La tesi doctoral de Marta Villalba Lázaro analitza reescriptures del mite grec clàssic en la literatura victoriana de la segona meitat del segle XIX per explicar la marginació a què estaven sotmeses les mares abandonades, pobres i immigrants
El comportament de la Medea clàssica d'Eurípides, que, abandonada per Jàson, mata els seus fills i fuig impunement, continua essent un misteri inescrutable. Després de trair la seva família a Còlquida amb l'objectiu d'ajudar Jàson a obtenir el preuat velló d’or, tots dos fugen a Corint. Allà, Medea és una estranya. Refusada pel seu marit i per una societat grega patriarcal i xenòfoba, li anuncien que serà privada dels seus fills i desterrada. Aquesta situació precària no sembla ser suficient per justificar els crims. Cal cercar la raó dels assassinats en l'àmbit diví: Medea és una semideessa, sempre acompanyada dels sanguinolents déus bàrbars, que executen la seva justícia divina. En aplicació d'aquesta justícia divina, Jàson trenca els seus juraments i ha de ser sentenciat a viure sense descendència. El filicidi és, per tant, una conseqüència inevitable del comportament de Jàson.
Aquesta història de la mitologia grega és a l'origen de moltes altres obres literàries posteriors que reescriuen el mite de Medea. És el cas de les quatre obres de la segona meitat del segle XIX que analitza Marta Villalba Lázaro en la seva tesi doctoral, defensada a la Universitat de les Illes Balears. Aquestes obres victorianes reprenen la història de Medea per refigurar un nou relat de l'infanticidi, que demostra la versatilitat i l’interès que despertava el mite de Medea per debatre qüestions socials candents que afectaven la societat victoriana.
A l'època, la Gran Bretanya va experimentar múltiples canvis, causats per la creixent industrialització i les noves idees liberals que es propagaven pel món occidental. El marxisme, les revolucions europees de 1848 i l’emergent moviment feminista varen incentivar les iniciatives sociopolítiques d’aquests escriptors victorians. En aquest context històric i social, l'anàlisi de Marta Villalba Lázaro es concentra en quatre reescriptures victorianes de la Medea d'Eurípides: la tragèdia Medea (1855), d’Ernest Legouvé, que interpreta a la llum de la crítica del feminisme jurisprudencial; la burlesca Medea (1856), de Robert Brough, que explora com a heterotopia; el monòleg dramàtic Medea in Athens (1870), d’Augusta Webster, que estudia a l’empara de teories de gènere, i el drama curt d’Amy Levy Medea (1882), que analitza a través de teories postcolonials.
L'argument central de la tesi doctoral és que aquests quatre autors victorians utilitzen el seu capital cultural per crear, en compliment de les seves agendes polítiques, noves versions que recreen espais de lluita literaris per qüestionar les estructures de poder i les convencions socials que operaven en la societat victoriana.
En aquestes obres, l’alteritat de l’heroïna es manifesta en la seva triple condició de subalterna com a dona estrangera, pobra i mare abandonada, la qual cosa posa en relleu la precària situació de moltes dones de l'època, així com la lluita dels escriptors contra les desigualtats que afectaven moltes dones i, fins i tot, ells mateixos. Atès que aquestes medees victorianes són discriminades per raons convergents, la seva lectura dels textos primaris combina un marc teòric multidisciplinari que abasta la mitocrítica, els estudis culturals i les teories postcolonials i de gènere.
L'objectiu és elucidar la manera com les medees victorianes lluiten contra les múltiples formes de dominació que les afecten, i la finalitat última és il·luminar la manera com aquestes obres representen un homenatge a l'alteritat, a la diferència tal com es construeix a través de la mirada dels dominants i de la seva violència simbòlica. Les seves lectures i conclusions s'elaboren en el marc intel·lectual d'espais de lluita social i identitària desenvolupats per pensadors com Homi Bahba i el seu concepte de tercer espai; Michel Foucault i el seu concepte d'heterotopia; Judith Butler i la seva noció de gènere performatiu; així com específicament en l'àmbit del materialisme cultural en el canvi d'hàbits del sociòleg Pierre Bordieu i de la lluita popular de Stuart Hall. Tots aquests intel·lectuals coincideixen en el propòsit de transformar l'ordre social a través de reconstruccions simbòliques del món, que es poden emprendre mitjançant nous comportaments socials i individuals que poden i han de constituir noves realitats més igualitàries.
Fitxa de la tesi doctoral
- Títol: Victorian Medeas: The Convergence of Class, Gender and Racial Politics in Literary Rewritings of the Classical Myth.
- Autor: Marta Villalba Lázaro
- Programa de doctorat: Filologia i Filosofia
- Directora: Paloma Fresno Calleja
Data de publicació: 10/01/2019