Un estudi del grup de recerca MEDhyCON de la UIB ha avaluat les incerteses de dues xarxes hidromètriques ubicades als torrents de Sant Miquel i de na Borges amb l'objectiu de millorar la planificació, gestió i modelització del risc d'inundació
Obtenir valors hidromètrics –això és, la quantitat d’aigua que corre en els cursos fluvials– representatius és essencial per caracteritzar esdeveniments extrems que provoquen inundacions. Aquesta importància també rau en la interpretació correcta de les dinàmiques hidrològiques i en la detecció de possibles canvis en la hidrologia a llarg termini. Amb tot, la fiabilitat de les dades de cabal dels torrents de l’illa de Mallorca requereix una continuïtat temporal i el manteniment de les estacions hidromètriques, ja que es poden veure afectades per errors greus.
Amb aquest objectiu, un equip d'investigadors del grup de recerca en Hidrologia i Ecogeomorfologia en Ambients Mediterranis (MEDhyCON) de la Universitat de les Illes Balears ha analitzat les incerteses de les corbes d’aforament –o sigui, la relació estadística entre l’altura de l’aigua (metres) i el cabal (m3/s)– comparant l'exactitud dels instruments de mesura de dues xarxes hidromètriques diferents. Una primera xarxa, analògica, mantinguda per la Direcció General de Recursos Hídrics del Govern de les Illes Balears, i la segona, mantinguda per la UIB-INAGEA a través del grup de recerca MEDhyCON.
L’estudi les va comparar a quatre estacions, on ambdues xarxes tenen instal·lat el seu propi instrumental, de dos torrents de l’illa de Mallorca. Es tracta del torrent de Sant Miquel i el de na Borges, els quals són representatius de bona part de la xarxa hidrogràfica de l’illa de Mallorca. A més, es varen avaluar els efectes d'aquestes incerteses sobre la dinàmica hidrològica, tot considerant la importància que els impactes futurs del canvi global (conjunció de canvi climàtic i canvis en els usos del sòl) poden tenir en rius intermitents o efímers en ambients mediterranis.
L’estudi, publicat a la revista científica Science of the Total Environment, va revelar que la font d'incertesa més gran és a la xarxa analògica (28 a 274%), i els resultats de la digital són 17-37%. L’impacte sobre els recursos hídrics també va ser avaluat a escala temporal esdeveniment (crescuda) i a escala anual. El resultat fou d’una diferència mitjana d’exportació d’aigua del 183 per cent i del 142 per cent, respectivament.
Aquesta millora en la comprensió de les incerteses de les xarxes hidromètriques hauria de beneficiar substancialment la interpretació de les bases de dades de cabal fluvial a llarg termini, la qual cosa proporcionaria robustesa a la planificació, gestió i modelització de riscos hidrològics i d'inundacions per minimitzar els impactes socials i econòmics d’aquest tipus de catàstrofes, les més severes a les illes Balears.
Contextualització
La Universitat de les Illes Balears compta amb una experiència única i internacionalitzada en l'estudi de la hidrologia superficial i en el desenvolupament d’eines per gestionar els sistemes fluvials en ambients mediterranis a través del treball realitzat pel grup MEDhyCON, el qual forma part de l'Institut d'Investigacions Agroambientals i d'Economia de l'Aigua (INAGEA). Aquest grup treballa des de fa més d'una dècada en el desplegament d'una xarxa d’estacions hidromètriques pel territori balear. La xarxa hidromètrica UIB-INAGEA està formada per trenta-quatre estacions hidromètriques que permeten obtenir un registre continu del nivell de làmina d’aigua i temperatura dels principals torrents. A més, la xarxa hidromètrica UIB-INAGEA compta amb més de cent cinquanta aforaments directes (mesures de la velocitat del flux d’aigua) realitzats en períodes de crescuda i cabal base, que permeten elaborar corbes d’aforament amb més fiabilitat.
Referència bibliogràfica
Fortesa, J.; García-Comendador, J.; Calsamiglia, A.; López-Tarazón, J. A.; Latron, J.; Alorda, B., i Estrany, J. «Comparison of stage/discharge rating curves derived from different recording systems: Consequences for streamflow data and water management in a Mediterranean island». Science of the Total Environment (14 de febrer de 2019). doi: 10.1016/j.scitotenv.2019.02.158.
Data de publicació: 22/02/2019