El grup de recerca en Biologia de les Plantes en Condicions Mediterrànies de la UIB i Agroilla participen en un projecte europeu amb l'objectiu de millorar els cultius de tomàtiga i reduir l'impacte ambiental de l'activitat agrícola
El grup de recerca en Biologia de les Plantes en Condicions Mediterrànies de la Universitat de les Illes Balears (PLANTMED) i l'empresa Agroilla han sembrat 5.000 tomatigueres de 250 varietats d'arreu del món en una finca agrícola experimental d'Ariany en el marc del projecte europeu TOMRES, que té com a objectiu millorar la resiliència de les tomatigueres a l'estrès hídric i de nutrients, i maximitzar l'eficiència en l'ús de l'aigua i dels nutrients en el context del canvi climàtic. A més, el projecte també pretén fer valer les varietats locals de tomatiguera d'arreu d'Europa, entre les quals la tomatiguera de ramellet.
En el marc d'aquest projecte, els investigadors de la UIB i d'Agroilla avaluaran si aquestes tomàtigues poden contribuir a crear noves varietats de tomàtiga que requereixin menys aigua i nutrients, o tinguin unes propietats de qualitat millorades. Els 250 genotips de tomatiguera inclouen varietats locals d’arreu d’Europa, varietats comercials, híbrids i espècies silvestres. Aquestes tomatigueres se sotmetran a diverses dosis de nutrients i d’aigua, i es farà una vigilància intensiva del seu estat fisiològic i agronòmic, incloses mesures a distància amb vols no tripulats.
La tomàtiga: un model per millorar altres cultius
La tomàtiga és un important producte agrícola de la Unió Europea, no només per l'impacte econòmic que genera la seva producció sinó també per les característiques d'aquesta. La tomàtiga es produeix arreu d'Europa mitjançant sistemes de cultiu molt diversos (en camp obert, en hivernacles, en cultius hidropònics...), i per les seves característiques taxonòmiques és una espècie relacionada amb molts altres cultius, com ara el pebre, la patata o l'albergínia. Això fa que el cultiu de la tomàtiga pugui ser considerat un model per a l'estudi de millores en els sistemes de producció agrícola.
Ara bé, el cultiu de tomàtiga s'enfronta els darrers anys a un problema triple: en primer lloc, la disponibilitat d'aigua es redueix progressivament, per les previsions de reducció de les pluges a causa del canvi climàtic; en segon lloc, també es redueix la disponibilitat de fertilitzants, per l'increment de la demanda i dels costs d'aquests productes i l'augment de les restriccions en el seu ús per les conseqüències que tenen sobre la qualitat de l'aigua i la biodiversitat; i, finalment, la diversitat genètica de la tomàtiga cultivada és limitada. Tot plegat fa que la sostenibilitat ambiental i econòmica de les estratègies de creixement de la tomàtiga estigui en risc.
Atesa aquesta situació, els investigadors del projecte TOMRES, entre els quals els membres del grup PLANTMED de la UIB i d'Agroilla, s'han proposat dissenyar i testar noves combinacions de genotips de la tomàtiga i provar noves pràctiques de gestió per reduir l'impacte ambiental de l'activitat agrícola.
D'entrada, es volen identificar les varietats de tomàtiga que siguin més resilients a l'estrès hídric i de nutrients i també de nous al·lels i trets genètics que confereixin a la planta una eficiència més gran en l'ús de l'aigua i dels nutrients. A partir de la mostra de més de deu mil exemplars disponibles, es durà a terme un cribratge per seleccionar-ne aproximadament dos-cents que mostrin tolerància a l'estrès hídric i de nutrients, en diferents condicions pedoclimàtiques, i que mantinguin la qualitat del fruit i la tolerància a plagues i malalties. Aquest cribratge es farà tenint en compte les complexes interaccions entre les plantes, els sòls i la biodiversitat sota terra, amb l'objectiu d'arribar a identificar entre deu i vint nous al·lels que puguin ser reproduïts.
Els secrets de la tomàtiga de ramellet
Els investigadors de la UIB s'encarregaran no només de col·laborar en la selecció de germoplasmes i el seu cribratge, sinó també de l'avaluació de l'eficiència en l'ús de l'aigua i de nutrients de les varietats seleccionades en les diferents fases del projecte TOMRES. En aquest sentit, els investigadors han fixat la seva mirada en la tomàtiga de ramellet, un dels cultius més representatius de les Illes Balears.
A diferència d’altres varietats de tomàtiga, la tomàtiga de ramellet presenta dues qualitats que fan que tingui un gran interès des del punt de vista agronòmic. La primera té a veure amb el procés de maduració del fruit, que fa que es conservi de manera natural d’un any a l’altre sense perdre les seves propietats organolèptiques. La segona és la seva major resistència a la sequera, que permet el seu característic cultiu «a la seca», aspecte que està fortament relacionat amb la durabilitat del fruit.
Els investigadors del grup PLANTMED pensen que aquestes característiques de la tomàtiga de ramellet la converteixen en una varietat d'interès per aconseguir noves varietats de tomàtiga que millorin la seva resiliència a l'estrès hídric i de nutrients, i així es puguin reduir les necessitats d'aigua i nutrients del cultiu de tomàtiga.
Projecte TOMRES
El projecte TOMRES el finança la Unió Europea a través del programa Horitzó 2020. A més dels investigadors de la Universitat de les Illes Balears, hi participen altres 24 entitats, entre les quals dotze universitats i institucions de recerca d'arreu d'Europa, a més d'empreses agrícoles -entre les quals AGROILLA-, empreses de serveis tecnològics per a l'agricultura i consultores.
L'equip d'investigadors del grup de recerca PLANTMED que participen en el projecte TOMRES l'integren els doctors Jeroni Galmés (investigador principal), Miquel Ribas-Carbó i Jaume Flexas, professors titulars del Departament de Biologia de la UIB; els doctors Miquel Àngel Conesa, Cyril Douthe, Hanan Elaouad i Xurxo Gago, contractats postdoctorals; el doctorand Mateu Fullana; els biòlegs Gerardo Costea i David Alonso; i els alumnes de treball de fi de grau d'Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural Jaume Canyelles, Joana Maria Fontclara i Xavier Coll.
També hi col·laboren el senyor Antoni Ribot, propietari de la finca on es du a terme la recerca, i el senyor Carlos Oliveros i l'empresa NorDron, com a responsables de les mesures fetes amb robots aeris no tripulats (drons).
Data de publicació: 19/09/2017