La primera campanya científica que combina l’ús del nou satèl·lit SARAL/AltiKa amb multisensors oceanogràfics proporciona les dades de resolució espacial més gran fins ara aconseguides del canal d’Eivissa
L’ús combinat de les dades proporcionades pel nou satèl·lit francoindi SARAL/AltiKa i per les noves tecnologies oceanogràfiques (radar d’alta freqüència, planadors submarins –gliders– i boies de deriva) ha posat a disposició de la comunitat científica les dades oceanogràfiques de resolució més gran que fins ara s’han obtingut a la zona del canal d’Eivissa gràcies al treball d’un equip de científics de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB).
L’agost de 2013, l’equip liderat per la doctora Ananda Pascual (IMEDEA, CSIC-UIB), va dur a terme la primera campanya del projecte MyOcean2 utilitzant el nou satèl·lit SARAL/AltiKa –que facilita mesures altimètriques de gran precisió, especialment a la zona costanera–, amb l’objectiu de validar les dades proporcionades per aquest satèl·lit.
Durant la campanya, els científics de l’IMEDEA (CSIC-UIB), en col·laboració amb el Sistema d’Observació Costanera de les Illes Balears (SOCIB), llançaren a l’aigua diverses boies de deriva (que mesuren la trajectòria i la velocitat de superfície dels corrents), i un planador submarí (que mesura la pressió, la temperatura i la salinitat) que va seguir la trajectòria del satèl·lit SARAL/AltiKa. Aquestes dades foren combinades amb l’ús d’un radar d’alta resolució que el SOCIB té instal·lat al canal d’Eivissa (i que pren mesures de corrents superficials en una franja situada entre 3 i 60 quilòmetres de la costa).
Després del treball de camp i l’anàlisi de les dades, l’equip científic va presentar els resultats obtinguts en el darrer Congrés d’Altimetria Costanera organitzat per l’Agència Espacial Europea (ESA), en el qual es va destacar la importància de l’ús combinat d’aquestes noves tecnologies en l’estudi oceanogràfic.
Tal com declara la investigadora de l’IMEDEA (CSIC-UIB), «els satèl·lits aporten informació de la superfície oceànica (temperatura, nivell de la mar, rugositat, onatge, concentració de clorofil·la...), mentre els planadors submarins prenen mostres de les capes subsuperficials de la mar (fins als 1.000 metres de profunditat). La combinació d’ambdós permet obtenir una imatge 3D de l’oceà, més precisa i il·lustrativa per a la interpretació de dades. Amb aquesta campanya hem aconseguit millorar la resolució de les dades d’1hz a 40 h, i apropar-nos més a la costa. Hem estat capaços de mostrejar un corrent costaner (a una distància aproximada d’uns 5-7 km al sud-oest d’Eivissa) amb una resolució sense precedents». Tot això, gràcies a la nova tecnologia de l’altímetre a bord del SARAL/AltiKa, que treballa en la banda Ka i permet una menor contaminació de terra i una reducció substancial del renou del senyal, en comparació amb el seu predecessor ENVISAT.
La missió SARAL/AltiKa i el projecte MyOcean
El projecte SARAL/AltiKa és una cooperació entre França i l’Índia en l’àmbit de la monitorització mediambiental amb l’objectiu de promoure l’estudi del medi ambient des de l’espai. En el satèl·lit es varen introduir dos complements: ARGOS-3, element dels sistema ARGOS, dedicat a la localització, l’adquisició i la distribució de dades ambientals, i AltiKa, que és un innovador sistema d’altimetria que opera en la banda Ka, dedicada al mesurament topogràfic exacte de la superfície de l’oceà. SARAL/AltiKa vola a la mateixa òrbita que ENVISAT per assegurar la continuïtat de les observacions d’altimetria a llarg termini.
MyOcean és un projecte finançat per la Unió Europea que va néixer l’any 2009 per satisfer la necessitat d’informació d’alta qualitat i previsions sobre els estats de la mar. Tenir accés a les dades en temps real sobre l’estat dels oceans –la temperatura local, corrents, salinitat, nivells de la mar o del gel marí– és important per a una àmplia gamma d’activitats humanes, com ara la gestió de vessaments de petroli, la protecció dels recursos marins o la gestió de la seguretat a la mar, però també per a l’elaboració de pronòstics.
El projecte MyOcean es va completar amb la implementació de la Xarxa de Monitoreig Global d’Europa per al Medi Ambient i la Seguretat (GMES), i des d’abril de 2012 es va convertir en MyOcean2. Amb 60 organitzacions associades de 28 països, entre les quals l’IMEDEA (CSIC-UIB), MyOcean2 és un projecte, de dos anys i mig, que està destinat a desenvolupar i posar a punt l’èxit de la primera fase: la creació, per primera vegada, d’una capacitat paneuropea per a la vigilància i la predicció oceànica.
Amb la recopilació d’informació, tant de satèl·lits com d’observacions in situ, MyOcean proporciona conjunts de dades de darrera generació, inclosos models 3D, que ofereixen una capacitat sense precedents per observar, comprendre i anticipar els patrons en el medi marí. Aquesta informació està disponible per a usuaris d’arreu del món a través del web de MyOcean.
Dilatada experiència balear en oceanografia operacional
L’equip de recerca del grup de Tecnologies Marines, Oceanografia Operacional i Sostenibilitat de l’IMEDEA (CSIC-UIB) treballa des de l’any 2008 en un programa d’observació de la zona de la mar Mediterrània limítrofa amb les illes Balears amb l’objectiu de combinar l’ús de planadors i de l’altimetria per satèl·lit. La doctora Ananda Pascual és la investigadora principal d’aquest programa, finançat per la Unió Europea i emmarcat en una iniciativa internacional de la NASA, l’agència espacial francesa CNES i l’Agència Espacial Europea, dedicat a la millora de les mesures per satèl·lit del nivell de la mar i dels corrents associats a zones pròximes a la costa.
L’equip de l’IMEDEA (CSIC-UIB) és pioner en l’àmbit mundial en el disseny i la implementació d’experiments combinant les mesures de planadors i satèl·lits.
Font: IMEDEA (CSIC-UIB)
Documents relacionats
Data de publicació: 25/10/2013