La tesi doctoral de Miriam Monerris investiga les espècies d’ixòdids presents en el ramat oví, la vegetació i la fauna silvestre i identifica els patògens bacterians que transmeten aquests àcars
Les paparres (ixòdids) són responsables de la transmissió d’una àmplia gamma d’agents patògens. La seva particular fisiologia i biologia afavoreixen la transmissió de virus, bacteris i protozous, i causa grans pèrdues econòmiques a la ramaderia, així com problemes de salut pública. La zona del Mediterrani, pel seu clima suau combinat amb la presència d’una vegetació adequada, ofereix un hàbitat i unes condicions biòtiques òptimes per a diverses espècies de paparres.
La tesi doctoral de Miriam Monerris Mascaró, defensada a la Universitat de les Illes Balears, ha tingut com a objectius principals conèixer la fauna d’ixòdids en el ramat oví, la vegetació i la fauna silvestre, a més d’identificar i detectar els patògens bacterians que poden transmetre a les illes Balears. La tesi l’ha dirigida el doctor Miguel Ángel Miranda, del Departament de Biologia.
En aquest treball s’han identificat dotze especies diferents de paparres, quatre de les quals (Ixodes arboricola, Ixodes frontalis, Rhipicephalus pusillus i Ornithodoros maritimum) són citades per primera vegada a is Illes Balears.
Per fer l’estudi en el ramat oví es varen dur a terme mostreigs en dues zones diferenciades de Mallorca: una zona muntanyosa i una zona a l’àrea de Llevant. En ambdós casos s’analitzaren diferents parts del cos dels animals, com són les orelles, les potes, les mamelles i la zona perianal. A la zona muntanyosa es varen identificar tres espècies de paparres: Haemaphysalis punctata, Rhipicephalus sanguineus i Rhipicephalus turanicus. A la zona de Llevant se’n varen registrar cinc espècies: Hyalomma lusitanicum, Rhipicephalus bursa, Rhipicephalus pusillus, Rhipicephalus sanguineus i Rhipicephalus turanicus.
A les dues zones l’espècie més abundant fou Rhipicephalus turanicus. En relació amb la prevalença d’infestació (percentatge d’animals parasitats per paparres), a les dues zones es varen obtenir valors elevats (83,7% a la zona muntanyosa i 66% a la zona de Llevant), situats dins els rangs de prevalença en ramat oví descrits en altres zones del Mediterrani. Els valors d’infestació d’ixòdids per animal en la zona 1 (5,1±2,7) i en la zona 2 (2,7±2,7) varen ser moderats.
El mostreig sobre vegetació es va realitzar entre els mesos d’abril i octubre de 2010 en tres zones diferents de Mallorca: costera, muntanyosa i central. En cada zona es varen seleccionar tres punts, que es mostrejaven mensualment mitjançant la tècnica d’arrossegament de manta. Aquesta tècnica consisteix a arrossegar una tela de cotó d’1 m x 1,5 m sobre la vegetació de la zona seleccionada.
La zona en què es va trobar un índex d’abundància (nombre de paparres per metre quadrat) més elevat va ser la central (1,6 pa/m2), seguida de la costera (0,6 pa/m2) i finalment la muntanyosa (0,3 pa/m2). En relació amb la diversitat, calculada a través de l’índex de Shannon-Weaver, la zona amb major índex fou la central (3,12), seguida de la muntanyosa (0,94) i finalment la zona costera (0,01). Aquests resultats podrien ser deguts al fet que la zona central és la que presenta major abundància i diversitat de petits mamífers i animals de ramaderia.
Entre les tres zones, es varen identificar 8 espècies diferents: Dermacentor marginatus, Hyalomma lusitanicum, Haemaphysalis punctata, Ixodes frontalis, Ixodes ventalloi, Rhipicephalus pusillus, Rhipicephalus sanguineus i Rhipicephalus turanicus. De totes, la que va presentar un índex d’abundància més gran va ser Hyalomma lusitanicum (0,9 pa/m2), seguida de Rhipicephalus turanicus (0,7 pa/m2), Ixodes ventalloi (0,3 pa/m2) i Rhipicephalus pusillus (0,2 pa/m2); la resta presentaren valors notablement inferiors.
