Un estudi amb participació de l'IMEDEA (CSIC-UIB) atribueix la millora a les accions de gestió de l'aigua impulsades per les administracions locals, nacionals i europees. Les costes del continent han perdut un terç d'aquests ecosistemes els darrers 150 anys. 

Les praderies submarines mostren signes de recuperació a Europa. Ho revela un treball publicat a la revista Nature Communications que ha comptat amb la participació d'investigadors de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB). L'estudi atribueix la recuperació a les accions de gestió per millorar la qualitat de l'aigua impulsades per les administracions locals, nacionals i europees. No obstant això, també fa ressaltar que una tercera part d'aquests ecosistemes ha desaparegut a causa de la deterioració de la qualitat de l'aigua, a una malaltia que va afectar l'espècie Zostera marina i al desenvolupament costaner, amb els moments de pèrdua més importants en els anys setanta i vuitanta.

Els científics han emprat per a la seva investigació registres des de 1869 que incloïen sèries temporals sobre extensió i densitat de les praderies submarines en 737 punts al llarg de la costa de 25 països europeus. Aquests ecosistemes consisteixen en plantes amb flors (no són algues) que ocupen extenses àrees a les zones costaneres. Són clau per mantenir les pesqueres, fan un important paper en el segrest del carboni procedent de l'atmosfera, aporten protecció a la costa i hi habiten espècies amenaçades com els cavallets de mar.

Recuperació des de final del segle XX

«El nostre estudi mostra que Europa ha perdut en els últims 150 anys un terç de les praderies submarines, la qual cosa significa que ja no disposam dels beneficis que aportaven», explica la primera autora del treball, la investigadora Carmen B. de los Santos, del Centro de Ciências do Mar (Portugal).

Segons Rui Santos, investigador del mateix centre, els resultats «són molt encoratjadors, al contrari que la tendència global. A Europa, les taxes de pèrdua varen començar a alentir-se a la fi del segle XX. En algunes regions s'han recuperat les praderies submarines d'espècies de creixement ràpid. Tot això dona esperança als esforços de conservació de les praderies i aporta resultats positius a accions de conservació com la millora de les àrees marines protegides i la disminució de l'aportació de nutrients».

«De fet, aquesta desacceleració de les tendències de pèrdua de praderies va començar després que s'adoptassin polítiques i iniciatives de gestió per reduir l'eutrofització o contaminació per excés de nutrients, incrementar les àrees marines protegides i millorar la salut de les aigües costaneres en l’àmbit nacional i subnacional i, posteriorment, de la Unió Europea», explica la investigadora del CSIC Teresa Alcoverro, del Centre d'Estudis Avançats de Blanes.

La investigació ha comptat amb el finançament de programes de seguiment de l'estat de les praderies europees amb fons locals, autonòmics, nacionals i europeus. El treball s'emmarca en l'acció europea COST: Seagrass productivity: from gens to ecosystem management, una iniciativa que ha permès posar en comú i analitzar de forma global les sèries temporals sobre l'extensió i densitat de les praderies submarines a Europa.

Font: IMEDEA (CSIC-UIB) i CSIC

Referència bibliogràfica

Carmen B. de los Santos et al. Recent trend reversal for declining European seagrass meadows. Nature Communications. DOI: 10.1038/s41467-019-11340-4 

Data de publicació: 29/07/2019