Les emocions dels mestres i la seva importància per a l'educació inclusiva

La tesi doctoral d'Antonio Vigo Aguiló constata que els professionals de l'educació amb nivells més elevats d'autocompassió i autoeficàcia són també els qui duen a terme més pràctiques inclusives en els centres escolars 

L'educació inclusiva té com a objectiu assolir la inclusió social i el desenvolupament integral de tot l’alumnat mitjançant pràctiques que li permetin la presència a l'escola, la participació i el progrés, independentment de les seves condicions personals. Ara bé, adequar el context escolar per donar resposta a tot l’alumnat dins una mateixa aula no és una tasca gens fàcil.

Un dels pilars fonamentals per implementar la inclusió són els/les mestres, i més concretament les seves actituds. La tesi doctoral d'Antonio Vigo Aguiló, defensada a la Universitat de les Illes Balears, ha constatat la importància que tenen dos elements lligats a les emocions dels docents, com són l'autocompassió i l'autoeficàcia.

El concepte d’autocompassió es relaciona amb el fet d'experimentar sentiments d’amor i compassió envers un mateix, tenint una entesa i actituds sense prejudicis respecte de les insuficiències i els fracassos d’un mateix, i reconeixent que la pròpia experiència és part de l’experiència humana. L’autocompassió es defineix a partir de tres premisses principals: autobondat, humanitat comuna i atenció plena. Autobondat significa mostrar tolerància envers les pròpies dificultats. Humanitat comuna és comprendre que els problemes que hom ha d’afrontar són compartits amb la resta de persones. I l’atenció plena o mindfulness implica mantenir unes emocions estables enfront dels obstacles.

Això a banda, l’autoeficàcia és un concepte que es pot definir com la creença en la pròpia habilitat per tenir èxit en una situació concreta. En el cas d’aquesta recerca, fa referència a la capacitat de sentir-se hàbil en la implementació de la inclusió educativa. El sentiment d’eficàcia es pot dividir en tres aspectes bàsics: controlar l’ambient, col·laborar amb l’equip de mestres i professors/es, i implementar mesures inclusives.

Els resultats de la recerca d'Antonio Vigo mostren que no solament la formació tècnica és important per millorar la qualitat educativa, sinó també l'estat emocional del professorat. Així ho ha constatat a partir d'un estudi en el qual han participat 136 mestres tutors/es de primària de centres públics de Mallorca, 115 dels quals són dones i 21, homes. En l'estudi, ha comparat les pràctiques inclusives de cada mestre/a amb variables com ara el nivell d'autocompassió, el nivell d'autoeficàcia, l'edat, el gènere, els anys d'experiència, el nombre d'alumnes, el nombre d'alumnes amb necessitats educatives especials, el nivell educatiu i el nombre d'hores de suport rebudes per altres mestres. Els resultats de l'anàlisi estadística aplicada a les variables demostren que les puntuacions de pràctiques inclusives dels/de les mestres augmenten quan tenen nivells més elevats d'autocompassió i d'autoeficàcia. Aquests resultats coincideixen amb investigacions internacionals dutes a terme en altres contextos.

Per tot plegat, l'investigador assenyala que cal treballar per augmentar els nivells d'autocompassió i d'autoeficàcia dels/de les mestres per millorar les pràctiques inclusives en el context escolar. En aquest sentit, Vigo destaca que tant la formació inicial i contínua dels/de les mestres com la cultura escolar del centre haurien de tenir en compte que els/les professionals de l'educació poguessin compartir pràctiques, observar-se mútuament i treballar la gestió de les emocions.

Fitxa de la tesi doctoral

  • Títol: El nivell d'autoeficàcia i d'autocompassió dels mestres i la seva relació amb les pràctiques inclusives
  • Autor: Antonio Vigo Aguiló
  • Programa de doctorat: Educació
  • Director: Joan Jordi Muntaner i Dolors Forteza Forteza 

Data de publicació: Wed Jan 30 11:42:00 CET 2019