L'expansió de les xarxes de carreteres i l'augment del trànsit, juntament amb la necessitat d'usar vehicles en parcs naturals, alteren els hàbits de comportament d'algunes espècies animals, segons un estudi de l'IMEDEA (CSIC-UIB) i l'Estación Biológica de Doñana

 

Un estudi de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA, UIB-CSIC) i l'Estación Biológica de Doñana (EBD, CSIC) ha mostrat les amenaces per a la biodiversitat que suposa el transport humà en parcs naturals. L'augment del nombre de carreteres i la proximitat d’aquestes, la densitat de trànsit, i l'ús de vehicles en aquestes àrees protegides modifiquen els patrons d'accés a recursos de les aus carronyaires estudiades.

L'anàlisi es va fer al Parque Natural de Las Bardenas Reales, a Navarra. Els investigadors varen disposar 130 cadàvers situats a diferents distàncies d'una carretera de l'espai protegit. La densitat de vehicles va ser mesurada gràcies als comptadors de trànsit, mentre que l'assistència de les carronyaires es va enregistrar mitjançant càmeres ocultes. Les espècies més observades varen ser el voltor comú (Gyps fulvus), en un 59,4 per cent d’ocasions, i la miloca (Neophron percnopterus), en un 37,7 per cent. A més, es varen enregistrar altres cinc espècies d'aus.

La principal conclusió dels investigadors és que les carreteres i el trànsit poden desencadenar conseqüències en l'estructura i el funcionament de les xarxes tròfiques. El nombre d'espècies i la probabilitat de consum es redueixen com més a prop de la carretera se situa el cadàver i més densitat de trànsit hi ha. En concret, els patrons del voltor comú demostren que eviten els nivells màxims de trànsit. No obstant això, el mateix estudi assenyala que no seria apropiat establir generalitzacions per a totes les espècies de carronyaires. 

«Que les carreteres produïen afeccions negatives al medi ambient era quelcom ja conegut, però aquest estudi és nou, perquè demostra que també la intensitat de trànsit rodat determina afeccions en processos ecològics complexos com és el consum compartit d'un recurs tròfic per un gremi d'aus. Confiam que aquests resultats serveixin per donar suport a la regulació de l'afluència de visitants en àrees protegides, quelcom que és fonamental en un moment d'auge de l'ecoturisme a tot el món», afirma José Antonio Donázar, investigador de l'EBD (CSIC) i, a la vegada, investigador principal de l'estudi. Ainara Cortés, coautora de l'estudi i investigadora de l'IMEDEA (UIB-CSIC), afirma així mateix que «el trànsit provoca que les poblacions s'aïllin, i aquestes espècies necessiten corredors que connectin àrees de dispersió».

L'ecoturisme i les visites als parcs naturals s'estan consolidant com a possibilitats recreatives. Per satisfer aquestes alternatives, les carreteres i els camins es ramifiquen i construeixen dins les mateixes àrees protegides. Entre les seves conseqüències hi ha la fragmentació, l'aïllament de les poblacions i la pol·lució i el renou, que es converteixen en una amenaça per a les espècies. Des de l'IMEDEA (UIB-CSIC) i l'EBD (CSIC) reclamen més responsabilitat a l'hora de regular aquesta necessitat de transport en el futur, de tal manera que es convergeixi amb la conservació de la vida silvestre. D'aquesta forma, es preservarien els processos ecològics i es mantindria una bona difusió dels valors naturals.

Font: IMEDEA (UIB-CSIC)

Referència bibliogràfica:

• Donázar, J. A., Ceballos, O. & Tallis-Avizanda, A. (2018). «Tourism in protected areas: Disentangling road and traffic effects on intra-guild scavenging processes». Science of The Total Environment, Vol. 630. https://doi.org/10.1016/j.scitotenv.2018.02.186

 

Data de publicació: 21/05/2018