La tomàtiga de ramellet: un model per avaluar l'efecte de l'empelt sobre la producció, la qualitat i la durada postcollita del fruit

La UIB i Agroilla participen en el projecte europeu TOMRES, per millorar el cultiu de la tomàtiga i reduir l'impacte ambiental de l'activitat agrícola. L'estudi es fa en una finca agrícola experimental d'Agroilla a Ariany.

 El grup de recerca en Biologia de les Plantes en Condicions Mediterrànies (PLANTMED), de la Universitat de les Illes Balears i l'Institut de Recerca Agroambiental i d'Economia de l'Aigua (INAGEA), i Agroilla, SAT, participen en el projecte europeu TOMRES amb l'objectiu de millorar el cultiu de tomàtiga i reduir l'impacte ambiental de l'activitat agrícola. El projecte es va iniciar l'any 2017, any en què s’avaluà l’efecte que té el cultiu amb la meitat d’aigua i nutrients sobre 250 varietats de tomàtiga d’arreu del món cultivades a l’exterior, a la finca agrícola experimental d’Agroilla a Ariany.

A la darrera reunió del TOMRES, que va tenir lloc a Ljubljana (Eslovènia) el mes de març de 2018, s’utilitzaren les dades produïdes per la UIB per seleccionar les quaranta varietats amb més resiliència a l’estrès hídric i de nutrients, és a dir, les menys afectades per aquestes restriccions en el cultiu.

Aquest «top 40» està sent utilitzat per la resta d’integrants del projecte (fins a 25 institucions de recerca d’arreu d’Europa) per prosseguir en la recerca que permeti aconseguir en un futur proper una millor tomàtiga amb un sistema de cultiu més eficient. Cinc varietats diferents de tomàtiga de ramellet es troben en aquest «top 40», fet que demostra la selecció ancestral que es va fer a les Balears per adaptar aquesta tomàtiga local a les difícils condicions de cultiu dels segles passats.

La tomàtiga és un dels majors cultius hortícoles del món i ha esdevingut una planta model

La tomàtiga és el segon cultiu hortícola més produït al món, sols superat per la patata. A Europa, la producció de tomàtiga té lloc principalment en països mediterranis. De fet, entre els deu majors productors mundials es troben quatre països de la conca mediterrània: Turquia, Egipte, Itàlia i Espanya, amb un total de més de 31 milions de tones el 2016, xifra que suposa quasi una cinquena part de la producció mundial.

Ateses les prediccions de canvi climàtic els propers anys, la sequera afectarà de forma sensible el Mediterrani, amb una notable afectació sobre la producció agrícola, i en particular els cultius hortícoles, amb una major demanda d’aigua. Per altra banda, l’excés de nutrients suposa tant problemes per al medi ambient com un encariment del procés de producció. Per aquest fet, hi ha una necessitat imperiosa per aconseguir adaptar els cultius, especialment els hortícoles, a un sistema que requereixi menor quantitat d’aigua i de nutrients. De fet, l’adaptació de la tomàtiga a un cultiu en aquestes condicions és un dels objectius bàsics del TOMRES.

D’altra banda, i en part per la seva importància com a cultiu al nivell mundial, la tomàtiga ha esdevingut els darrers anys una planta model per a la ciència, especialment pel que fa al coneixement de la formació, el desenvolupament i la composició dels fruits carnosos. El seu genoma va ser completament seqüenciat el 2012 per un consorci internacional de catorze països, entre els quals Espanya, fet que ha permès un importantíssim progrés en l’estudi d’aquest cultiu des de llavors.

Hi ha encara un gran desconeixement en relació amb quins són els gens importants que permeten adaptar els cultius a condicions més restrictives d’aigua i nutrients. Per això, projectes com el TOMRES tenen com a objectiu l’estudi de les varietats locals adaptades a climes i condicions adversos, amb la finalitat de detectar quins són els gens responsables de la dita adaptació i permetre crear les noves varietats a partir de varietats locals que els portin. A més, la detecció d’aquests gens permetrà guiar igualment la millora d’altres cultius hortícoles, no necessàriament emparentats amb la tomàtiga.

