears, emprèn la tasca d'acostar-se als textos nietzscheans sota el prisma dels conceptes de salut i malaltia (presos en la seva arrel etimològica castellana, que els posa en relació amb l'estat de salvació i la manca de fermesa, respectivament). L'investigador s'acosta a la seva obra completa, presa com una unitat, ja que considera que tota respon a un mateix interès, relatiu a la qüestió de com mantenir-se enmig d'una existència hostil, ambigua i en gran mesura impenetrable. Es considera que d’aquest impuls emana tota la filosofia nietzscheana, i a aquest impuls responen totes les idees que va desenvolupar, les quals no serien més que un intent d’assolir-lo.

A partir de l'arrel etimològica s'interpreten les diferents encarnacions del pensament nietzscheà com a assaigs de descripció d'una existència ambigua i en continu esdevenir enmig de la qual cal mantenir-se ferm. Per a això, i en el cas humà (que és el que vivim en primer pla), tota la cultura no és res més que una forma de fixar l'esdevenir establint realitats fixes en què moure'ns amb més comoditat i menys amenaces. Per dur a terme aquesta interpretació, l'investigador s'ha recolzat en els conceptes de pharmakon i de clausura (presos de Derrida i Castoriadis, respectivament), els quals il·lustren la naturalesa indecidible i múltiple de la realitat (el pharmakon) i l'impuls a la fixació i el tancament de significats per mantenir allunyada la incertesa. En aquest joc es desenvolupa l'existència de la persona, a la qual Nietzsche sembla que atorga un estatus especial dins el conjunt de l'existent, ja que la qualifica d'animal malalt, la forma d'existència més exposada a l'hostilitat de la intempèrie, i per això la més necessitada d’agafadors i la que en major grau pot caure en la temptació d'una clausura excessiva i contraproduent.

A través de quatre parts, però sense perdre la unitat de l’obra de Nietzsche, es rastregen les diferents encarnacions que aquest afany va anar prenent en el pensament nietzscheà i les seves pròpies dinàmiques internes, transitant des d’una primera època més marcada per la metafísica a una cosmovisió molt més immanent dominada per la voluntat de poder, on es fa palès allò que hem denominat la gran salut. En definitiva, a la tesi doctoral de Sergio González s'han pogut interpretar totes les grans idees nietzscheanes i les diverses fases del seu pensament com a intents de reflectir aquesta realitat malalta sobre la qual hem d’afermar-nos i mantenir-nos en equilibri.

Fitxa de la tesi doctoral

  • Títol: El animal enfermo. El pensamiento de Nietzsche como pensamiento de salud y enfermedad.
  • Autor: Sergio González Bisbal
  • Programa de doctorat: Filologia i Filosofia 
  • Director: Juan Luis Vermal Beretta 

Data de publicació: 04/10/2018