L'habitatge és el factor determinant de l'exclusió social a les Illes Balears

L’Observatori Social de les Illes Balears ha publicat l’estudi «Habitatge i exclusió residencial a les Illes Balears». La recerca assenyala l’escalada de preus dels lloguers com un factor de vulnerabilitat social. 

L’Observatori Social de les Illes Balears (OSIB) de la Universitat de les Illes Balears ha publicat l’estudi «Habitatge i exclusió residencial a les Illes Balears». La publicació aborda la situació actual de l'accés a l’habitatge a les Illes Balears, posant el focus en l’exclusió residencial com a factor de vulnerabilitat social. L’estudi ha tingut la col·laboració de la Xarxa per la Inclusió-EAPN.

Les autores de l’estudi destaquen que l’habitatge s’ha convertit en el principal factor determinant de l’exclusió social a les Illes Balears, fins i tot amb més incidència que el fet de disposar o no de feina: «Si existeixen treballadors i treballadores pobres és perquè les llars han de destinar un percentatge molt elevat dels seus ingressos al pagament i manteniment de l’habitatge», asseguren Isabel Nadal i David Abril, membres de l’OSIB i coordinadors de la publicació.

L'estudi analitza de manera panoràmica la problemàtica de l’habitatge en la seva complexitat, i situa com una de les causes la contradicció entre la consideració de l’habitatge com a bé de mercat i, a la vegada, com un dret recollit a la Constitució i a la Declaració Universal dels Drets Humans. Aquesta contradicció s’agreuja en un context de crisis concatenades on els capitals internacionals han trobat un valor refugi en el mercat immobiliari. Aquest fet encara és més greu en el context de les Illes Balears, atès que el turisme atreu aquesta mena d’inversions, que a la vegada alimenten la pujada dels preus i els fan inassumibles per a bona part de la població.

De propietaris a llogaters

Els autors han analitzat les característiques dels habitatges a les Illes Balears i la seva relació amb la vulnerabilitat social, i constaten que el règim de tinença de l’habitatge en propietat —fins ara majoritari a la nostra comunitat— s’està substituint per l’accés al lloguer. L’escalada de preus dels lloguers dels darrers anys acaben convertint l’habitatge en un factor de vulnerabilitat social per a moltes llars. Pel que fa a l’anàlisi territorialitzat, Palma i Eivissa apareixen com els llocs on més s’han incrementat els preus de l’habitatge, tant plurifamiliars com unifamiliars.

L'estudi analitza les polítiques d’habitatge des dels antecedents fa més d’un segle fins a l’actualitat. Els investigadors assenyalen que, a Espanya, les polítiques d’habitatge han estat gairebé inexistents i des dels poders públics s’ha afavorit la tinença en propietat davant d’altres models com els que existeixen al centre i nord d’Europa, on el lloguer és majoritari. Això ha condicionat també que les polítiques i la construcció d’habitatges socials hagin estat mínimes, i que les mesures hagin arribat tard i hagin tingut poc impacte.

El negoci immobiliari per davant de les necessitats socials

L’equip investigador avalua com una debilitat, que gairebé esdevé una amenaça, el fet que en l’actual context d’emergència d’habitatge la major part dels habitatges estiguin mercantilitzats i que, malgrat les necessitats socials d’accés a l’habitatge, els preus s'han incrementat en paral·lel al nombre d’immobiliàries, que han passat de 3.775 el 2008 a 7.732 el 2022. És a dir, que el negoci ha passat per sobre de les necessitats socials.

Pel que fa a l’anàlisi de les respostes, la recerca destaca el paper que han fet tant el tercer sector d’acció social com els diferents moviments socials en defensa del dret a l’habitatge, des de la PAH o Stop Desnonaments fins als més recents sindicats de llogateres i llogaters.

Què han de fer els governs?

Les autores de l’estudi fan tota una sèrie de recomanacions als gestors públics, que van des de més coordinació entre administracions al desplegament d’una política multidimensional i multinivell, amb l’advertiment que, atesa la gravetat de la situació, no es pot deixar aquesta qüestió en mans del mercat ni de polítiques purament de mercat: s’han de desplegar tot un seguit d’accions complementàries per tal de pal·liar la situació.

L’estudi també recull el testimoni de diferents persones anonimitzades entrevistades en el transcurs de la investigació i que pateixen diferents situacions d’exclusió residencial, que van des de l’infrahabitatge a l’ocupació d’habitatge o a haver de compartir-lo amb altres persones forçades per la inaccessibilitat existent.

En la recerca, l’equip investigador ha fet servir el marc ETHOS, que estableix diferents categories d’exclusió residencial, més enllà del sensellarisme, que només és la punta de l’iceberg en la problemàtica entorn de l’habitatge. De fet, l’estudi posa de relleu com d’important és profunditzar en el coneixement sobre les dificultats tant d’accés com de manteniment de l’habitatge, atenent a realitats socials molt diverses i complexes.

Suport institucional

Aquesta publicació ha estat possible gràcies a una subvenció de publicació i difusió de resultats de treballs d’investigació en l’àmbit dels serveis socials (Subvenció per al foment de la investigació, l'estudi o la recerca i la difusió de resultats de treballs de recerca en l'àmbit dels serveis socials per als anys 2022 i 2023), de la Conselleria d’Afers Socials i Esports, Direcció General de Planificació, Equipaments i Formació del Govern de les Illes Balears. 

Data de publicació: 13/12/2023