La investigadora podrà crear un grup propi de recerca, YVORI, que li permetrà aprofundir en el seu camp d’investigació sobre salut mental en gent jove
Mar Rus Calafell va estudiar la llicenciatura de Psicologia a la UIB entre els anys 2002 i 2007. Després, va partir a Barcelona, on va completar els estudis de màster i doctorat en psicologia clínica a la Universitat de Barcelona, i va treballar als serveis de salut mental de l’Hospital General d’Igualada. Després d’una estada a la Universitat de la Sorbona (París), el 2013 va començar a treballar com a psicòloga clínica i investigadora al Maudsley Hospital i a l’Institute of Psychiatry del King’s College, de Londres. El 2017 se’n va anar a treballar al Departament de Psiquiatria de la Universitat d’Oxford amb el grup Oxford-Cognitive Approaches to Psychosis (O-CAP). En aquest moment, la doctora Rus Calafell és la cap del grup de recerca en psicopatologia experimental al Centre de Recerca i Tractament en Salut Mental de la Universitat del Ruhr, a Bochum, Alemanya, on farà el projecte d’investigació lligat al premi Sofja Kovalevskaja 2020.
1. Quin premi heu obtingut i qui us l'ha concedit?
El premi que m’han atorgat és el Sofja Kovalevskaja Award, de la Fundació Alexander von Humboldt i del Ministeri d’Educació i Recerca d’Alemanya. El premi duu aquest nom com a homenatge a la matemàtica i professora russa Sofja Vasilyevna Kovalevskaja (1850-1891), la primera dona catedràtica del nord d’Europa. És un dels premis de recerca més ben dotats del país (fins a 1.65 milions d’euros per premiat) i que s’atorga únicament a vuit investigadors joves internacionals que volen anar a treballar a Alemanya. Hi poden accedir des de qualsevol branca científica i des de qualsevol part del món, però només se’n donen vuit en total cada dos anys.
2. Es tracta d'un premi a una recerca que vós heu fet? Ens podeu explicar el contingut del que estudiau?
Aquest premi permet formar el teu propi grup d’investigació i establir-te com a professor investigador al sistema alemany, a l’hora que contribueix a adquirir equipament, material de recerca, laboratori, etc. En el meu cas, el meu equip (Young Voices Research and Interventions, YVORI) i la meva feina tindrà com a base el Centre de Tractament i Recerca en Salut Mental de la Universitat del Ruhr, a Bochum.
El meu camp de treball és la salut mental, en concret, la detecció, avaluació i el tractament de trastorns psicòtics. El Sofja Kovalevskaja Award està lligat a un programa de recerca que he elaborat jo mateixa per estudiar les experiències de tipus psicòtic en gent jove. Aquestes experiències, com són, per exemple, sentir veus, tenir pensaments que algú ens vol fer mal o altres experiències que poden semblar inusuals, no s’esdevenen només en el context d’un trastorn mental, sinó que es troben en població general (tant jove com adulta). Quan aquestes experiències comencen a causar malestar, esdevenen persistents o interfereixen en la vida de la persona, poden ser indicadors de risc de psicopatologia en un futur. El programa de recerca ens permetrà esbrinar quins són aquells factors psicològics i socials que contribueixen a la persistència i al malestar, i que, per tant, augmenten el risc de desenvolupar un trastorn mental que necessitarà atenció psicològica. A través d’un estudi longitudinal, entrevistes clíniques i tasques de laboratori (hi incloem tecnologia, com la realitat virtual) pretenem trobar informació nova que ens permeti millorar i testar una intervenció psicològica nova per a aquells joves que ja presenten un trastorn psicòtic i que necessiten suport. Alhora, el projecte oferirà als joves una plataforma on podran trobar ajuda per superar les dificultats diàries lligades a la seva salut mental. Cal tenir en compte que la majoria de trastorns mentals comencen durant la adolescència, però també és aquest grup i el dels adults més joves els qui reben menys atenció i tenen menys contacte amb el serveis de salut. I ara encara més, durant aquest temps d’incertesa i de canvis derivats per la pandèmia que vivim, és important que els joves tinguin suport i ens preocupem per la seva salut mental.
3. En què consisteix aquest premi i què significa per vós?
El premi és un reconeixement a la meva trajectòria, però també un suport imprescindible per formar el meu propi equip especialitzat i tirar endavant els estudis de recerca durant els pròxims cinc anys.
El Sofja Kovalevskaja Award és un dels premis d’investigació més reconeguts, no únicament a Alemanya, sinó també a fora. Amb l’adjudicació del premi, et converteixes en membre de l’honorable Fundació Alexander von Humboldt. La fundació es va crear el 1860 (Berlín) per donar suport als investigadors alemanys perquè fessin estudis fora del país. Entre els seus membres (de més de 130 països) s’hi inclouen cinquanta premis Nobel.
Per mi és tot un honor rebre aquesta distinció. I no solament per l’oportunitat que m’ofereix de continuar la meva recerca i aportar tot el que pugui al coneixement i millora del tractament psicològic dels trastorns de la salut mental, sinó també pel reconeixement a la feina, als esforços i als mèrits de la meva carrera investigadora.
4. Com a exalumna de la Facultat de Psicologia de la UIB, què ens podríeu dir de la universitat on vàreu estudiar? La recomanaríeu a altres estudiants? Per què?
El meu interès per a la investigació clínica va sorgir a la UIB. Durant la llicenciatura, vaig tenir la sort de trobar bons professors que em varen acostar al concepte de coneixement i tractaments basats en l’evidència científica. És a dir, hem d’avançar el coneixement i oferir aquells tractaments (tant mèdics, com psicològics, com mesures socials) que han demostrat que funcionen a través de la investigació científica rigorosa. Un dels professors que més m’hi va atracar, que m’ha donat suport tant quan vaig sortir de la UIB per anar a Barcelona, com quan vaig decidir partir a treballar al King’s College de Londres i a la Universitat d’Oxford, i a qui consider un dels meus mentors, és el professor Miquel Tortella i Feliu. I, evidentment, va ser un dels primers a saber que m’havien concedit aquest premi.
Recomanaria la UIB? I tant que sí! I una de les coses que m’omple més d’orgull és dir que he estudiat a la Universitat de les Illes Balears. Estudiar una carrera és una oportunitat i, per mi, la UIB té l’entorn que permet treure el millor d’aquesta oportunitat. La proximitat, trobar portes obertes, poder entrar en debats, participar en projectes de recerca i tenir grups multidisciplinaris ofereix poder aprendre i desenvolupar-te al màxim!
Data de publicació: 10/09/2020