L'origen genètic de la miocardiopatia hipertròfica

La tesi doctoral de Tomàs Ripoll investiga la relació entre l’evolució d’aquesta patologia cardíaca hereditària i una mutació en el gen TNNT2 associada amb un alt risc de mort sobtada 

La tesi doctoral de Tomàs Ripoll Vera, defensada a la Universitat de les Illes Balears i realitzada en el marc de l’activitat investigadora de l’Institut Universitari d’Investigació en Ciències de la Salut (IUNICS), investiga la miocardiopatia hipertròfica, una de les malalties cardíaques hereditàries més comunes i que es caracteritza per la complexitat clínica, causada per la seva heterogeneïtat genètica. La recerca de Tomàs Ripoll, cap del Servei de Cardiologia de l’Hospital Son Llàtzer, l’ha dirigida el doctor Lorenzo Monserrat Iglesias, de l’Institut d’Investigació Biomèdica de la Corunya. 

La miocardiopatia hipertròfica primària té l’origen en les mutacions en 13 gens que codifiquen proteïnes del sarcòmer, un component fonamental de les fibres musculars cardíaques. Atesa la dificultat de predir, a partir de les dades clíniques, el risc d’esdeveniments adversos relacionats amb aquesta patologia, com ara la mort sobtada, la recerca genètica persegueix determinar la relació entre el gen mutat o el tipus de mutació i l’evolució de la malaltia. Per poder establir conclusions definitives, però, es fa necessari dur a terme estudis poblacionals amb grans sèries de pacients. 

En aquest context, la tesi doctoral de Tomàs Ripoll aporta noves dades sobre la relació entre la mutació Arg92Gln en el gen de la troponina T (TNNT2) i l’evolució de la miocardiopatia hipertròfica. En el cas del gen TNNT2, la informació és escassa i en ocasions contradictòria, a causa de la baixa prevalença (3-5%) en les sèries publicades, si bé s’han relacionat les mutacions en aquest gen amb un alt risc de mort sobtada en joves amb hipertròfia ventricular esquerra lleu. 

Entre novembre de 2007 i febrer de 2012, l’investigador va avaluar 210 pacients consecutius no emparentats amb diagnòstic de miocardiopatia hipertròfica. En vuit casos es va identificar una idèntica mutació en el gen TNNT2, l’Arg92Gln. Posteriorment, es va analitzar la presència d’aquesta mutació en els familiars d’aquests pacients, i es va cercar un possible efecte fundador, és a dir, la formació d’un grup de població amb unes determinades característiques genètiques compartides fruit del seu aïllament. A més, es va dur a terme una exhaustiva anàlisi de les variables clíniques i genètiques estudiades, parant una especial atenció als marcadors de mal pronòstic i mort sobtada en aquests pacients. 

La influència de l’endogàmia 

Fruit d’aquest estudi, Tomàs Ripoll conclou que la mutació en el gen TNNT2 és responsable d’un 11,4 per cent dels casos de miocardiopatia hipertròfica en el grup de pacients estudiats, un percentatge molt superior al d’altres sèries publicades. L’investigador apunta que l’origen insular de la població d’estudi, i l’endogàmia associada habitualment a aquest tipus de poblacions, ha influït probablement en l’alta prevalença d’aquestes mutacions. A més, la recerca ha constatat un efecte fundador causal dels nombrosos casos de miocardiopatia hipertròfica per la mutació Arg92Gln, localitzada geogràficament en el nord-oest de Mallorca, que no explica tots els casos, però si la majoria d’aquests. 

L’investigador també assenyala que la mutació Arg92Gln s’associa a un desenvolupament precoç de la miocardiopatia, que esdevé en edats més joves que en la resta de mutacions. Així, la probabilitat que el 50 per cent dels portadors expressin el fenotip s’assoleix als 37 anys d’edat. També es destaca que la miocardiopatia hipertròfica causada per la mutació estudiada es caracteritza per una alta penetrància i per  un alt risc de mort sobtada en joves; en la majoria com a primera manifestació de la malaltia, fet que ocasiona que el 38 per cent necessita que li implantin d’un desfibril·lador intern (DAI) com a mesura de prevenció primària, amb molts casos de miocardiopatia hipertròfica amb hipertrofia lleu o moderada o en molts altres casos amb miocardiopatia dilatada en el moment del diagnòstic. 

La recerca ha documentat fins a 15 casos de mort sobtada per aquesta mutació, a edats entre 13 i 42 anys, amb una mitjana d’edat de 21 anys. Dels pacients diagnosticats i amb seguiment a la consulta, cap d’ells ha mort, gràcies habitualment a l’implant d’un desfibril·lador intern. 

La tesi doctoral de Tomàs Ripoll també conclou que els subjectes índex portadors de la mutació Arg92Gln del gen TNNT2 presenten un perfil de risc significativament més elevat que la resta de pacients amb miocardiopatia hipertròfica i altres mutacions o mutacions no identificades, de manera que la supervivència lliure de mort cardiovascular associada a aquesta mutació és menor. Així,  la supervivència mitjana és de 54 anys, i als 50 anys la probabilitat de supervivència és del 50 per cent. 

Programa de prevenció de la mort sobtada 

Fruit dels resultats assolits en la tesi doctoral de Tomàs Ripoll, s’ha elaborat un programa de prevenció de la mort sobtada en joves que en l’actualitat es troba en fase d’avaluació per part de la Conselleria de Salut del Govern de les Illes Balears. Entre altres mesures, el programa proposa dotar escoles, centres esportius i centres públics de desfibril·ladors semiautomàtics (DESA), implementar un programa d’ensenyament de l’ús dels DESA i de reanimació cardiopulmonar bàsica a les escoles; i dur a terme revisions mèdiques cardiològiques i cribratge genètic entre els alumnes per tal de detectar i prevenir aquesta patologia. 

Fitxa de la tesi doctoral 

  • Títol: Miocardiopatía hipertrófica: estudio de la correlación genotipo-fenotipo en una población insular portadora de una idéntica mutación en el gen TNNT2
  • Autor: Tomàs Ripoll Vera
  • Programa de doctorat: Ciències Biosanitàries
  • Departament: Institut Universitari d’Investigació en Ciències de la Salut
  • Director: Lorenzo Monserrat Iglesias 

Documents relacionats

Data de publicació: 13/06/2014