Un equip d'investigadors de la Universitat de les Illes Balears reconstrueix els principals mecanismes que varen donar lloc a les inundacions del 9 d'octubre de 2018 amb l'objectiu de contribuir a millorar els sistemes de predicció de fenòmens meteorològics severs
La inundació devastadora que va afectar el poble de Sant Llorenç des Cardassar (Mallorca) el 9 d'octubre de 2018 va ser el resultat de la coincidència de múltiples factors que impossibilitaren predir el fenomen de manera acurada. De fet, aquest cas és un exemple paradigmàtic de la gran complexitat que han d'afrontar els científics, les agències de predicció hidrometeorològica, els gestors d'emergències i les autoritats civils a l'hora de preveure les inundacions mediterrànies sobtades. Així ho conclou un estudi publicat recentment per un equip d'investigadors dels departaments de Geografia i Física de la Universitat de les Illes Balears a la revista científica internacional Natural Hazards and Earth System Sciences. En l'estudi, els investigadors també assenyalen la importància que varen tenir els factors relacionats amb la presència humana i la seva activitat sobre el territori.
Els investigadors, membres dels grups de recerca GLOWATER i METEO de la UIB, han reconstruït les condicions hidrometeorològiques que varen causar el desbordament del torrent de ses Planes i les tràgiques conseqüències que tingué. Per fer-ho, l'equip ha implementat un enfocament integrat de modelització d'inundacions sobtades basat en tres components: la generació d'estimacions de les precipitacions durant l'esdeveniment derivades del radar meteorològic de l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) a les Illes Balears; la modelització d'un hidrograma d’escorrentia superficial precís a la conca del torrent de ses Planes, i la simulació hidràulica posterior de l'esdeveniment i el mapatge de les àrees afectades.
Fruit d'aquest estudi, els investigadors han pogut determinar que l'horabaixa del 9 d'octubre de 2018 els relleus de fins a 488 metres d'alçada de la serra de Llevant frenaren el desplaçament de les tempestes que travessaren Mallorca de sud a nord. Així, les precipitacions es concentraren en una àrea reduïda a la capçalera dels torrents de ses Plantes, Canyamel i de Sa Canova, on la pluja arribà a prop de 400 litres per metre quadrat en només sis hores. Aquesta quantitat és la meitat de la mitjana anual de precipitació en aquesta àrea de l'illa i tres vegades més que la mitjana de precipitació del mes d'octubre.
Models de predicció insuficients
Malgrat la gran intensitat de les pluges, cap dels models de predicció atmosfèrica que utilitzen rutinàriament les agències meteorològiques i les institucions de recerca arreu del món no va ser capaç de preveure amb prou antelació ni la localització, ni la intensitat i ni la distribució temporal de les precipitacions. De fet, cap model numèric de predicció del temps no va anticipar precipitacions superiors als 50 litres a la zona afectada.
Aquestes mancances dels sistemes de predicció varen provocar que l'AEMET passàs al nivell d'alerta vermella per precipitacions fortes quan el torrent de ses Planes ja estava a punt de desbordar-se i la catàstrofe era pràcticament inevitable.
Els investigadors també assenyalen que la dimensió reduïda de la conca de ses Planes, el pendent elevat del terreny, l'escassa densitat de vegetació a la zona i el relleu en forma d'embut varen fer que les precipitacions arribassin amb molta rapidesa a la llera del torrent, on l'aigua va arribar a pujar a una velocitat entre 3 i 4 metres per segon.
El factor humà
A través de la implementació d’un model hidràulic, els investigadors han pogut constatar també com la intervenció humana va contribuir en gran mesura a incrementar l'abast i les conseqüències de les inundacions.
Així, la ubicació de part de la zona urbana de Sant Llorenç des Cardassar sobre l'àrea inundable del torrent va fer que l'aigua assolís els tres metres d'alçada dins moltes cases. A més, la canalització artificial del torrent a l'entrada de la vila provocà que la velocitat de la massa d'aigua gairebé és duplicàs i assolís els set metres per segon; la presència de nombrosos ponts que atraparen els materials (arbres, sediments...) que arrossegava l’ona de inundació al seu pas varen tenir un efecte de presa i crearen una ona devastadora aigües avall. Finalment, l'escassa consciència del perill per part de la població va agreujar encara més la tragèdia.
Per tot plegat, els investigadors de la UIB destaquen que els límits dels sistemes de predicció posen sobre la taula la necessitat de disposar de protocols d'activació dels sistemes d'alerta i de protecció civil que puguin fer front a errors de predicció en un rang de 30 a 50 quilòmetres. I, sobretot, cal fer una feina de conscienciació i educació de la població perquè pugui afrontar les futures inundacions i tingui més capacitat de resiliència envers aquest risc propi del clima mediterrani.
Referència bibliogràfica
Jorge Lorenzo Lacruz, Arnau Amengual, Cels Garcia, Enrique Morán Tejeda, Víctor Homar, Aina Maimó Far, Alejandro Hermoso, Climent Ramis i Romualdo Romero. (2019). «Hydro-meteorological reconstruction and geomorphological impacte assessment of the October 2018 catastrophic flash flood at Sant Llorenç, Mallorca (Spain)». Natural Hazards and Earth System Sciences, 19, 2597-2617. https://doi.org/10.5194/nhess-19-2597-2019
Vídeo
Documents relacionats
Data de publicació: 19/12/2019