Senyors, senyores, companys, companyes, amics i amigues,

Com a alumna de la primera promoció dels estudis de Mestre de l’especialitat d’Educació Infantil a la Seu de Menorca, puc afirmar que l’obertura de la Seu va representar per a la nostra illa una gran novetat. Des de Palma, els professors a través de les noves tecnologies oferien les seves assignatures per donar resposta, a la fi, a les necessitats educatives superiors que tenien les illes petites. Això va donar oportunitats als que vam apostar per ser partícips d’aquest projecte.

Vaig iniciar els estudis universitaris a la Seu amb molta il·lusió; record el primer dia, una mica nerviosa i emocionada al mateix temps, mirant al meu voltant pensava... com anirà això?, després de les presentacions em vaig sentir millor, escoltant les motivacions i expectatives dels companys i companyes, que em reafirmaren en els desitjos de ser-hi i compartir amb tots ells i elles les ganes d’aprendre.

El grup era heterogeni, i tenia bona pinta!, érem una trentena, podríem fer bona feina. Ens organitzàrem per fer els nombrosos treballs en grup i compartírem l’aventura de l’estudi; els de llevant i els de ponent. La percepció es va convertir en realitat i així va ser durant tota la carrera de mestra.

El primer curs el vam començar a l’institut d’Alaior… Pocs recursos, tant humans com materials, esperant que acabassin les obres de Can Salort… I va arribar el dia d’estrenar la Seu, entrant pel carrer Major, el de l’Ajuntament. I ens vam acostumar a escoltar els professors a través de les videoconferències, a parlar pel micròfon i a veure els companys de les classes de Palma i Vila pels monitors de les aules. A poc a poc la Seu es va anar dotant de material, arribaren llibres, ordinadors, projectors…

Els descansos eren agradables..., la bereneta de ca na Maruja i el cafè de ca na Divina…, la passejada pels carrers del voltant per estirar les cames...

Acabàrem la carrera i la majoria férem oposicions. La Seu va seguir creixent i oferí la llicenciatura de Psicopedagogia. Tan engrescada i animada estava, que vaig decidir continuar els estudis, i el grupet va ser genial. Organitzàrem el CAP, una comunitat d’apunts i, com que tots treballàvem, si un dia no podíem assistir a classe o arribàvem tard, no estava del tot perdut, els companys ens posaven al dia.

Va ser impactant el que va suposar descobrir i analitzar amb el doctor Alzina, en Pere, els set sabers necessaris per a l’educació del futur, del pensador Edgar Morin, com ensenyar la condició humana, objecte essencial de qualsevol educació; o bé afrontar les incerteses, per posar-ne algun exemple.

Acabàrem la llicenciatura i va arribar el màster, quasi impossible d’aconseguir, però gràcies a la cohesió del grup d’estudi de Psicopedagogia i la insistència reclamant amb escrits signats xerrades amb el director de la Seu i el suport del professorat, poguérem finalment gaudir del Màster Interuniversitari entre les universitats de les Illes Balears, Lleida i Vic en Educació Inclusiva.

De la doctora Forteza, na Dolors, vaig aprendre a respectar més, si pot ser, la diversitat i a fer bandera de la meva visió i defensa de la inclusió a l’educació, seguint com a doctoranda, investigant perquè la inclusió implica un procés de canvi sense fi per millorar l’aprenentatge i la participació de tot l’alumnat. Gran repte, des del qual, amb altres companys, treballam amb el grup d’investigació d’educació inclusiva GRIEM barallant-nos amb l’índex d’inclusió de Booth i Ainscow.

Els temps han canviat, la societat i el món també, la formació de les persones no pot ancorar-se a estudiar només quan un és jove, ha de continuar durant tota la vida.

No voldria acabar sense destacar els valors que té per mi la Seu, és professional i al mateix temps familiar, humana i propera. Les persones que hi treballen ho fan possible pel seu entusiasme, feina i dedicació.

Els meus agraïments són:

A tots els que ho van fer possible creient en el projecte i continuen treballant ampliant l’oferta de noves carreres, postgraus i màsters.

Als meus companys i companyes i professors, per haver compartit tants d’aprenentatges i emocions sobre el que representa ser mestre.

A la Seu universitària, per haver-me acollit, haver-me brindat oportunitats que no hauria pensat ni previst complir com a professora associada i… fer-me sentir sempre com a casa.

I a tots vosaltres, per haver-me escoltat.

Gràcies.

Maó, 13 d’abril de 2016 

Data de publicació: 15/04/2016