La revista Geophysical Research Letters publica els resultats d’un treball de l’IFISC (CSIC-UIB) que proposa una nova metodologia
Conservar i protegir els ecosistemes naturals contra impactes induïts per l'home són accions vitals per mantenir la diversitat biològica i assegurar els seus serveis de caràcter econòmic i social. El disseny de mesures de conservació eficaces requereix, no obstant això, una bona comprensió de la distribució geogràfica i de la dinàmica de les espècies. Si bé això és relativament factible en ecosistemes terrestres, on el paisatge evoluciona lentament i els moviments dels animals són directament observables, adquireix una gran dificultat en l'oceà. De fet, un bon nombre d'organismes marins en edats primerenques, en estat de larves, es dispersen a grans distàncies a través del vast i turbulent entorn marí. El transport de les larves pels corrents oceànics pot connectar poblacions distants i afectar la composició i l'estructura de les poblacions marines.
La revista Geophysical Research Letters publica un article escrit pels investigadors de l’Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (IFISC, CSIC-UIB) en el qual es desenvolupa un nou enfocament per analitzar la dispersió de larves per corrents marins i, més en general, per descriure processos en els quals la connectivitat de diferents regions fa un paper important. La metodologia combina dues eines poderoses, que fins al moment s'havien emprat per separat, i les aplica ara de manera conjunta a la conca del mar Mediterrani. D'una banda, s'usen els camps de velocitats en superfície d'un model de circulació marina per construir una xarxa de les interconnexions entre diverses àrees del Mediterrani entre les quals poden ser transportades larves de diferents espècies marines. D’altra banda, s'apliquen mètodes de la moderna teoria matemàtica de xarxes per extreure d'aquestes xarxes d'interconnexió informació d'interès, per exemple, per al disseny d'àrees marines protegides o reserves marines.
Com a principal resultat s'han obtingut mapes de «províncies marines», definides com a regions molt ben connectades i barrejades pels corrents, però relativament aïllades de les regions contigües. Les fronteres entre aquestes regions estan associades tant a barreres geogràfiques, com estrets o característiques del relleu submarí, com a estructures molt més dinàmiques, com remolins i fronts, que ja s’havien observat al Mediterrani. Examinant la localització i persistència de les províncies els autors caracteritzen les escales espacials i temporals que controlen la dispersió de larves en la superfície marina. Finalment, s'han definit tres nous indicadors de connectivitat entre zones i s'han aplicat i examinat per a totes les reserves marines actualment existents al Mediterrani, quantificant les seves característiques de dispersió i la seva àrea d'influència. Aquests nous resultats són rellevants per entendre la genètica de poblacions i la biogeografia de l'oceà, amb implicacions ecològiques, així com per al disseny i gestió d'àrees marines protegides.
Els investigadors de l’IFISC responsables d'aquest projecte són Vincent Rossi, Enrico Ser-Giacomi, Cristóbal López i Emilio Hernández-García. Aquest treball ha estat finançat a través del projecte europeu LINC del setè programa marc, i el projecte nacional ESCOLA del Ministeri de’Economia i Competitivitat (MINECO).
Referència bibliogràfica:
Rossi, Vincent; Ser-Giacomi, Enrico; Lopez, Cristobal, Hernandez-Garcia, Emilio. (2014). «Hydrodynamic provinces and oceanic connectivity from a transport network help designing marine reserves». Geophysical Research Letters, doi: 10.1002/2014GL059540
Documents relacionats
Data de publicació: 15/04/2014