La tesi doctoral de Sergi Moll Bagur s’aproxima al dia a dia dels centres religiosos i els concep com a «més que una escola»
Tradicionalment, la història de l’educació s’ha aproximat a la realitat dels col·legis religiosos atenent de forma exclusiva la seva dimensió educativa i pedagògica. Malgrat que aquestes institucions duen a terme funcions escolars, no s’ha d’ocultar la seva condició d’empreses i organitzacions religioses, les quals operen en un mercat educatiu que exigeix, per a la seva supervivència i creixement, l’aplicació de distintes estratègies socials i comercials.
En conseqüència, la tesi doctoral de Sergi Moll Bagur, defensada a la Universitat de les Illes Balears, estudia els col·legis religiosos de les Illes Balears al llarg de la postguerra (1939-1945) des d’una perspectiva holística que permet captar la seva naturalesa genuïna i els seus trets diferencials. Tot, amb l’objectiu d’obtenir una visió completa sobre la transcendència que tingueren aquests centres.
La recerca s’ha centrat, per una banda, en els principis rectors que configuraven la vida quotidiana dels centres privats i, per l’altra, en els condicionants interns i externs que apuntalaren la seva hegemonia.
Fonts històriques alternatives
S’ha fet un estudi crític de les dades i la informació aportada per fonts històriques diferents a les fonts administratives i institucionals que habitualment han nodrit la historiografia envers els col·legis religiosos.
Així, la investigació ha optat per la triangulació d’un conjunt de fonts històriques (memòries de pràctiques, testimonis orals, revistes escolars, fotografies, targetes postals, etc.) localitzades en col·leccions personals, arxius familiars i biblioteques públiques que han permès enriquir i contrastar la historiografia oficial elaborada pels mateixos col·legis religiosos.
Escola, santuari i empresa
La tesi de Sergi Moll Bagur apunta que als col·legis religiosos operava una dinàmica i estructura interna que els diferenciava notablement de l’escola pública. El dia a dia d’aquests centres es regia per l’activitat de tres dimensions organitzatives: l’escola, el santuari i l’empresa.
Cada dimensió estava dotada de distints instruments, com associacions d’antics alumnes, revistes i butlletins, llibres commemoratius, actes públics, currículum ocult, activitats extraescolars, mites fundacionals, litúrgies religioses, simbologia pròpia, marxandatge, etc. Tots aquests instruments es posaven al servei d’un full de ruta corporatiu que perseguia objectius educatius, socials i comercials.
«Més que una escola»
L’estudi proposa un model interpretatiu que concep el col·legi religiós com a «més que una escola», un ecosistema formatiu que desborda el temps, l’espai i els actors d’un centre escolar entès des d’una vessant convencional.
En aquests centres, alumnes, exalumnes, mares, pares, professors i associats conformaven una autèntica «família escolar» que passava la majoria del temps —tant de dies laborables com de festius— a les instal·lacions de les congregacions i ordes que regentaven aquestes escoles, les quals s’erigien en el punt neuràlgic de les poblacions o, en el cas de les ciutats, dels barris on s’assentaven.
Fitxa de la tesi doctoral
- Autor: Sergi Moll Bagur
- Títol: L’educació masculina en els col·legis religiosos de la postguerra (1939-1945)
- Directors: Dra. Francisca Comas Rubí i Dr. Bernat Sureda García
- Programa de Doctorat en Educació
Data de publicació: 06/09/2022