Següent passa en la recerca: l’empelt de la tomàtiga de ramellet

La importància del cultiu de tomàtiga en hivernacle ve tant del fet que es pot produir tomàtiga fora de la temporada d’estiu com que es pot produir en països amb condicions climàtiques poc propícies. Tot i això, també ha permès fer un cultiu hortícola de forma intensiva, fet que en molts de casos ha ocasionat problemes relacionats amb contaminació de sòl i aqüífers per excés d’adobs, i concentració de gran quantitat de malalties al sòl, fins al punt de fer poc eficient o inviable continuar cultivant en aquell lloc.

En part per això, i en comparació amb el cultiu exterior, el cultiu en hivernacle ha sofert un important procés de tecnificació per poder optimitzar l’aigua i els nutrients aportats per quilo de tomàtiga produïda. A més, en les darreres dècades és freqüent també el cultiu de la tomàtiga en hivernacle «sense sòl», dins sacs de plàstic amb un substrat inert (freqüentment fibra de coco), cosa que permet minimitzar les malalties del sòl i potenciar encara més el control de la dosi de reg i de fertilitzant aportat a les plantes.

D’altra banda, el cultiu de la tomàtiga empeltada sobre un peu –portaempelts– comercial, igual que en altres cultius, s’utilitza des de fa dècades per millorar la resistència de la planta a les malalties relacionades amb el sòl (en especial els nematodes), i per millorar-ne el vigor i la producció. Tot i que també s’usa en cultiu a exterior, l’empelt és una tècnica d’ús general per a varietats i cicles de cultiu en hivernacle, on s’intenta maximitzar la producció per planta i per unitat de superfície. La selecció de noves varietats de tomàtiga ha anat en bona part encaminada a aconseguir cultivars específicament adaptades al cultiu en hivernacle i als diferents cicles en què s’hi cultiven al llarg de l’any. En paral·lel, els milloradors també han hagut de crear gran quantitat de portaempelts, adaptats tant a aquestes noves cultivars com a les noves condicions de cultiu desenvolupades als hivernacles.

La tomàtiga de ramellet no ha estat una excepció a la demanada de varietats per a cultiu en hivernacle i empeltades. Per això es poden trobar en el mercat un cert nombre de varietats i híbrids d’aquestes cultivars locals que s’han seleccionat per produir en aquestes condicions, els quals arriben a duplicar o triplicar la producció d’una tomatiguera de ramellet cultivada de forma tradicional, cosa que permet vendre-les a un preu inferior.

Mantenir les propietats organolèptiques

Una part del consumidor balear nota excessives diferències entre aquestes tomàtigues i rebutja la no tradicional. És evident, almenys pel que fa als híbrids, que una part de les diferències provenen de la part no ramellet que presenten aquestes varietats, fet que s’hauria de corregir des del punt de vista dels milloradors. Una altra part de les diferències, però, provenen del sistema de cultiu. És sabut que la tomàtiga de ramellet cultivada de forma tradicional, «a la seca», presenta característiques organolèptiques apreciades pel consumidor.

Així doncs, si es pot reduir la dosi de reg a l’hivernacle, es podrien aconseguir tomàtigues més similars al que el consumidor demana, a la vegada que s’abarateixen els costs de cultiu, tant econòmics com per al medi ambient.

L’avaluació de la manera com la reducció d’aigua i de nutrients afecta la tomàtiga, i en especial la de ramellet, esdevé un puntal bàsic en la recerca dels membres del PLANTMED dins el projecte TOMRES.

