Mallorca: 175 dies de surf cada any

La tesi doctoral de Patricia Peñas de Haro analitza la geografia del surf i del bodyboard i identifica les àrees més favorables per a la pràctica d’aquests esports 

La tesi doctoral de Patricia Peñas de Haro, defensada a la Universitat de les Illes Balears, identifica i cartografia les localitzacions de la pràctica del surf i el bodyboard a la costa de Mallorca, n’analitza el règim de l’onatge i estableix un calendari sobre les èpoques més favorables per practicar aquests esports. La tesi l’ha dirigida el doctor Miquel Grimalt, del Departament de Ciències de la Terra.

La recerca posa de manifest que Mallorca és una àrea idònia per a la pràctica del surf i del bodyboard, esports que es poden dur a terme en nombroses localitzacions òptimes, tant per les característiques físiques del litoral com pel règim de les ones. En conseqüència, segons apunta la investigadora, aquesta activitat pot ser un element important per a l’economia local, atès que constitueix la base d’un turisme actiu. Aquesta afirmació es basa en un conjunt d’evidències obtingudes a partir de l’anàlisi de l’àmbit físic on es pot realitzar aquesta activitat, tant des del punt de vista de localitzacions òptimes (spots), com de les circumstàncies de circulació atmosfèrica i d’onatge associades al llarg de l’any i per a cadascun dels trams de litoral de l’illa.

El surf i el bodyboard són pràctiques esportives en expansió, i la seva presència a les àrees litorals de tot el món s’ha incrementat significativament en les darreres dècades. Mallorca no n’és una excepció, i al llarg dels darrers anys la quantitat d’adeptes a aquests esports ha augmentat considerablement. El surf i les activitats relacionades s’han reflectit en aspectes socials i territorials, com il·lustra la generació de tota una neotoponímia insular relacionada amb els spots i els diferents trencants.

Temperatura i vents favorables

La mar que circumda Mallorca té característiques que afavoreixen la pràctica del surf. En primer lloc, destaquen les condicions tèrmiques, que permeten aquesta pràctica al llarg de tot l’any. Són òptimes a l’estiu i a l’inici de la tardor, moments en els quals no es fa necessari l’ús de protecció per evitar la hipotèrmia. No obstant, això durant els mesos d’hivern i a l’entrada de la primavera, s’assoleix una temperatura mínima entorn dels 13 graus centígrads, per la qual cosa es fa imprescindible l’ús de vestits de neoprè.

La segona circumstància favorable de la mar a Mallorca són els vents relativament forts que s’hi donen durant bona part de l’any i que generen condicions òptimes d’onatge per fer surf. L’entorn de la Mediterrània occidental es troba des de la tardor fins a la primavera dins l’àrea de conflicte entre les masses d’aire polar i tropical (front polar), lligat a la circulació de vents de component oest. A aquesta condició d’escala regional, s’hi suma la particular orografia que envolta la conca mediterrània occidental i que determina una gran capacitat ciclogenètica durant l’estació freda. Aquestes pertorbacions generades en el propi entorn reforcen particularment els vents de determinades components (particularment la septentrional), que contribueixen a generar onatges susceptibles de ser aprofitats per al surf, condicions que proliferen d’octubre  a maig.

La configuració del litoral de Mallorca permet identificar les àrees idònies per a la pràctica del surf atenent la incidència de l'onatge i el tipus de rompents que s’hi generen, i tenint en compte l'accessibilitat d’aquestes àrees. Al llarg de la línia costanera de l’illa s'han identificat aquests espais ideals com a spots de surf i bodyboard. Aquests coincideixen amb àrees de platja o amb sectors de litoral rocós baix. En total es poden identificar fins a 36 punts molt freqüentats pels surfistes de Mallorca a partir de l'observació personal els dies d'ones i la informació recopilada a partir d'entrevistes als esportistes.

La potencialitat de cadascuna d'aquestes localitzacions varia en funció de la direcció (exposició) i altura de l'onatge. Pel fet de tractar-se d'un espai insular, sempre que es donin condicions mínimes d'altura de l'onatge es podrà practicar surf en un tram o un altre del litoral, atès que hi ha localitzacions obertes a totes les possibles components de les ones.

175 dies de surf

L'anàlisi de les dades instrumentals referides a l'onatge, amb indicació de la direcció i de l’altura, permet, mitjançant una anàlisi detallada, determinar en quines localitats es pot practicar surf i bodyboard. Atenent aquestes dades, i sobre la base d'observació del període 1999-2008, s'aconsegueix establir un valor mitjà de 175 dies anuals favorables per a la pràctica de surf i bodyboard almenys en una localització de Mallorca.

El nombre de dies d'ones varia segons l'estació de l'any. Els mesos en què les condicions favorables d'onatge es prodiguen més coincideixen amb l'hivern meteorològic, al llarg del qual 17,7 dies cada mes es pot fer surf en alguna localitat de Mallorca. En canvi, durant els mesos d'estiu, l'elevada freqüència de situacions meteorològiques amb vents febles o encalmats, només permet la pràctica d'aquests esports durant 8,8 dies al mes. En les estacions de transició (primavera i tardor) la mitjana mensual de dies d'ones va ser de 16. És a dir, en els mesos d'hivern, tardor i primavera durant més de la meitat dels dies es pot practicar surf a Mallorca, amb percentatges del 56,8 %, 52,5% i 52,2% respectivament.

Quan s'analitzen detalladament les característiques de les diferents localitzacions, es pot diferenciar entre les que estan més exposades a la direcció de l’onatge predominant i les que únicament registren ones aptes en circumstància atmosfèriques no habituals. Les localitzacions amb un major percentatge de dies d'ones al llarg de l'any (amb valors que superen el 20% de les jornades) es troben a la costa nord-est de Mallorca i corresponen a Cala Mesquida i Cala Torta.

La direcció i l’altura de l'onatge vénen determinades bàsicament per factors meteorològics, sintetitzats per les situacions sinòptiques a la Mediterrània occidental. Per aquest motiu, cadascuna de les localitzacions pot aprofitar-se en determinats tipus de temps.

Per tot plegat, la investigadora conclou que el litoral de Mallorca disposa de condicions naturals òptimes que el converteixen en un indret idoni per a la pràctica del surf i el bodyboard, a la vegada que li atorguen un potencial per al desenvolupament d’aquestes pràctiques esportives en el futur.

Fitxa de la tesi doctoral

  • Títol: La geografía del surf y el bodyboard en Mallorca, clima y turismo activo
  • Autor: Patricia E. Peñas de Haro
  • Programa de doctorat: Geografia
  • Departament: Ciències de la Terra
  • Director: Miquel Grimalt Gelabert 

Data de publicació: 16/07/2015