La tesi doctoral de Carlo Bonarriba investiga la relació entre l’estrès oxidatiu i les lesions en el teixit epitelial en l’origen d’aquesta tipologia de càlcul renal
La tesi doctoral de Carlo Rakso Bonarriba Beltrán, defensada a la Universitat de les Illes Balears, investiga els mecanismes de formació dels càlculs d’oxalat càlcic monohidrat papil·lar, un tipus de càlcul renal sobre el qual encara hi ha llacunes que dificulten l’èxit en el tractament. La tesi, que s’ha fet en el marc de l’activitat investigadora del Laboratori d’Investigació en Litiasi Renal de l’Institut Universitari d’Investigació en Ciències de la Salut (IUNICS), l’han dirigida el doctor Fèlix Grases, del Departament de Química de la UIB, i el doctor Enrique Pieras, de l’Hospital Universitari Son Espases.
La litiasi renal representa un greu problema de salut a causa de la seva prevalença elevada, que en el cas de les Illes Balears és del 14 per cent, i de l’alta recurrència i persistència de la malaltia litiàsica. D’aquí la necessitat d’ampliar el coneixement sobre les bases moleculars i els factors etiològics implicats en la formació dels càlculs renals.
En aquest marc, la tesi doctoral de Carlo Bonarriba s’ha centrat en els càlculs d’oxalat càlcic monohidrat papil·lar i, concretament, en el paper que tenen l’estrès oxidatiu i les lesions en el teixit epitelial en l’origen d’aquesta tipologia de càlcul renal. Amb aquest objectiu, es va dur a terme un estudi en el qual varen participar 60 pacients, 30 amb litiasi d’oxalat càlcic monohidrat (COM) papil·lar i 30 amb litiasi d’oxalat càlcic dihidrat (COD). A tots els pacients se’ls va fer una història clínica detallada i una anàlisi del càlcul renal, una anàlisi bioquímica d’orina de 24 hores, una anàlisi del potencial d’oxidació-reducció (redox) en orina i una anàlisi bioquímica de sang.
Els resultats de l’estudi mostraren que el potencial redox urinari va ser més alt en el grup amb COM papil·lar que en el grup amb COD, la qual cosa suggereix un dèficit en antioxidants degut a un increment de l’estrès oxidatiu. El calci urinari va ser significativament superior en el grup amb COD, mentre que l’oxalat urinari va ser més alt en el grup amb COM, la qual cosa suggereix una alt grau de lesió oxidativa en les cèl·lules renals.
L’avaluació de les dietes dels pacients va mostrar que ambdós grups varen consumir baixes quantitats de productes rics en fitats, un component antioxidant i inhibidor de la formació de càlculs renals que es troba en els cereals integrals, els llegums i la fruita seca. De les malalties associades a la litiasi urinària, només la prevalença de l’úlcera gastroduodenal va diferir significativament, sent més gran en el grup amb COM papil·lar, la qual cosa suggereix que les lesions epitelials són comunes entre les úlceres gastroduodenals i la litiasi COM papil·lar. L’exposició a productes citotòxics a causa de l’activitat professional dels pacients esdevé de manera més freqüent en el grup amb COM papil·lar que en el grup amb COD, mentre que la síndrome metabòlica és més freqüent en el grup COD que en el grup COM papil·lar.
Aquests resultats indiquen que l’estrès oxidatiu està associat a una lesió del teixit papil·lar, i que aquest és l’origen de les calcificacions intrapapil·lars. Així mateix, la continuació d’aquest procés és deguda a moduladors i a deficiències en inhibidors de la cristal·lització. Per tot això, la identificació i l’eliminació de les causes de la lesió poden prevenir episodis recurrents en pacients amb càlculs d’oxalat càlcic monohidrat papil·lar.
A més, l’investigador ha descrit una nova metodologia per valorar l’estrès oxidatiu en orina, amb la mesura del potencial redox amb un potenciòmetre i un elèctrode combinat de platí-calomelans.
Fitxa de la tesi doctoral
- Títol: Litiasis de oxalato cálcico monohidrato papilar y de dihidrato: estudio comparativo de factores de riesgo
- Autor: Carlo Rakso Bonarriba Beltrán
- Programa de doctorat: Ciències Biosociosanitàries
- Departament: IUNICS
- Directors: Fèlix Grases Freixedas i Enrique Pieras Ayala
Data de publicació: 23/05/2014