La segona edició del cicle de xerrades organitzat per l'IFISC (CSIC-UIB) està dedicat a la informació en l'àmbit de la computació, els sistemes climàtics, el cervell i l'evolució. Les xerrades tindran lloc els dies 20 i 28 de març i 4 d'abril.
Donar a conèixer el món dels sistemes complexos i la ciència interdisciplinària mitjançant activitats de divulgació ha estat un dels objectius principals de l'IFISC (UIB-CSIC) des que va ser creat. Amb aquesta meta va néixer el cicle de xerrades «Navegant per la complexitat del segle XXI», en col·laboració amb Fundació la Caixa. Els temes centrals de l’edició d’enguany són la informació en l'àmbit de la computació, els sistemes climàtics, el cervell i l'evolució.
Aquesta segona edició del cicle de divulgació arrencarà el 20 de març i constarà de tres xerrades, una per setmana, que tindran lloc al CaixaFòrum de Palma. Tractaran sobre el processament d'informació en i per sistemes complexos com a motor en la ciència i la tecnologia del segle XXI. Des dels sistemes biològics, entre els quals s'inclouen ecosistemes i xarxes neuronals, fins a la computació quàntica, passant per la intel·ligència artificial, la informació és essencial perquè funcionin. Processar i gestionar aquesta informació és fonamental, i els sistemes complexos es revelen com una eina poderosa per fer-ho.
Més informació i entrades a: <https://caixaforum.es/palma/fichaciclo?entryid=835328>
20 de març 2019, a les 19 hores: «La computació cognitiva en temps d'una nova revolució», a càrrec de Carlos Santana, enginyer informàtic i llicenciat en Administració i Direcció d'Empreses. Màster en Ciència de Dades amb especialització en Intel·ligència Artificial per la Universitat d'Hèlsinki.
La Quarta Revolució Industrial és plantejada com la pròxima gran passa que farà la humanitat a l'hora d'introduir transformacions disruptives en totes les esferes de la nostra societat, ja sigui l'economia, la medicina, el transport o l'art. Una revolució que se sosté amb les noves tecnologies emergents que desenvolupam actualment: la cadena de blocs (blockchain), les xarxes 5G, la realitat virtual o la impressió 3D. No obstant això, de totes aquestes tecnologies n’hi ha una que ho redefineix tot i ja en començam a percebre els resultats. És una tecnologia que reformula la manera de processar la informació, de resoldre problemes i d'entendre la computació. Aquesta tecnologia és l’aprenentatge automàtic (machine learning), la gran revolució en el camp de la intel·ligència artificial.
28 de març 2019, a les 19 hores: «De quina manera podem extreure informació de senyals complexos? Estudiant el clima, el cervell i les ones gegants», a càrrec de Cristina Masoller, professora de la Universitat Politècnica de Catalunya i investigadora del grup de Dinàmica no Lineal, Òptica no Lineal i Làsers.
Els sistemes complexos són aquells que estan conformats per diverses parts interconnectades, les quals, en interrelacionar-se, generen informació nova. Entre aquests sistemes trobam exemples tan variats com el clima, el cervell o l'oceà. De la mà de la física Cristina Masoller, professora a la Universitat Politècnica de Catalunya i experta en l'anàlisi de fenòmens climàtics complexos, com és el cas d’El Niño, en aquesta presentació descobrirem la manera com tots aquests sistemes poden presentar fenòmens similars i potencialment catastròfics. Hi ha diversos mètodes de la teoria de la informació que s'utilitzen per «espiar» els nostres sistemes complexos. Explicarem quins són i analitzarem alguns dels fenòmens que poden desencadenar en aquests sistemes fluctuacions extremes i transicions abruptes. Entrellaçant els resultats amb les causes podrem veure que, en el cas del clima, els mètodes utilitzats actualment ens permeten detectar canvis climàtics rellevants que han ocorregut al llarg dels últims trenta anys.
4 d'abril 2019, a les 19 hores: «No t'ho juguis tot a una sola carta: diversificació de riscos i estratègies mixtes en evolució», a càrrec de Miguel Ángel Muñoz, catedràtic de la Universitat de Granada i membre del grup de Física Estadística i dels Sistemes Complexos.
El concepte de diversificació de riscos (bet-hedging) es va formalitzar per primera vegada en el context de les finances, i no és sinó la versió matemàtica de la dita popular «Jugar-s’ho tot a una sola carta». Aquest concepte resulta molt útil en biologia evolutiva per entendre processos d'adaptació d'espècies al medi ambient i comprendre la varietat tan estranya de formes i estratègies que han desenvolupat. En aquesta xerrada, revisarem alguns exemples curiosos de diversificació de riscos en biologia, en particular en microorganismes i plantes. Veurem la manera com la ciència dels sistemes complexos permet explicar-los, la qual cosa ens permetrà d’entendre alguns fenòmens sorprenents o aparentment paradoxals de la naturalesa.
Documents relacionats
Data de l'esdeveniment: 20/03/2019
Data de publicació: 07/03/2019