El Grup de Recerca en Ciències de la Terra de la Universitat de les Illes Balears, en col·laboració amb universitats de Florida del Sud, New Mexico, Iowa, el Boston College i la Universitat Roma Tre, acaba de publicar un important article a la prestigiosa revista Nature Geoscience

Els períodes glacials són interromputs per intervals climàtics càlids que de forma significativa fonen grans extensions dels casquets de gel aproximadament cada 100.000 anys. Durant aquests períodes càlids denominats interglacials el nivell de la mar ascendeix. El període geològic Holocè (darrers 12.000 anys) és el període interglacial dins el qual ens trobam ara. El darrer moment en què el nivell de la mar va ser tan alt com ara era fa uns 120.000 anys.

De forma global, el clima durant el darrer període interglacial, denominat com a estadi isotòpic marí 5e (MIS-5e, per les sigles en anglès), va ser més càlid que l’actual, entre 1 i 2 °C, i aquest estadi va durar dels 130.000 als 115.000 anys. Malgrat que es tracta d’un període de temps molt estudiat, encara no se sap amb exactitud el comportament del nivell de la mar durant l’estadi MIS-5e. El que sí que se sap amb certesa és que el nivell de la mar va ser més elevat quan el clima va ser 1-2 °C més càlid, fa 120.000 anys. Per aquesta raó la història del nivell de la mar durant el MIS-5e és molt important com un anàleg del que podrà passar amb el nivell de la mar amb un clima més càlid en un futur.

Fins ara, els millors marcadors del nivell de la mar eren els coralls, ja que són espècies que creixen molt a prop del nivell de la mar, i els coralls fòssils poden ser fàcilment datats mitjançant el mètode de l’urani-tori. Fins ara les reconstruccions més importants del nivell de la mar durant el MIS-5e s’havien fet a partir d’aquests estudis dels coralls. Malauradament, mai no es té la certesa de fins a quina profunditat poden créixer els coralls sota el nivell de la mar, i a més, com que els seus esquelets estan fets de carbonat càlcic biogènic, poden estar subjectes a alteracions que afectin lleugerament les mesures fetes amb les datacions pel mètode del U-Th.

L'estudi fet pels investigadors del grup de recerca en Ciències de la Terra de la UIB utilitza unes formacions molt particulars que es troben a les coves càrstiques, denominades sobrecreixements freàtics sobre espeleotemes (POS, per les sigles en anglès). Els POS es formen a la superfície de les aigües dels llacs salobres de les coves litorals el nivell dels quals és coincident amb el nivell de la mar en aquestes coves costaneres. A les coves situades a la costa oriental de l’illa de Mallorca (Mediterrània occidental) els POS estan molt ben preservats. Consisteixen en precipitats inorgànics de carbonat càlcic (sia calcita o aragonita) i són fàcilment datables mitjançant la tècnica del U-Th. A diferència dels coralls, no són propensos a alteracions, per la qual cosa les datacions U-Th són força acurades. Un altre fet important dels POS és que seguiran creixent durant tant de temps com el nivell de la mar resti estable a una determinada elevació.

Els investigadors han datat 11 mostres de POS de 8 coves diferents que presenten aquestes formacions a uns 2 m per sobre del nivell de la mar actual. Les 45 datacions efectuades pel mètode del U-Th mostren que el nivell de la mar relatiu a Mallorca va restar estable a la mateixa cota des dels 127.000 fins als 116.000 anys. Però, per què això és important?

Augment de temperatura i del nivell de la mar

Fins ara els millors estudis del nivell de la mar durant l’estadi MIS-5e suggerien que el nivell de la mar durant aquest període era entre 6 i 9 m més elevat que el nivell de la mar actual, i que probablement hi havia caigudes del nivell marí significatives durant aquest interval del nivell marí alt. Això pot resultar alarmant, ja que suggereix que, si el clima s'escalfa entre 1 i 2 °C, podem causar pujades d’entre 6 i 9 m, i això pot passar de forma molt ràpida, de manera que el nivell de la mar esdevindrà inestable.

Els resultats de l'estudi suggereixen que el nivell de la mar va ser estable durant el període del MIS-5e, i similar al present nivell de la mar durant els darrers 5.000 anys. Amb les oportunes correccions pel rebot isostàtic originat per la fusió de la coberta glacial del darrer estadi glacial, el registre suggereix que el nivell de la mar va arribar a la màxima elevació just al principi de l’estadi MIS-5e. Encara que no es pot determinar l’elevació del nivell de la mar durant l’estadi MIS-5e en relació amb el present nivell de la mar, el model suggereix que, si el nivell de la mar va pujar 6 metres per damunt del nivell de la mar fa 127.000 anys, hauria anat caient gradualment fins a 2 m per sobre del nivell de la mar actual fa uns 122.000 anys, i s’estabilitzà en aquesta cota durant la resta de l’estadi, fins fa 116.000 anys.

Aquest és el registre del nivell de la mar més ben resolt i més acurat del MIS-5e del darrer període interglacial. Les dades suggereixen que, si la temperatura global continua elevant-se i arriba a 1-2 °C per damunt de les temperatures preindustrials, el nivell de la mar pot respondre i pujar de 2 a 6 m per damunt del nivell marí actual.

El registre també pot ajudar els investigadors que es dediquen a la modelització del nivell de la mar.

Referència bibliogràfica

Polyak, V. J.; Onac, B. P.; Fornós, J. J.; Asmeron, Y.; Hay, C.; Dorale, J.A.; Ginés, J.; Tuccimei, P.; Ginés, A. (2018). «A highly resolved record of relative sea-level in the western Mediterranean Sea during the Last Interglacial period». Nature Geoscience, https://doi.org/10.1038/s41561-018-0222-5

Data de publicació: 12/09/2018