Les diferències salarials entre els treballadors temporals i els fixos augmenten després de la crisi

Un estudi d'investigadors del Departament d'Economia Aplicada de la UIB posa en evidència que la desigualtat salarial entre les persones amb contractes temporals i fixos va disminuir amb la Gran Recessió, però va tornar a augmentar entre els anys 2010 i 2014 

A Espanya, dues persones amb característiques idèntiques poden percebre salaris diferents per fer la mateixa feina i això és en funció de la durada del seu contracte, malgrat que la legislació laboral ho prohibeix explícitament. Els treballadors temporals reben salaris significativament més baixos que els treballadors amb contractes d’una durada determinada. Així ho han constatat la doctora Maria Sard i el doctor Francesc Oliver, professors titulars del Departament d'Economia Aplicada de la Universitat de les Illes Balears, en un article publicat recentment a la revista International Journal of Manpower.

El treball ha estudiat l'evolució de la desigualtat salarial entre els treballadors temporals i fixos a Espanya els anys 2006, 2010 i 2014 (abans i després de la Gran Recessió).

A partir de les dades de l'Enquesta d'estructura salarial de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), els investigadors de la UIB han constatat que la crisi econòmica va comportar una disminució lleu de la desigualtat salarial. Així, si l'any 2006 tenir un contracte fix representava cobrar un 4,19 per cent més de salari de mitjana, l'any 2010 aquesta diferència s'havia reduït al 4,01 per cent. Aquesta reducció de la diferència entre temporals i fixos l'hauríem d'associar a la pèrdua de llocs de treball i, per tant, a l'increment de la desocupació.

En el període 2010-14, però, aquesta desigualtat no solament no es va reduir, sinó que va créixer molt. L'any 2014, un cop implementada la reforma laboral de 2012, la diferència gairebé s'havia duplicat i assolia un 7,25 per cent. A parer dels investigadors, els resultats assolits són sorprenents, atès que un dels objectius d'aquesta reforma era reduir les diferències entre els treballadors temporals i els fixos. I no solament no es va aconseguir frenar aquesta discriminació retributiva, sinó que la diferència entre els uns i els altres es va agreujar.

Així mateix, també han observat que aquesta diferència no és constant en tota l'escala salarial, sinó que es distribueix de manera desigual. En general, la diferència salarial és més petita entre els treballadors amb salaris més baixos i, en canvi, s'incrementa a mesura que es fixen en sous més elevats. L’any 2014, en el grup corresponent als sous més baixos, la diferència entre treballadors temporals i fixos és d’un 4,53 per cent, mentre que augmenta fins a un 12,19 per cent en el grup corresponent als salaris més elevats.

De la mateixa manera, els investigadors de la UIB constaten que aquesta distribució desigual també ha evolucionat al llarg del període estudiat: era més baixa abans de la crisi i ha augmentat després de la implementació de la reforma laboral.

Pel que fa a les causes d'aquesta diferent retribució, els investigadors assenyalen diferències en les característiques del treballador, fonamentalment de l'ocupació, si bé pel que fa als salaris més elevats, guanyen importància les característiques no observades en l'estudi. A més, la crisi ha generat més discriminació salarial envers els treballadors temporals. El 2014 les diferències salarials han augmentat i no s’expliquen tant per diferències en les dotacions dels treballadors.

Formació, gènere i origen

L'estudi, a més, ha analitzat diferents variables que poden contribuir a explicar les diferències salarials, com ara el nivell de formació, el gènere o l'origen dels treballadors. Quant a la formació, l'estudi revela que un nivell educatiu més elevat comporta també uns ingressos més abundants. Així, l'any 2006 les persones amb estudis universitaris tenien un salari un 12,5 per cent més elevat de mitjana que no aquelles persones que només tenien estudis primaris, que percebien els salaris més baixos. Aquesta diferència arribava al 25,6 per cent en el cas dels salaris més elevats.

Pel que fa al gènere, l'estudi mostra que la diferència salarial entre homes i dones encara es manté, si bé es redueix progressivament: era d’un 12,64 per cent l'any 2006, d’un 10,19 per cent l'any 2010 i d’un 9,02 per cent l'any 2014. En aquest cas, les diferències també augmenten a mesura que ens acostam als salaris més elevats.

Si ens fixam en l'origen dels treballadors, l'estudi mostra que els de nacionalitat espanyola tenen, de mitjana, un sou més elevat que els estrangers, excepte en les posicions més elevades de l'escala salarial, en què els estrangers cobren més que no els espanyols.

Referència bibliogràfica

Oliver, X. i Sard, M. (2019). «The wage gap in Spain for temporary workers: the effects of the Great Recession». International Journal of Manpower, 40 (7), 1319-1346. https://doi.org/10.1108/IJM-01-2019-0018 

Data de publicació: Thu Oct 24 10:00:00 CEST 2019