L’increment de superfície d’aigua exposada per la construcció d’embassaments en els darrers 60 anys ha tingut un impacte 22 vegades més gran que el canvi climàtic en la pèrdua per evaporació, segons un estudi d’investigadors de la Universitat de les Illes Balears, la Universitat de La Rioja i l’Institut Pirinenc d’Ecologia.
Els embassaments d’aigua són essencials per garantir el subministrament en períodes de sequera, especialment a Espanya, on les onades de calor i la falta de precipitacions són cada vegada més freqüents. Ara bé, un equip integrat per investigadors de la Universitat de les Illes Balears, la Universitat de La Rioja i l’Institut Pirinenc d’Ecologia (IPE-CSIC) ha posat de manifest un problema que sovint passa desapercebut: gran part de l’aigua emmagatzemada s’evapora, torna a l’atmosfera i en redueix la quantitat disponible.
L’estudi, publicat a la revista científica Earth’s Future, una de les de més impacte en el seu àmbit, ha analitzat dades de més de 360 embassaments que acumulen gairebé tot el volum d’emmagatzematge a Espanya. D’aquesta manera, ha posat al descobert que l’evaporació pot arribar a significar pèrdues importants, que s’incrementen amb l’augment de la temperatura i els estius més secs. Aquest fenomen amenaça l’eficàcia dels embassaments, especialment en un context d’emergència climàtica que altera els cicles de l’aigua.
L’estudi dels investigadors del grup consolidat d’R+D+I de Recursos Hídrics, Estudis Urbans i Canvi Global (GLOWATER & Urban Studies) de la UIB ha permès calcular que l’evaporació ha anat augmentat constantment al llarg de les darreres dècades, a un ritme de gairebé 28 milions de metres cúbics cada any des de 1961 a 2018. Això ha comportat una pèrdua total de 114.000 milions de metres cúbics d'aigua, que és d'uns 2.000 milions de metres cúbics cada any.
Aquestes dades representen que cada any s'evapora prop del 10 per cent del volum d'aigua embassada, i són equivalents al 46 per cent de l'aigua que es consumeix en l'entorn urbà espanyol. En termes econòmics, la pèrdua d'aigua per evaporació als embassaments s'estima en uns 800 milions d'euros cada anys. Malgrat aquestes magnitud, aquestes pèrdues no es comptabilitzen en els cicles de planificació hidrològica.
Més embassaments, més evaporació
La construcció de nous embassaments durant aquestes dècades ha permès incrementar les reserves d’aigua, però també ha augmentat de manera notable la superfície d’aigua exposada a l’evaporació. Segons assenyalen els investigadors, aquest increment de reserves ha tingut un impacte 22 vegades més gran en la pèrdua d’aigua que l’increment de temperatures associades al canvi climàtic.
Els investigadors han elaborat també projeccions futures de l'evaporació d'aigua, i l’escenari és encara més preocupant. «Les nostres projeccions futures mostren que a la fi d'aquest segle, l'evaporació podria augmentar un 35% més del que hem vist en les últimes dècades, especialment en escenaris amb altes emissions de gasos d'efecte hivernacle», assegura el doctor Celso Garcia, catedràtic del Departament de Geografia i investigador principal del grup GLOWATER & Urban Studies de la UIB.
Aquests resultats suggereixen que mentre que l'augment de les temperatures conduirà a més evaporació, la quantitat d'aigua en els embassaments continuarà sent el factor més important per determinar la quantitat d'aigua que es perd.
La recerca demostra que l’evaporació als embassaments és una font de pèrdua d’aigua crucial que cal tenir molt en compte, i exposa la necessitat de desenvolupar estratègies de gestió hídrica més efectives per assegurar la disponibilitat d’aigua davant un futur cada cop més incert pel canvi climàtic.
Les conques mediterrànies, al límit
Els resultats d’aquest estudi prenen encara més importància després que recentment es fessin públics els resultats d’un altre treball que ha comptat amb la participació d’investigadors del grup GLOWATER & Urban Studies, segons el qual les conques mediterrànies espanyoles es troben al límit.
Aquest altre treball, publicat a la prestigiosa revista científica Environmental Research Letters, assenyala que aquestes conques no disposen de prou aigua dolça per cobrir les necessitats humanes i alhora mantenir una bona salut dels ecosistemes naturals; especialment en un context de canvi climàtic i d’una menor aportació d'aigua des de les capçaleres de les conques.
Els resultats assolits són el resultat del treball d’una xarxa de recerca finançada pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i l'Agència Estatal d'Investigació. Els investigadors plantegen que les polítiques centrades a augmentar l'oferta construint més embassaments o fomentant la dessalinització i la regeneració de l'aigua són insuficients. Per això, entre altres mesures, els investigadors proposen contenir la demanda en les àrees sotmeses a major tensió, evitant la implantació de grans indústries i complexos turístics.
Referències bibliogràfiques
Lorenzo-Lacruz, J., Morán-Tejeda, E., Vicente-Serrano, S. M., & Garcia, C. (2025). «Losing water by storing it: The oversighted side of intensive water regulation and damming». Earth's Future, 13, e2024EF005675. https://doi.org/10.1029/2024EF005675
S. Sabater et al. (2025). Environmental Research Letters, 20, 091008. https://doi.org/10.1088/1748-9326/adfbfc
Continguts relacionats
Data de l'esdeveniment: 27/10/2025
Data de publicació: Mon Oct 27 11:00:00 CET 2025