Les poblacions de taurons i rajades s'estabilitzen pels canvis en la pesca i en la biologia d'algunes espècies

Un estudi liderat per investigadors del Centre Oceanogràfic de les Balears (IEO) i la Universitat de les Illes Balears mostra l'evolució de les poblacions de peixos condrictis les últimes dues dècades en la Mediterrània occidental

 

Els peixos condrictis (taurons i rajades) són, per les seves característiques biològiques (creixement lent, reproducció tardana i baixa taxa reproductiva, entre d’altres), especialment vulnerables a l'explotació pesquera. Actualment, la Mediterrània és considerada un punt clau de risc d'extinció per a aquest grup de peixos. L'última avaluació realitzada per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (IUCN) va catalogar com a espècies «en perill d'extinció» 39 de les 73 espècies d'aquest grup estudiades.

A la costa mediterrània de la península Ibèrica i de les illes Balears, la pesca s'ha exercit de manera intensa des de mitjan segle passat. No obstant això, en moltes àrees, la informació que apareix en les estadístiques oficials de captures de condrictis és escassa o poc fiable, la qual cosa en dificulta l'avaluació de l’estat d'explotació i conservació. Les dades recopilades durant les campanyes de recerca MEDITS, un mètode d'estudi independent de l'activitat pesquera, ha permès pal·liar aquesta falta d'informació. Anualment, els països europeus de la Mediterrània duen a terme aquestes campanyes des de 1994, que a Espanya estan liderades per l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO), amb les quals es cobreix gran part de la costa septentrional d'aquesta mar. L'objectiu és avaluar l'estat dels ecosistemes i recursos vius explotats per la pesca d'arrossegament, així com l'impacte que té en el medi ambient.

Estabilitat de les poblacions

Per a aquest estudi, han utilitzat dades procedents de 3.158 estacions realitzades durant el període 1994-2015, a profunditats entre 40 i 800 m, al llarg de la península Ibèrica i al voltant de Mallorca i Menorca. Els resultats mostren estabilitat de les poblacions de condrictis durant els últims vint anys pel que fa al nombre d'espècies, la seva abundància i biomassa. Fins i tot han observat un cert augment de la densitat d'algunes espècies. Concretament, de rajades que habiten principalment en la plataforma continental, del gató (Scyliorhinus canicula) i de la moixina (Galeus melastomus), dos taurons petits molt abundants a la plataforma i al talús, respectivament. Per contra, també han detectat tendències decreixents en altres espècies d'aigües profundes, com en el tauró Etmopterus spinax i el càvec (Dipturus oxyrinchus), la rajada que es distribueix a més fondària.

L'estabilitat i fins i tot una certa recuperació d'algunes espècies de condrictis que s'observa en l'estudi s'expliquen per la reducció de l'esforç de la pesca d'arrossegament en la plataforma continental durant les últimes dècades, a conseqüència de la disminució d el nombre d'unitats de la flota i el seu desplaçament cap a aigües profundes per fer explotació de crustacis decàpodes de gran valor comercial, com la gamba vermella i l'escamarlà. També per la capacitat de resiliència, per fer front a situacions adverses, que mostren aquests taurons de mida petita i que és més elevada que la d’altres espècies de condrictis. De fet, en el cas del gató, han detectat una disminució de la seva talla de primera maduresa sexual, com a resposta evolutiva a la sobrepesca, que des dels anys vuitanta afecta les espècies explotades per la pesca d'arrossegament a la Mediterrània occidental. A pesar que una resposta d'aquest tipus a la pressió pesquera era coneguda en altres espècies, principalment en peixos ossis dels oceans Atlàntic i Pacífic, és la primera vegada que és demostrada en una espècie de condricti de la Mediterrània.

Els resultats d'aquest estudi han de posar-se en context, ja que ens donen una visió de l'evolució de les poblacions de peixos condrictis durant un període molt recent, des de la posada en marxa de les campanyes MEDITS. No obstant això, la informació procedent d'altres campanyes de recerca dutes a terme a mitjan segle passat a la Mediterrània occidental, mostren una diversitat i abundància de condrictis molt superior que a les dècades recents i, fins i tot, la presència d'espècies que avui dia són molt estranyes o que han desaparegut de les àrees sotmeses a explotació pesquera.

Aquests resultats, que han estat publicats en la prestigiosa revista Scientific Reports, milloren el coneixement científic sobre els peixos condrictis de la Mediterrània i poden contribuir també a millorar-ne la gestió. L'objectiu ha de ser la conservació i recuperació d'aquestes espècies vulnerables, que tenen un paper clau en els ecosistemes marins.

Aquest estudi l’han dut a terme en el marc del projecte DEMBAGOL, finançat per la Comissió Europea i l'IEO, a través de la Data Collection Framework, i els projectes ECLIPSAME (CTM2012-37701) i CLIFISH (CTM2015-66400 - C3-1-R, MINECO-FEDER), finançats pel Ministeri de Ciència i Innovació i FEDER. Sergio Ramírez-Amaro és contractat postdoctoral del programa Margalida Comas del Govern de les Illes Balears (CAIB).

Referència bibliogràfica

Ramírez-Amaro, S.; Ordines, F.; Esteban, A.; García, C.; Guijarro, B.; Salmerón, F.; Terrasa P.; Massutí, E. (2020). «The diversity of recent trends for chondrichthyans in the Mediterranean reflects fishing exploitation and a potential evolutionary pressure towards early maturation». Scientific Reports, 10:547. DOI: https://doi.org/10.1038/s41598-019-56818-9 

Data de publicació: 27/02/2020