L'àrea de Botànica del Departament de Biologia de la UIB col·labora amb la Conselleria de Medi Ambient en la gestió d'espècies amenaçades

Un equip d'investigadors de la UIB fan el seguiment de la introducció de la lletrera del Massanella en noves localitzacions de la serra de Tramuntana per garantir la continuïtat d'aquesta espècie en perill d'extinció 

La lletrera del Massanella (Euphorbia fontqueriana Greuter (Euphorbiaceae)) és una planta endèmica de l'illa de Mallorca, que només es troba al massís del Massanella, a la serra de Tramuntana. La reduïda àrea de distribució de l’espècie i la petita mida de la seva població ha fet que l’espècie hagi estat catalogada en perill d'extinció.

Atès l'estat de conservació de la lletrera del Massanella, el Servei de Protecció d’Espècies de la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat va dur a terme, el 2014, una prova pilot de translocació de l’espècie en una altra localitat de la serra de Tramuntana, a la zona del puig Major. Aquesta primavera, un equip d'investigadors de l'àrea de Botànica del Departament de Biologia i del grup de recerca en Biologia de les Plantes en Condicions Mediterrànies de la Universitat de les Illes Balears han participat en el seguiment i el reforçament de la població introduïda al puig Major.

En el marc d’un Treball de Fi de Grau, tutoritzat per la doctora Joana Cursach, s’ha fet un estudi de la germinació de l’espècie a partir de llavors cedides pel Jardí Botànic de Sóller i pel Centre Forestal de les Illes Balears (CEFOR) de la Conselleria de Medi Ambient. Les plàntules obtingudes s’han mantingut en el camp experimental de la UIB fins al moment de la plantació al camp la passada primavera. L’àrea de Botànica seguirà col·laborant en el seguiment de la població introduïda durant els pròxims mesos.

Biologia i estat de conservació d’Euphorbia fontqueriana

E. fontqueriana és una planta perenne de pocs centímetres d’alçària, que consta d’un rizoma del qual brosten poques branques –en la majoria dels casos, 1 o 2–, de tonalitats vermelloses i freqüentment ajagudes al terra. Floreix a finals de primavera, i les seves flors (masculines i femenines) es reuneixen en una estructura característica que rep el nom de ciati, portador de glàndules nectaríferes. Les glàndules nectaríferes d’E. fontqueriana són de color porpra, de manera que l’espècie no passa desapercebuda durant l’època de floració.

L’espècie ocupa clars de matollars de muntanya i vessants pedregosos, entre 1.000 i 1.200 metres d’altitud, i comparteix hàbitat amb altres espècies endèmiques de restringida àrea de distribució, com són Chaenorhinum rodriguezii (Porta) L. Sáez & Vicens (Scrophulariaceae), Arenaria bolosii (Cañig.) L. Sáez & Rosselló (Caryphyllaceae) i Euphorbia maresii ssp. balearica (Willk.) Malag. ex Molero, Mus, Rosselló & Marès (Euphorbiaceae). Es tracta, per tant, d’una zona d’alt valor biològic.

La població natural d’E. fontqueriana es troba en una zona de difícil accés, prop de dues hores a peu i amb 500 metres de desnivell positiu, però molt freqüentada per senderistes. Es desconeix l’estat demogràfic i molts d’aspectes bàsics de la biologia de l’espècie, com ara la biologia reproductiva. En aquest sentit, des de l’àrea de Botànica de la UIB i encapçalat per la doctora Joana Cursach, s’està fent un estudi de l’estat demogràfic i de la biologia de l’espècie, a fi d’aportar dades valuoses dirigides a la millora del coneixement de l’estat de conservació i de les estratègies de gestió. 

Data de publicació: 31/07/2018