La tesi doctoral de Damià Vicens ha estudiat els dipòsits litorals d’aquest període geològic que es va iniciar fa 2,588 milions d’anys 

El Quaternari és un període geològic que comprèn des del final del Pliocè, fa 2,588 milions d’anys, fins al present, i que se subdivideix en dues èpoques: el Plistocè (entre 2,588 milions d’anys i 11.700 anys ) i l’Holocè (11.700 anys – el present). Durant el Quaternari es varen produir oscil·lacions climàtiques globals, que s’han traduït en l’existència de successius períodes glacials i interglacials i que han generat, entre d’altres coses, canvis en el nivell de la mar i en la temperatura de les aigües oceàniques. Consegüentment, hi ha hagut canvis en la distribució biogeogràfica de les espècies marines, que han quedat enregistrades en el jaciments paleontològics del litoral de tot el planeta.

En el cas de Mallorca, els dipòsits quaternaris litorals són nombrosos, i han estat estudiats per científics des de mitjan segle passat. En aquest sentit, l’objectiu general de la tesi doctoral de Damià Vicens Xamena, defensada a la Universitat de les Illes Balears, ha estat donar una visió sintètica dels dipòsits litorals quaternaris de l’illa de Mallorca. La tesi l’ha dirigida el doctor Guillem X. Pons, del Departament de Geografia. 

En el marc d’aquesta recerca, s’ha fet l’inventari i la descripció corresponent dels jaciments litorals del Quaternari marí i continental de l’illa de Mallorca. Paral·lelament a aquest treball de camp, també s’ha fet la catalogació dels fòssils del Quaternari conservats a les col·leccions de la Societat d’Història Natural de les Balears i s’han dut a terme tasques museístiques en aquestes col·leccions. Amb els fòssils observats als jaciments i amb la revisió de les col·leccions Cuerda(1)-SHNB, Cuerda(2)-SHNB, Muntaner-SHNB i Vicens-SHNB i la col·lecció Gràcia-Vicens-SHNB, dipositades a la Societat d’Història Natural de les Balears, en les quals hi havia material procedent de jaciments de l’illa de Mallorca, s’han realitzat llistats del registre paleontològic de cada jaciment i s’ha revisat també la bibliografia en la qual hi havia cites del registre paleontològic per a cadascun dels jaciments. També s’ha revisat la col·lecció Joan Bauzà (MBCN), dipositada al Museu Balear de Ciències Naturals de Sóller.

Els jaciments s’han descrit de forma senzilla, i seguint la línia dels quaternaristes Joan Cuerda i Andreu Muntaner. S’ha elaborat una llista dels fòssils citats a cada jaciment a partir de treballs anteriors i dels fòssils presents d’aquell indret a les col·leccions abans citades. A partir de la descripció de cada jaciment, se n’ha determinat la situació cronològica. La datació relativa dels dipòsits del Plistocè superior de Mallorca està basada en els estudis de Cuerda (1975, 1987) i en la proposta feta per Vicens et al. (2012) referent a les faunes de mol·luscs marins durant el Plistocè superior de les Balears, que distingeix dues faunes: una fauna termòfila amb fauna senegalesa en el MIS 5e i una fauna termòfila empobrida en el MIS 5a seguint l’altimetria del MIS 5e de Tuccimei et al. (2006) i Dorale et al. (2010) pels canvis glacioeustàtics de la Mediterrània occidental dels MIS 6 al MIS 4.

Fruit de la tesi doctoral de Damià Vicens s’han descrit 292 jaciments del Quaternari. D’aquests, 43 jaciments són del Plistocè inferior-mitjà, 231, del Plistocè superior; 8, de l’Holocè. Dels 201 jaciments del Plistocè superior que presenten fòssils marins, 83 jaciments presenten fauna termòfila, i d’aquests, 56 presenten un nivell del MIS 5e. Només 10 jaciments presenten dues platges fòssils sobreposades.

Quant als fòssils marins, s’ha citat per primera vegada l’espècie Potamides conicus al Plistocè mitjà balear. Els gastròpodes marins del Plistocè superior citats posteriorment a Cuerda (1987) i que amplien la llista dels mol·luscs del Plistocè de les Illes Balears, són Karnekampia sulcata, Ensis sp., Cymbula safiana, Alvania geryonia, Rissoa auriscalpium, Rissoa decorata, Turitella sp., Erosaria spurca, Monoplex trigonus, Muricopsis diadema, Cantharus pictus, Nassarius mutabilis, Tarantinaea lignaria, Bela laevigata, Raphitoma bicolor, Raphitoma echinata i Ovatella firminii; i dels crustacis: Lophozozymus incisus.

S’ha ampliat la llista de gastròpodes continentals o d’aigües dolces del Plistocè superior citats: Xerocrassa claudinae,  Lauria cylindracea i Ancylus sp. aff. fluviatilis. També s’ha determinat que la cita de Bithynia sp. i de Bithynia tentaculata probablement es correspongui amb l’endemisme Bithynia majorcina, i Rumina decollata s’ha citat en tres localitats.

A més, s’ha descrit una nova espècie per a la ciència, Oestophora cuerdai (Quintana, Vicens et Pons, 2006), que és un gastròpode endèmic i extint del Plistocè superior de Mallorca.

Referent als vertebrats, s’ha citat el tauró Carcharodon  carcharias; i la baldritja, Puffinus mauretanicus, de la classe ocells, s’ha citat per primera vegada per al Quaternari de Mallorca, i ha estat la primera vegada que s’han trobat restes d'aus fòssilsen un dipòsit no càrstic a les illes Balears. Posteriorment s’ha trobat un os de corb marí, Phalacrocorax aristotelis, en un dipòsit de platja del MIS 5e. També s’ha trobat un fragment de crani de vell marí, Monachus monachus, probablement de l’Holocè.

Amb la tesi doctoral de Damià Vicens s’ha incrementat el nombre de tàxons del registre paleontològic de gairebé tots els jaciments clàssics amb fòssils marins gràcies a la revisió de les col·leccions paleontològiques de la SHNB.

Fitxa de la tesi doctoral

• Títol: El registre paleontològic dels dipòsits litorals quaternaris a l’illa de Mallorca (Illes Balears, Mediterrània occidental)
• Autor: Damià Vicens Xamena
• Programa de doctorat: Geografia
• Departament: Ciències de la Terra
• Director: Guillem X. Pons  Buades 

Data de publicació: 06/04/2016