Un estudi de la Universitat de les Illes Balears assenyala els efectes negatius que té la utilització excessiva de tauletes i telèfons mòbils sobre les habilitats lingüístiques dels nins d'11 i 12 anys 

L’omnipresència dels dispositius digitals, com ara tauletes i telèfons mòbils, en les vides de grans i petits té conseqüències en el desenvolupament del llenguatge de les generacions més joves. Aquests efectes no sempre són positius, i depenen tant del temps com del tipus d’ús que se’n fa.

Així ho conclou un estudi elaborat per investigadors de la Universitat de les Illes Balears, que alerta de les conseqüències negatives que l’ús abusiu d’aquests dispositius té sobre el desenvolupament del llenguatge en els preadolescents.

Els investigadors assenyalen que aquests joves podrien estar fent un ús abusiu dels dispositius digitals, la qual cosa, afegida a la baixa interacció amb els pares, seria responsable de l’empobriment de les seves habilitats lingüístiques. Conclouen, a més, que les habilitats lingüístiques dels qui tenen més i utilitzen més temps dispositius digitals queden en nivells inferiors als dels companys.

Els investigadors de la UIB han analitzat la relació que existeix entre l’ús d’aquests dispositius, la quantitat d’inputs lingüístics dels pares i el nivell lingüístic dels preadolescents. Per fer-ho, han comptat amb la participació de 60 nins i nines d’11 a 12 anys que cursen cinquè i sisè de primària a escoles de Mallorca, tots bilingües català-castellà. Tots els participants contestaren dos tests sobre la freqüència i el tipus de dispositius utilitzats, la interacció lingüística amb els pares i els nivells d’expressió i comprensió lingüística.

Els resultats, que s’han publicat recentment a la revista científica Children, mostren que aquells preadolescents que tenien més accés als dispositius digitals, que els usaven més freqüentment i que parlaven menys amb els pares foren els qui tenien un llenguatge més empobrit. A la vegada, el nivell lingüístic dels preadolescents que utilitzen els dispositius digitals per comunicar-se també és inferior al dels preadolescents que els usen com a suport escolar o per aprendre coses noves. Aquests resultats no estaven influïts pel nivell socioeconòmic, el sexe, l’edat o l’idioma familiar.

Millors habilitats lingüístiques entre els preadolescents que en fan un ús restrictiu

El 90 per cent dels menors que participaren en l’estudi tenen telèfon mòbil, si bé la televisió encara és el dispositiu electrònic que fan servir més. L’estudi també retrata com empren els preadolescents dels dispositius digitals. El 66,6 per cent els fa servir diàriament i el 33,3 per cent restant ho fa només els caps de setmana. Quants al temps d’ús, el 51,6 per cent els empra més d’una hora seguida; un 25 per cent, una hora; un 18,3 per cent, mitja hora, i només un 5 per cent, menys de mitja hora. En aquest sentit, l’estudi fa evident que els preadolescents que fan un ús més restrictiu d’aquests dispositius (només els cap de setmana) tenen més bons resultats lingüístics que els qui els fan servir diàriament.

Les menjades, millor sense pantalles

Un altre aspecte important que assenyalen els investigadors està relacionat amb la utilització dels dispositius digitals durant les menjades. Un 31,6 per cent dels participants diu que menja davant el televisor; un 13,3 per cent, davant altres dispositius i el 55 per cent diu que no en té cap d’encès durant les menjades. Els investigadors alerten que els participants que mengen mirant la TV o algun altre dispositiu digital són també els qui presenten els resultats lingüístics més dolents.

Eina de suport escolar

Pel que fa als usos que fan dels dispositius, els resultats mostren que un 43,3 per cent els utilitza per jugar; un 23,3 per cent, com a suport de l’activitat escolar; un 16,6 per cent, per comunicar-se, i un altre 16,6 per cent, per aprendre coses noves. Els investigadors assenyalen que aquells participants que recorren a aquests mitjans com a eina de suport per a les tasques escolars i per aprendre altres coses són precisament els qui assoleixen més bones puntuacions en el test lingüístic, en comparació amb els preadolescents que els usen principalment per comunicar-se amb altra gent.

La importància de la conversa entre pares i fills

L’estudi treu a la llum que el 53,3 per cent dels participants diu que no parla gaire amb els pares o amb les persones que en tenen cura, mentre que un 46,6 per cent assegura que sí que ho fa. Més al detall, les dades revelen que aquells preadolescents que presenten més mals resultats lingüístics són també els qui reconeixen que parlen poc amb els pares i passen més temps davant les pantalles.

Per tot plegat, els investigadors de la UIB recomanen limitar l’ús dels dispositius digitals a menys d’una hora al dia i només per motius escolars, i fer-los servir per comunicar-se i per jugar només els caps de setmana.

Aquest estudi s’ha fet en el marc del projecte de recerca EDU2017-85909-P, que ha rebut finançament del Fons Europeu de Desenvolupament Regional, el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i l’Agència Estatal d’Investigació.

Referència bibliogràfica

Acebedo, L.; Buil Legaz, L.; Adrover Roig, D.; Aguilar Mediavilla, E. (2020). Impact of the use of media devices within the family context on the language of preteens. Children, 7(12), 281. https://doi.org/10.3390/children7120281 

Data de publicació: 21/12/2020