L'impacte de la contaminació per plàstics en animals marins al mar balear

La tesi doctoral d’Antònia Solomando Martí analitza l’efecte que tenen els macroplàstics i els microplàstics en cetacis, tortugues i diverses espècies de peixos, com la cerviola o l’orada. 

La contaminació per plàstics és un dels reptes mediambientals més urgents. A la mar, la presència del plàstic abasta tots els nivells de la columna d’aigua. Els plàstics de mides més grans (macroplàstics) es descomponen en fragments cada vegada més petits fins que es converteixen en microplàstics, que penetren fàcilment en l'organisme dels animals marins a través de la ingesta i la respiració; provoquen conseqüències adverses com obstruccions del tracte digestiu i contribueixen a la càrrega química corporal, la qual cosa comporta efectes toxicològics.

Assolir un coneixement més profund tant del paper dels microplàstics i els efectes associats de contaminació química i estrès oxidatiu, com de l'impacte dels macroplàstics en termes d'ingesta i enxarxament és crucial per desenvolupar programes de monitoratge i estratègies de conservació que fomentin un futur prometedor per als entorns marins.

Aquest ha estat precisament l’objectiu de la tesi doctoral d’Antònia Solomando Martí, defensada recentment a la Universitat de les Illes Balears, i que s’ha centrat de manera específica a investigar la incidència i l'impacte de la ingesta i l’enxarxament de plàstics entre les espècies marines del mar balear. Això s’ha aconseguit examinant diversos organismes d'una àmplia gamma de taxons que habiten aquesta regió, com ara cetacis, tortugues i diverses espècies de peixos. A més, també s’han caracteritzat els tipus de plàstics que han ingerit i amb els quals s’han enredat aquests grups marins quant a mida, forma, color i composició polimèrica.

La recerca d’Antònia Solomando s'ha centrat a avaluar l'impacte dels macroplàstics en tortugues i mamífers marins, així com els efectes dels microplàstics en dues espècies de peixos.

Macroplàstics en tortugues i cetacis

Pel que fa a l'impacte dels macroplàstics, els resultats de quatre anys d'anàlisi (2019-2022) varen revelar una incidència alta d'ingesta de plàstics no només en el contingut intestinal d'exemplars varats de tortugues babaues (Caretta caretta), sinó també en les femtes de tortugues babaues en rehabilitació.

En els cetacis, el 10% dels animals analitzats presentaven restes de plàstic a l'estómac. A més, es varen documentar un total de set casos d'enxarxament durant el període d'estudi (2019-2022), que varen afectar quatre espècies diferents de cetacis.

Microplàstics en cervioles i orades

Pel que fa a l'impacte dels microplàstics, es varen realitzar dos estudis diferents. En primer lloc, un estudi de camp amb cervioles (Seriola dumerili) en el qual no només es va avaluar la ingesta de microplàstics, sinó també les respostes enzimàtiques i el dany oxidatiu cel·lular en mostres de fetge dels mateixos individus. Els resultats varen evidenciar la presència de microplàstics en el 98% del total de les mostres examinades, i els peixos amb més càrrega de microplàstics varen mostrar més activitat dels enzims antioxidants i de desintoxicació.

En segon lloc, un estudi de laboratori amb orades (Sparus aurata) exposades a microplàstics de polietilè de baixa densitat (LDPE) durant tres mesos, seguits d'un mes addicional de depuració. Els anàlisis bioquímics varen indicar que els exemplars de S. aurata exposats a microplàstics de LDPE varen activar progressivament els sistemes antioxidant i de desintoxicació, i varen induir una resposta inflamatòria al fetge, l'intestí i el plasma, amb valors màxims observats als 90 dies, mentre que no es varen observar canvis significatius en els eritròcits. A més, durant el període de depuració de 30 dies, tots els biomarcadors analitzats varen tendir a normalitzar-se, i la majoria varen tornar a valors similars als del grup de control.

En conclusió, la tesi doctoral d’Antònia Solomando ha aportat les primeres evidències científiques sobre l'impacte de la contaminació per plàstics en diversos taxons marins del mar balear. Aquests descobriments estableixen les bases per a futures investigacions i transferència de coneixements relacionats amb aquest camp d'estudi. Aquests podrien tenir-se en compte a l'hora de desenvolupar mesures i plans de gestió i conservació per fer front a la contaminació per plàstics tant a escala local com regional.

La tesi doctoral d’Antònia Solomando s’ha fet en el marc de l’activitat investigadora del grup de recerca en Ecologia Interdisciplinària i del grup de recerca en Nutrició Comunitària i Estrès Oxidatiu de la Universitat de les Illes Balears, amb la col·laboració de la Fundació Palma Aquàrium. La recerca s’ha recollit en diferents articles publicats en revistes científiques:

  • Solomando A, Capó X, Alomar C, Álvarez E, Compa M, Valencia JM, Pinya S, Deudero S, Sureda A. (2020). Long-term exposure to microplastics induces oxidative stress and a pro-inflammatory response in the gut of Sparus aurata Linnaeus, 1758. Environmental Pollution, 266, 115295. DOI: 10.1016/j.envpol.2020.115295.
  • Solomando A, Capó X, Alomar C, Compa M, Valencia JM, Sureda A, Deudero S. (2021). Assessment of the effect of long-term exposure to microplastics and depuration period in Sparus aurata Linnaeus, 1758: Liver and blood biomarkers. Science of The Total Environment, 786, 147479. DOI: 10.1016/j.scitotenv.2021.147479.
  • Solomando A, Cohen-Sánchez A, Box A, Montero I, Pinya S, Sureda A. (2022). Microplastic presence in the pelagic fish, Seriola dumerili, from Balearic Islands (Western Mediterranean), and assessment of oxidative stress and detoxification biomarkers in liver. Environmental research, 212, 113369. DOI: 10.1016/j.envres.2022.113369.
  • Solomando A, Pujol F, Sureda A, Pinya S. (2022). Ingestion and characterization of plastic debris by loggerhead sea turtle, Caretta caretta, in the Balearic Islands. Science of The Total Environment, 826, 154159. DOI: 10.1016/j.scitotenv.2022.154159.
  • Solomando A, Pujol F, Sureda A, Pinya S. (2022). Evaluating the Presence of Marine Litter in Cetaceans Stranded in the Balearic Islands (Western Mediterranean Sea). Biology, 11(10), 1468. DOI: 10.3390/ biology11101468.
  • Solomando A, Colomar V, Sureda A, Pinya S. (2023). First record of Grey Seal (Halichoerus grypus) in the Mediterranean Sea (Eivissa, Balearic Islands, Spain). Galemys: Boletín informativo de la Sociedad Española para la conservación y estudio de los mamíferos, 35(1), 8. DOI: 10.7325/Galemys.2023.N6.

Doctorand/a: Antònia Solomando Martí
Títol: Assessment of the incidence and impact of plastics on the fauna of the Balearic Sea.
Direcció de tesi: Dra. María de la Salud Deudero Company, Dr. Samuel Piña Fernández i Dr. Antonio Sureda Gomila
Programa de Doctorat en Ecologia Marina 

Data de l'esdeveniment: 29/07/2024

Data de publicació: 29/07/2024