El mostreig realitzat sobre fauna silvestre es va dur a terme en col·laboració amb el Centre de Recuperació de Fauna Silvestre de les Illes Balears (COFIB). Es varen analitzar 38 animals de 10 espècies diferents (aus i mamífers), i es detectaren nou espècies de paparres, vuit de les quals pertanyents a la família Ixodidae (Hyalomma lusitanicum, Ixodes arboricola, Ixodes frontalis, Ixodes ricinus, Ixodes ventalloi, Rhipicephalus pusillus, Rhipicephalus sanguineus i Rhipicephalus turanicus) i la novena a la família Argasidae (Ornithodoros maritimus). El mart i l’eriçó comú són les dues espècies d’animals que presenten major diversitat de paparres, atès que han estat parasitats per fins a 5 espècies diferents.
La identificació i detecció de patògens bacterians es realitzà a través de la tècnica Reverse Line Blotting (RLB), en col·laboració amb l’Instituto de Salud Carlos III. Es varen analitzar 7 gèneres d’agents patògens: Anaplasma/Ehrlichia spp., Bartonella spp., Borrelia spp., Coxiella spp., Francisella spp. i Rickettsia spp.
Del total de paparres analitzades, la taxa d’infecció va ser del 29 per cent, i es varen obtenir positius per Anaplasma/Ehrlichia spp., Borrelia spp., Francisella spp. i Rickettsia spp. En relació amb Anaplasma/Ehrlichia spp., la majoria de les mostres varen hibridar amb la sonda específica MCO (específica d’Anaplasma marginale, Anaplasma centrale, Anaplasma ovis) i la resta amb la sonda del grup d’Ehrlichia muris. Es dugueren a terme seqüenciacions de les mostres positives i s’identificà Anaplasma ovis i Ehrlichia canis,que podrien afectar la salut animal.. En el cas dels positius de Borrelia spp. i Francisella spp. es va realitzar una seqüenciació per arribar a nivell d’espècie, i s’obtingueren, en el cas de Borrelia, espècies properes al grup d’espiroquetes causants de la malaltia de Lyme i del grup R57, responsables de patologies que afecten els humans.
En relació amb Francisella, els positius varen ser identificats com a Endosimbionts Francisella-like. En el cas dels resultats positius per a Rickettsia spp. es va dur a terme un RLB amb sondes específiques, i s’identificaren Rickettsia conorii i rickèttsies properes a Rickettsia massiliae i Rickettsia aeschlimanii, que, com en els cas de Borrelia, podrien afectar la població humana.
L’estudi de Miriam Monerris ha servit per conèixer la fauna d’ixòdids de Mallorca, amb la detecció d’onze espècies de paparres de la família Ixodidae i una de la família Argasidae, de les 25 que estan citades a Espanya. Es tracta també del primer treball sobre la diversitat d’agents patògens transmesos per paparres a l’illa de Mallorca, ja que s’han detectat bacteris que poden afectar la salut tant dels animals com de les persones.
Per tot això, aquesta informació resultarà de gran interès amb vista a la realització de futurs projectes destinats al coneixement de patologies transmeses per paparres a les illes Balears, i per a l’avaluació dels riscs de transmissió d’aquestes patologies a la població humana i als animals.
Fitxa de la tesi doctoral
- Títol: Estudio de la fauna de Ixodidae en Mallorca y detección molecular de los patógenos bacterianos que transmiten
- Autora: Miriam Monerris Mascaró
- Programa de doctorat: Biologia
- Departament: Biologia
- Director: Miguel Ángel Miranda Chueca
Data de publicació: 07/03/2016