La següent passa en la recerca en el projecte té com a objectius avaluar l’efecte de l’empelt sobre l’eficiència en l’ús de l’aigua i dels nutrients en la tomàtiga de ramellet, conèixer com afecta l’empelt a la producció, la qualitat i la conservació postcollita del fruit, estudiar quins són els mecanismes de comunicació i interacció entre el peu i la varietat, i també quines són les bases biològiques que desencadenen els canvis en el funcionament de la varietat i en les propietats del fruit produït per les tomatigueres empeltades.

Experiment a Ariany: control exhaustiu de consum d'aigua i nutrients

L’experiment que enguany duen a terme conjuntament els investigadors del PLANTMED i Agroilla als hivernacles que Agroilla té a Ariany, avalua dues varietats de tomàtiga de ramellet i una varietat control, empeltades sobre dos peus comercials freqüentment utilitzats, i les compara amb les mateixes varietats no empeltades i també empeltades sobre si mateixes. Totes aquestes combinacions creixen en sacs de fibra de coco, i es cultiven en dues condicions diferents: condicions control, seguint les dosis d’aigua i nutrients utilitzades per la producció professional, i en condicions de dèficit hídric i de nutrients.

A diferència de l’experiment de 2017, les condicions de cultiu d’enguany permeten realitzar un control exhaustiu del consum d’aigua i nutrients de les plantes. A banda d’avaluar les diferències en paràmetres agronòmics com producció, calibre, afectacions per deficiències, etc., i de qualitat de fruit (sucres, acidesa, pH, etc.), es fan mesures relacionades amb la pèrdua d’aigua i fixació de CO2 al nivell de les fulles, així com la seva composició, cosa que permet avaluar paràmetres com la capacitat de creixement, l’eficiència en l’ús de l’aigua i l’eficiència en l’ús del nitrogen.

També s’estudiaran caràcters anatòmics de les tiges, i s’avaluarà com afecten els diferents empelts i les diferents condicions de cultiu a l’estructura dels vasos que transporten l’aigua, els nutrients i els sucres produïts –que permeten als fruits créixer i engreixar– a través de la planta. En col·laboració amb diferents centres de recerca nacionals i internacionals es té previst també fer estudis de comunicació hormonal i genètica entre el portaempelt i la varietat, que permetin explicar alguns dels comportaments observats deguts a l’empelt i a les condicions de cultiu.

Reunió del consorci europeu TOMRES a Mallorca

Els resultats de l’experiment dut a terme a Mallorca, com també els dels múltiples experiments que es duen a terme a la resta d’institucions i empreses participants en l'àmbit europeu, es discutiran en la propera reunió del consorci, que es durà a terme a Mallorca. En aquesta reunió de tres dies hi participaran més de cinquanta científics i tècnics de centres de recerca públics i empreses del sector de la tomàtiga, sota l'organització del grup de recerca en Biologia de les Plantes en Condicions Mediterrànies (PLANTMED) de la Universitat de les Illes Balears-INAGEA.

Projecte TOMRES

El projecte TOMRES el finança la Unió Europea a través del programa Horitzó 2020. A més dels investigadors de la Universitat de les Illes Balears i Agroilla, hi participen altres 23 entitats, entre les quals universitats i institucions de recerca d'arreu d'Europa, a més d'empreses agrícoles, empreses de serveis tecnològics per a l'agricultura i consultores. 

Investigadors participants de la UIB-INAGEA

  • Investigador principal: Dr. Jeroni Galmés
  • Investigadors en plantilla: Dr. Miquel Ribas-Carbó i Dr. Jaume Flexas
  • Contractats post-doctorals: Dr. Miquel Àngel Conesa i Dr. Cyril Douthe.
  • Doctorand: Mateu Fullana.
  • Contractat biòleg: Gerardo Costea.
  • Estudiants de treball de fi de màster del grau d’enginyeria agroalimentària i del medi rural: Jaume Canyelles, Joana Maria Fontclara, Xavier Coll i Martí Seguí.

Notícies relacionades

 

Data de publicació: 21/05/2018