Una recerca amb participació de la UIB posa al descobert que les dues disciplines artístiques ens afecten de manera desigual i que la música desperta més emocions que la pintura
La música té una capacitat més gran de provocar emocions més intenses que la pintura. Aquesta és una de les conclusions d’un estudi en el qual ha participat el doctor Pedro Montoya, catedràtic del Departament de Psicologia i investigador principal del grup de recerca en Neurodinàmica i Psicologia Clínica de la Universitat de les Illes Balears. La recerca assenyala que l’estat afectiu que pot produir escoltar música és més intens que el provocat per la contemplació d’una pintura.
Amb l’ajut de dues proves en les quals varen participar 358 estudiants entre 16 i 35 anys, els investigadors varen analitzar de quina manera reaccionaven davant diferents estímuls pictòrics i musicals seleccionats prèviament. Els investigadors varen provar experimentalment com la música i la pintura poden provocar emocions positives i negatives.
En la primera de les proves, els participants varen contemplar i escoltar 52 obres pictòriques i 52 fragments musicals de manera separada i aleatòria, per indicar el grau de felicitat que els despertaven i el nivell d’excitació o calma. Les obres elegides representaven diferents èpoques i cultures d’Orient i Occident.
Els fragments musicals amb les puntuacions més altes (més felicitat i excitació) foren el gospel de l’inici de la pel·lícula Hèrcules, de Disney; l’Himne de l’alegria (novena simfonia), de Beethoven; i un fragment de la marxa del príncep Alí a la pel·lícula Aladdin, també de Disney.
Quant a les obres pictòriques, les més valorades foren el Tránsito de la Virgen, del pintor barroc José Antolínez, i Roses, de Van Gogh. El quadre que va despertar més desgrat va ser Saturn devorant el seu fill, de Goya, que anava unit a una gran excitació, com també la banda sonora de la pel·lícula Psicosi, de Hitchcock, en el moment de l’assassinat.
Combinació dispar
A la segona prova es combinaven música i pintura tenint en compte el seu valor afectiu, i s’avaluava com s’influïen mútuament, juntament amb els canvis afectius que s’havien produït. L’equip va muntar 32 vídeos en els quals es combinaven 32 obres d’art amb 32 fragments sonors.
Segons els resultats, no influeix de la mateixa manera una música agradable sobre una pintura desagradable. Per exemple, la música incrementava el valor agradable d’una pintura però, quan s’avaluava la influència de la pintura sobre la música, aquest efecte no es produïa. De manera que una pintura desagradable perd aquest valor quan es combina amb una música molt agradable.
L’estudi, publicat a la revista Spanish Journal of Psichology, posa de manifest que la música emociona més que la pintura, malgrat que bona part dels nostres recursos cerebrals per processar estímuls es dediquen a atendre allò que és visual en front d’altres modalitats sensorials.
L’equip d’investigadors estava format per neurocientífics de la Universitat Complutense de Madrid, la Universitat de Tübingen (Alemanya), l’Hospital San Camilo (Itàlia) i la Universitat de les Illes Balears, i un músic del Conservatori Professional de Música d’Alacant.
Referència bibliogràfica
J. J. Campos Bueno, O. DeJuan-Ayala, Pedro Montoya i N. Birbaumer. «Emotional Dimensions of Music and Painting and their Interaction». Spanish Journal of Psychology, 18, 2015. DOI: 10.1017/sjp.2015.53.
Font: Universitat Complutense de Madrid
Data de publicació: 12/11/2015