La tesi doctoral d'Arnau Sabaté Arroyo demostra per primera vegada la relació que hi ha entre el tipus de lesió que s'observa per endoscòpia a la papil·la renal amb el tipus de litiasi i unes alteracions concretes en la bioquímica de l'orina
No totes les pedres al ronyó són iguals. Hi ha diferents tipus de pedres, amb composicions diverses, i també hi ha causes vàries que provoquen la litiasi renal. Així ho ha demostrat al llarg dels anys la recerca del Laboratori d'Investigació en Litiasi Renal de la Universitat de les Illes Balears sobre aquesta patologia. La litiasi representa un problema greu de salut i té una prevalença elevada, que, en el cas de les Illes Balears, és del 14 per cent, aproximadament. A més, el 50 per cent dels pacients de la malaltia litiàsica recidivarà en cinc anys, i el 70 per cent ho farà en deu anys.
Recentment, la tesi doctoral de Xavier Arnau Sabaté Arroyo, defensada a la Universitat de les Illes Balears, ha fet una passa important en el coneixement d'aquesta patologia. Per primer vegada, ha descrit la relació directa que hi ha entre el tipus de lesió que s'observa per endoscòpia a la papil·la renal amb el tipus de litiasi i unes alteracions concretes en la bioquímica de l'orina.
En els últims anys, per al tractament de la litiasi renal, s’ha instaurat una tècnica quirúrgica mínimament invasiva, anomenada Retrograde Intrarenal Surgery (RIRS). Aquesta tècnica permet accedir al ronyó a través de la via urinària i sense haver de fer cap incisió en la pell, i també permet obtenir imatges de l'interior del ronyó i, per tant, observar si hi ha cap tipus de alteració.
Si bé prèviament la comunitat científica ja havia demostrat que la litiasi renal es podia desenvolupar a partir de dos tipus de lesions diferents, com són la placa de Randall i la calcificació intratubular, fins ara ningú no havia descrit si aquest tipus de lesions al ronyó es corresponien amb la imatge endoscòpica observada durant la cirurgia.
Gràcies al treball d'Arnau Sabaté, dut a terme en el marc de l'activitat investigadora del Laboratori d'Investigació en Litiasi Renal (IUNICS-IdISBa), s'ha pogut constatar aquesta relació. Així, aquells pacients en els quals s'observi la presència de la placa de Randall tendiran a formar litiasi d'oxalat càlcic monohidrat papil·lar i una baixa concentració de citrat a l'orina (hipocitratúria). En canvi, aquells pacients en els quals s'observin calcificacions intratubulars o fenedures papil·lars tendiran a formar litiasi d'oxalat càlcic dihidrat i fosfat càlcic, així com a acumular una concentració excessiva de calci (hipercalciúria) i de fosfat (hiperfosfatúria) a l'orina.
Per tot plegat, una vegada conegut el tipus de lesió que causa la litiasi, els pacients podrien iniciar un tractament mèdic de manera més precoç per evitar possibles recidives de la malaltia renal.
Repercussió internacional
Els resultats assolits en el marc de la tesi doctoral d'Arnau Sabaté han tingut repercussió en dos dels congressos sobre urologia més importants del món. Si l'any passat es varen donar a conèixer en el Congrés de l'Associació Europea d'Urologia (EAU18), que va tenir lloc el març de 2018 a Copenhaguen (Dinamarca), enguany es presentaran en el Congrés de l'Associació Americana d'Urologia (AUA2019), que tindrà lloc a Chicago (Estats Units) del 3 al 6 de maig de 2019.
Fitxa de la tesi doctoral
- Títol: Estudio sobre la visión endoscópica de la papila renal en pacientes con litiasis renal
- Autor: Xavier Arnau Sabaté Arroyo
- Programa de doctorat: Investigació Translacional en Salut Pública i Malalties d'Alta Prevalença
- Directors: Fèlix Grases Freixedas i Enrique Pieras Ayala
Data de publicació: 04/02/2019