El cicle de conferències, organitzat per l'IFISC (CSIC-UIB) en col·laboració amb la Fundació la Caixa, mostrarà que les eines desenvolupades per estudiar els sistemes complexos ens ajuden a entendre problemes tan actuals com la propagació de notícies falses, la salut dels ecosistemes terrestres o les propietats dels sistemes microscòpics 

El cicle de conferències Navegant per la Complexitat del Segle XXI: Embullats en la Complexitat intentarà acostar els aspectes més rellevants dels sistemes complexos, els seus nous reptes científics i com poden impactar en la nostra vida quotidiana.

Aquesta activitat de divulgació, que començarà el 5 de març, consistirà en tres xerrades (una per setmana) i tindrà lloc a Caixa Fòrum Palma. Cada conferència constarà d'una primera part de presentació audiovisual i una segona de preguntes i respostes entre el ponent i un grup seleccionat d'entrevistadors.

En aquesta edició mostraran que les eines desenvolupades per estudiar els sistemes complexos ens ajuden a entendre problemes tan actuals com la propagació de notícies falses, la salut dels ecosistemes terrestres o les propietats dels sistemes microscòpics. Les relacions entre els individus, en el cas de la nostra societat, o entre espècies, en els sistemes ecològics, acaben formant extenses xarxes d'interacció, típiques dels sistemes complexos. Els ponents d'aquest cicle il·lustraran, entre altres coses, com és possible analitzar i comprendre la informació continguda en aquestes xarxes des de la perspectiva global que proporciona l'estudi i anàlisi dels sistemes complexos.

L'Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (IFISC, UIB-CSIC) té l’objectiu principal d'estudiar els fenòmens complexos, reptes de la recerca del segle XXI, des d'una perspectiva interdisciplinària, la qual cosa permet contribuir a l'estudi de problemes que es troben a les fronteres d'altres ciències, com les socials, de la terra o de la vida.

Programa

5 de març, a les 19 h: «Rompiendo la segunda ley de la termodinámica», a càrrec de José Luis Crespo

En aquesta casa ens regim per les lleis de la termodinàmica i la segona llei no n’és una excepció. «L'entropia de l'Univers sempre augmenta, el cosmos tendeix a desordenar-se»... O tal vegada no? Parlem sobre què és això de l'entropia i com fins a la totpoderosa segona llei pot (encara que molt difícilment) fallar en la situació més surrealista mai vista.

José Luis Crespo

José Luis Crespo és físic i fundador de QuantumFracture, un canal d'animacions dedicat a mostrar com n’és de boig (i quàntic) l'Univers. Actualment, el canal de YouTube té gairebé dos milions de subscriptors i més de cent milions de visites, i és un dels més importants de la divulgació científica de parla hispana. Crespo ha format part del personal de divulgació de l'Institut de Física Teòrica de Madrid i ha estat col·laborador del programa de televisió Órbita Laika.

L'entrevistaran Ana Bonilla (responsable de comunicació i cultura oceànica de MEDCLIC-SOCIB), Pedro Juan Llabrés (divulgador científic a Huele a Química) i Núria Riera (directora general d’Innovació).

12 de març, a les 19 hores: «Epidémias de desinformación: fake news», a càrrec d'Àlex Arenas

Vivim en un món hiperconnectat en què les noves tecnologies permeten que la informació flueixi de manera molt eficient des de qualsevol punt del món a qualsevol altre. La velocitat de propagació sol ser tan ràpida que els mètodes de verificació no poden actuar de manera eficaç. Això provoca que les notícies corrin de manera descontrolada com les epidèmies. En aquesta xerrada intentarem entendre aquestes similituds per poder aplicar mecanismes de contenció d'epidèmies a la propagació de les notícies falses.

Àlex Arenas

Àlex Arenas és doctor en Física, catedràtic a la Universitat Rovira i Virgili i líder del grup de recerca ALEPHSYS. És membre electe de la Societat Americana de Física pels seus avanços fonamentals en la ciència de xarxes i sistemes complexos. Al llarg de la seva carrera, ha escrit més de 190 publicacions, entre les quals destaquen articles a Nature, Nature Physics, PNAS, Physics Reports i a Physical Review Letters, que han rebut més de 20.000 cites. El 2011 va obtenir el premi de la Fundació James McDonnell per a l'estudi de sistemes complexos i el 2017 va ser reconegut amb el ICREA-Acadèmia per la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats, un guardó a l'excel·lència investigadora en les universitats públiques catalanes. El 2012 va ser elegit membre del comitè de direcció de la Societat de Sistemes Complexos i des del 2017 és professor extern de la Science Complexity Hub, a Viena.

L'entrevistaran Mar Ferragut (periodista del Diario de Mallorca), Jordi Llabrés (vicerector d’Innovació i Relacions Institucionals de la UIB) i Asunción Sánchez (directora general de Recerca en Salut, Formació i Acreditació de la Conselleria de Salut).

19 de març, a les 19 hores: «Surfeando por la complejidad de las redes ecológicas», a càrrec d'Anna Traveset

En aquesta xerrada navegarem a través dels sistemes complexos en el món de l'ecologia. Veurem que la teoria de xarxes és molt útil per entendre com les espècies introduïdes en un nou ecosistema (també anomenades espècies no natives) s'hi integren mitjançant interaccions amb les espècies natives, i com, al seu torn, alteren les interaccions entre si, la qual cosa modifica substancialment l'estructura i la dinàmica de les comunitats (xarxes). També veurem que, amb una aproximació de xarxes, es poden modelar cadenes de coextinció d'espècies per predir els efectes de diferents motors de canvi global, com són la pèrdua i fragmentació d'hàbitats, o les invasions biològiques. Finalment, surfejarem (és a dir, sense aprofundir-hi gaire) pels resultats més recents en l'ús de les xarxes múltiplex en ecologia, en mostrarem els avantatges i inconvenients. 

Anna Traveset

Anna Traveset és llicenciada en Biologia per la Universitat de Barcelona i doctora en Ciències Biològiques per la Universitat de Pennsilvània, EUA. La seva recerca se centra en l'estudi de les interaccions entre planta i animal en ecosistemes terrestres, que examina tant des d'una perspectiva ecològica com evolutiva. És la responsable del Laboratori d'Ecologia Terrestre de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (UIB-CSIC). Treballa principalment en ecosistemes insulars, encara que també col·labora amb col·legues que realitzen recerques en diferents àrees continentals. Va ser guardonada el 2017 amb el premi Rei Jaume I en la categoria de protecció del medi ambient, per les seves aportacions al coneixement de la biologia reproductiva d'espècies vegetals amenaçades i a l'ecologia evolutiva de les interaccions entre planta i animal, especialment en els mutualismes de pol·linització i dispersió de llavors.

L'entrevistaran Juan Riera (periodista a Salud Ediciones), Yolanda Serrano (periodista, Relacions Institucionals de la UIB) i Agustina Vilaret (secretària autonòmica d'Universitat, Recerca i Política Lingüística del Govern dels Illes Balears). 

Data de l'esdeveniment: 05/03/2020

Data de publicació: 25/02/2020